AUTOR: CHIMO LANUZA
PER A COMENÇAR: EL CATALA CONVERGENT.
Per molt que el PSOE fa uns anys diguera lo
contrari; per molt que el PP en l'actualitat diga lo contrari, la veritat es
que en les universitats valencianes, en les escoles i en els instituts s'està
donant catala -aquells que encara es resistixen a admetre-ho a soles demostren
a quin nivell d'inocencia es troben respecte a la realitat de la problematica
valencià/catala-. Un catala molt sui
generis, si voleu, pero ya està be d'enganyar a la gent i d'encabotar-se en
seguir vivint en els nuvols: catala; catala convergent
que es diu. Catala convergent es aquella varietat del catala estandar
(="normalitzat", valencià "normalitzat") que es identica o
similar al que es dona en els mijos de comunicacio i en els centres escolars en
Valencia, Catalunya i les Balears. Es tracta de la norma "compartida"
i promocionada de tal forma que en cada lloc, per la "bona voluntat"
dels educadors, no s'aplega a qüestionar.
Pero no es tracta a soles del sistema ortografic. En
cadascun dels territoris dels "Països Catalans" s'introduixen formes
mes propies dels atres, de manera que no resulta estranya la paraula
"chicotet" en Mallorca, en Valencia ya es coneix la forma "sortir"
i en Catalunya admeten la forma simple del preterit perfecte ("ani",
"canti", vingui"...) . Aixo vol dir que en uns anys l'aportacio
dels distints territoris sera tal que nos coneixerem molt mes de lo que nos
pensem. Es un proces que va des de la diversitat cap a la convergencia (i unio). ¿L'objectiu? Evidentment,
unificar el sistema ortografic, despres el morfologic, despres el lexic,
despres la cultura, despres l'historia, despres... el futur, el territori, la
nacio.
Per molt que diguera el PSOE en campanya electoral
que defenia la singularitat del poble valencià (evidentment, evitaven en tot
moment l'adjectiu "catala") i per molt que el PP diguera lo mateix en
les mateixes circumstancies (evitant igualment l'adjectiu referit), el resultat
ha segut tambe el mateix: quan aplegaren al poder (els dos han tengut
l'oportunitat de demostrar la seua autentica politica llingüistica), els
primers impongueren la normativa catalanisadora (la convergent que vos dia)
fent-li el joc als interessos particulars d'uns quants autodenominats
"cientifics" de l'universitat -que no entenc molt be per que tenen
tanta por a comportar-se com a autentics cientifics i ensenyar la veritat o,
per lo manco, ensenyar com toca: sense amagar les coses, sense mediatisar-les,
donant opcio a la llibertat de criteris i a la llibertat de triar-, fent-li el
joc a la dreta catalana, fent-li el joc als sectors radicals catalanistes i
fent-li la girada a tots aquells que tenen interessos economics en el proyecte
(que en son molts). Els segons, el PP, han mantengut la mateixa politica
llingüistica, servint novament als mateixos interessos (i, no obstant, juren i
perjuren els responsables que defenen la llengua valenciana per damunt de tot.
¿Com es possible que li tinguen tanta por a Catalunya?, ¿com es permet que un
govern autonom estiga tan condicionat per la voluntat d'un atre?, ¿com li tenen
tanta por a quatre -o quatremil, em dona igual- catalofilohisterics?).
PRIMER OBJECTIU: LA CONFUSIO.
Tant els primers com els segons han enganyat a la gent
(i enlerta: aixo te un preu), colaborant els dos en la consecucio d'un dels
principals o, millor dit, primerencs objectius del catalanisme: provocar la
confusio entre la poblacio, confusio respecte a la seua propia llengua. Es
tracta del primer pas. Hui per hui, ¡quanta gent hi ha -valenciaparlant i,
naturalment, castellaparlant- que dubta de lo que parla, que no sap en certea
si lo que parla es correcte o si es valencià o si es catala!; no es dona conte
de la vertiginosa introduccio de catalanismes en el seu lexic comu, inclus
acaba utilisant formes que mai havia utilisat i, no obstant, en l'absoluta
conviccio de que son correctes o -pijor- de que les ha utilisades tota la vida.
El catalanisme es com el cancer, que apareix en una part del cos sense donar-se
u conte, enganyant a les celules propies, es propaga per l'organisme en una
facilitat espantosa i despres produix metastasis, contagiant a unes atres
parts, que acaben tambe condenades... I tot aixo en silenci, sense avisar -es
mes: a voltes com una reaccio benigna-. Aço es molt greu, senyors cientifics,
senyors filolecs, senyors politics... Creada la confusio entre la gent, el
següent pas des del poder consistix en "aclarir-li" el dubte: yo et
mostrare la veritat, yo -i a soles yo- conec el cami (Yo soc la veritat i la
vida...).
Per aixo, insistixc en la gravetat de l'assunt;
perque, mentres els politics que diuen defendre el valencià (que no pot ser una
atra cosa que la llengua valenciana per moltes sentencies que es dicten en
sentit contrari) actuen en una absoluta indecisio o indefinicio, els
"filolecs" s'encarreguen d'anar fent cami "ensenyant" qué
es aixo del "valencià" o, millor dit, de la "nostra
llengua".
En a soles una o dos generacions mes, l'autentic
valencià, la llengua valenciana que tots entenem, estara tan disolt en el
catala que ya sera impossible, certament, distinguir una cosa de l'atra i ni a
penes hi haura diferencies "dialectals" dins dels "Països
catalans" (sobre tot, en la llengua escrita que es la que documentalment
pesa mes). I ya s'haura acabat tot: la llengua valenciana, definitivament,
haura mort. Ya podran els politics i els "cientifics" dormir mes
tranquils i estar satisfets d'haver assessinat una llengua. Una cosa: si,
segons diuen, tan correcte es "este" i "aci" o
"chicotet" com "aquest" i "aqui" o
"petit", ¿per que trien sistematicament les segones formes?, ¿no
s'està contribuint en aixo a la desaparicio de les peculiaritats valencianes?
(perque es que resulta que les primeres son valencianes i les ultimes
catalanes). Puix ahi vaig: ¿encara no està clara l'intencio?, ¿encara hi ha qui
creu en la "inocencia" de l'universitat i mes?. I no tot acaba ahi:
enlerta que, com ya he dit, despres -¿o ya?- ve la cultura, l'historia, el
territori...
No hay comentarios:
Publicar un comentario