jueves, 28 de septiembre de 2017

ULTIMES INVESTIGACIONS

 

Per: Manuel Mourelle de Lema
Anals de la Real Academia de Cultura Valenciana
Segon epoca – Num. 68
Valencia 1991.


Com a remat de tot lo expost anem a dur a estudi un document verdaderament important i decissiu baix el nostre punt de vista.

En la seu catedralicia d’esta capital de Valencia, en lo seu ric Archiu, obra un codic intitulat “Epistolare Valentinum”.

Tot el voluminos codic transcurrix entre llatins i gregorià (està escrit, naturalment, en la llengua de la Roma decadent). Pero he aci que, a l’aplegar al full 11, s’obri un mon nou davant la mirà atonita del curios indagaor. Apareix llavors l’epistola farsida denominà “Planchs (laments) de Sen Esteve”. I, aci, hi ha que fer un important parentesis: per la mateixa epoca (sigle XI?) apareixia un fenomem similar en la llirica migeval: el “pranto” dels cançoners galego-portuguesos.

Esta valenciana epistola consta de parafrasis en llengua vulgar i notacio gregoriana sobre la pauta de cinc llinees (el conegut en la semiologia musical com a pentagrama).

Pero no mos confundam. Algo paregut va fer ( sense musica) Sant Vicent Ferrer en ses “Sermons” (en els sigles XIV/XV), pero no es lo mateix, com vorem.

La parla romanç dels “Planchs” es de les mes primitives manifestacions que es coneixen del romanç. Pero, aplegat aci, he de fer un somero paralelisme en el romanç de Castella d’aquel tepms.

Es sabut que els primers testimonis valits del romanç castellà son les “Glosas” de Sant Millan de la Cogolla y de Silos, abdos del sigle X i escrites preponderantment en navarro-aragones. Pero, tant en unes com en atres, la calcigà del romanç es reduia a paraules soltes o, a lo mes, a frases molt breus. Tan a soles en les “Emilianenses” hi ha un paragraf que podem dir que ne te ya morfologia i estructura sintactica romançs.

Puix be, en el cas dels “Planchs” ocorrix que la sintaxis  està encara mes evolucionà que la morfologia. ¿Quedà arraconà l’evolucio lexica entre els hispans-godos que permaneixqueren en territori musulma, mentres que existia una verdadera consciencia llingüistica en orden sintactic, molt evolucionà ya? Es un preguntat important al que personalment tinc que respondre afirmativament. Vejam si no.

Si prenim dels “Planchs de Sen Esteve” a soles un eixemple, al tun tun, obtindrem com a resultat lo següent: a) us “forçat” del paradigme verbal, com es el cas de l’imperfecte del subjuntiu –com a forma llatina- en lloc del present o similar; b)empleo de formes castellanes (esta), i c) vacilacio en l’us de dos variants de una mateixa paraula. Vejam el text:

                        “Lectiu actuum apostolorum.
                        Esta liço que legirem dels fayts dels apostols la trayrem.
                        Lo dit sant Luch recontarem, de sen Esteve
                        Parlarem”.

                        (Esta llectura que vaig a llegir dels Fets dels Apostols
                        la he tret/duc, lo (que) diu Sant Esteve vaig a
                        contar, de Sant Esteve vaig a parlar).

Es deu comparar aço en un parafrag d’un sermo de Sant Vicent Ferrer (sigles XIV-XV), es dir, del seu “De incaràtione Verbi Sermo”, a on es troben intercalaes frases del lalti de l’Evangeli en lo seu discurs en Llengua Valenciana:

                        “Mas jo us dire: “en lo Evangeli  de hui, tres vegaes son
                        nomenaes ecce, primo, quan(t) lo angel dix: Ecce conci-
                        pies in utero et paries filium; la segonda, qua(t) lo angel
                        li porta novella de Santa Elisabet, dix: Ecce Elisabeth;
                        la terça, quant la Verge Maria, consentint a la volentat
                        de Deu, dix: Ecce ancilla Domini, fiat mihi...”.

El text dels “Planchs “ el considere quasi coetaneu del text primer del castellà –sigle XI- aquel que Damaso Alonso considerà com el primer vagito d’esta llengua, una plegaria tremolosa i humilt:

                        “Cono ajutorio de nuestro dueno, dueno Christo, dueno    
                        Salvatore, qual dueno get ena honore, equal dueno tie-
                        Net ela mandatione cono Patre, cono Spiritu Sancto,
                        Enos sieculos de los sieculos...”.


No hay comentarios: