TOTS CONTRA ELLA (I)

Autor: Francesc Josep Segura Sanchez

Resulta un tant desficios que mentres uns atres pobles saben valorar i aprear com cal la seua cultura i personalitat propies sense cap obstacul que ho impedixca; o que inclus alguns mes gossats, s'hagen atrevit a manipular i falsejar la seua propia historia per tal de donar-se mes bombo del que els pertoca i intentar aixina subjugar les de pobles veïns (com el nostre); mosatros els valencians, continuem enfrascats en polemiques, que posen en dubte la nostra propia historia, cultura i personalitat diferenciades. Tot degut a que alguns acomplexats o enganyats, preferixen tirar-se pedres al propi terrat i fer-li el caldo gros als nostres veïnets, i per a tal fi, no dubten en colaborar en aquells a falsejar i tergiversar lo que els historiadors de mes prestigi i reconeiximent, han demostrat per activa i per pasiva. Aço sense reparar lo mes minim en l'autoodi i la baixa autoestima colectiva que aixo genera entre els propis valencians, i gracies a les influencies que els principals lobbies de pressio pancatalanista en Valencia (ACPV, Casals Jaume I, Universitats, Fundacions J. Fuster i A. March, editorials,etc...) financiats en gran part des de la Generalitat Catalana (a mes de per les nostres boljaques, vullguem o no), eixercixen sobre molts valencians.

Mentrestant, els afectats del barri d'El Carmel de Barcelona, en el carrer i en una misera almoina com desagravi per a buscar-se nova vivenda. Mes els valdria als governants catalans dedicar eixes inversions a proporcionar als seus afectats unes vivendes dignes com cal, i deixar-nos tranquils als valencians; eixiriem guanyant tots.

Una bona mostra d'aixo es una serie de cartes aparegudes en el BIM de Febrer, en les que dos persones i una associacio cultural, arremeten contra la regidora Filo Martinez, per haver tingut el bon gust i el gest de reflexar en un articul seu una chicoteta part de les tesis llingüístiques de l'insigne i històric filolec valencià, Lluís Fullana, en les que defenia l'autoctonia de l'idioma valencià respecte al seu germa besso, el català, lo mateix que diversos testimonis al respecte d'autors classics i d'uns atres intelectuals. Resulta incomprensible, que es puga acusar de falsetat a Filo Martinez, quan simplement es llimita a donar llum a lo que prestigiosos llingüistes, escritors i erudits han deixat plasmat en les seues obres i que el catalanisme sempre ha tractat de silenciar i/o manipular. No cal mes que llegir a Fullana o als demes autors per a comprovar que Filo Martinez no va incorrer en cap falsetat. Pero lo pijor no es que vullguen trobar falsetats on no les hi ha; sino que a mes, per a fer-ho, siguen ells els que, fent us d'un evident cinisme, introduixquen una serie de falacies, abusant de la seua condicio de "titulats" i prenent-nos per badocs als demes llectors. Vegem-ho a continuacio:

1.- Se li acusa a Filo Martinez de no dir que Eximenis era català; ¿Es que acas no dir-ho es negar que ho fora?; ¡Ni que calguera fer un biografia completa per a citar a un autor en un articul!; quan Filo diu que era afincat en Valencia, està donant a entendre que no era valencià de naiximent (a bon entenedor, sobra en poques paraules); i es totalment cert que ell a pesar de ser català (un dels poquets autors catalans en cert prestigi de l'epoca) sempre diu escriure en llengua valenciana, a la que definix en el seu "Regiment de la Cosa Publica", pagina 18, com a "llengua composta de les diverses llengües que li son entorn, havent retingut de cascuna d'elles els millors vocables, i deixat els mes durs i malsonants". Testimonis d'este tipo, podriem citar-ne a milers. Baste nomes afegir com a mostra, que ya les edicions fetes en Barcelona en 1560 de les obres d'Ausias March portaven un vocabulari valencià-català, per tal de que els llectors catalans pogueren entendre-les; o que el tambe català afincat en Valencia, Joan Bonlabi fa en 1521 una traduccio del mallorqui al valencià de l'obra de Ramon Lull "Blanquerna", per encarrec d'est ultim. Aço ve a demostrar clarament com de nitida era ya en aquells temps la diferenciacio entre les llengües, en les consciencies d'uns i atres. Per a que nos vinguen dient que "la unitat de la llengua, aleshores, ni es qüestionava.."; en efecte, no es qüestionava, senzillament perque no existia.

2.- Se dia tambe en una de les cartes, que el Pare Fullana fon dels primers en signar les catalanes "Normes de Castello", i que "des d'eixe moment ya mai publicà cap atra obra de caracter llingüistic", lo qual es totalment fals, puix eixe mateix any, publicaria la seua obra cim "Ortografia Valenciana", en la que reafirmava i ampliava els seus anteriors treballs sobre l'ortografia propia de la llengua valenciana, adaptada a les seues particularitats fonetiques, i a l'any següent, en 1933, una volta venuts tots els eixemplars, eixia al carrer una 2ª edicio de la mateixa. Inclus se te constancia en la Biblioteca Publica de Valencia d'una carpeta seua en unes fulles de lo que podria ser la seua Gramatica Fonamental , anunciada en l'Ortografia de 1932, i que no aplegaria a publicar-se. Lo que no diuen els firmants d'esta carta es que el Pare Fullana es negà des d'un principi a signar les Normes de Castello (recull de normes ortografiques tretes de les normes catalanes de Fabra, en un parell de concesions a les normes de Fullana, que no aplegaven a ser una completa normativa, sino nomes les bases per a una posterior elaboracio de la mateixa), per no considerar-les aptes per al valencià. Pero, donat que entre els promotors de les mateixes no hi havia cap filolec, el prestigi de la figura de Fullana com a maxim representant de la filologia valenciana en aquell temps, era molt abellit per a donar-lis l'importancia pretesa, per lo que continuaren insistint i pressionant-lo, fins que, dut del seu esperit conciliador, i per no fer un lleig als que li havien deixat el primer lloc, accedi a firmar-les, afegint a la seua firma les següents paraules: "Atés lo carácter provisional que tenen les bases anteriors no tenim inconvenient en firmarles"; es a dir, que si les firma, es precisament per tindre caracter de provisionalitat, i no per considerar-les com a definitives.

3.- No se si Filo Martinez va beure o no de les fonts de la web www.elpalleter.com per a escriure el seu articul com diuen els firmants d'una de les cartes, pero me te igual; no es eixa l'unica font en la que es poden trobar els testimonis ressenyats; i si algu te dubtes, no tinc cap inconvenient en mostrar-li els facsimils de diversos llibres de Lluis Fullana. Lo que si dire es que entri per curiositat en dita web, per tal de comprovar si era certa l'afirmacio de l'Associacio "El Rogle", en la que dia que es podia linkar des d'esta web a la del partit politic España 2000, i novament em trobí en un nou engany, puix des de la mateixa, a banda d'accedir a diverses entitats i associacions culturals, fundacions benefiques, o webs personals, es pot enllaçar a les de diversos partits politics valencianistes, que van des del centre dreta foraliste fins a l'esquerra nacionalista; pero ni rastre de l'esmentat partit. Voler encasellar al sentiment de valencianisme en una determinada tendencia dreta o esquerra, es tindre una falsa image, prou distorsionada del mateix, o be pretendre desprestigiar-lo de manera prou malintencionada i poc honesta. Una atra cosa es que determinats partits vullguen apuntar-se al carro del valencianisme, be perque pensen que els puga ser rentable electoralment, o be perque tinguen la seua manera particular d'entendre'l, i participen de determinades manifestacions al respecte.

4.- En les tres cartes se li preten negar a Filo Martinez el seu dret a aportar aquells testimonis que crega convenient, en relacio a una qüestio que afecta a tots els valencians pel simple fet de no ser filologa, volent els seus firmants fer un abus absolutiste de la seua condicio academica. Diu el prestigios llingüiste americà, Noam Chomsky, u dels intelectuals mes influents del planeta en l'actualitat, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Tarragona, que no correspon ni als cientifics ni als politics decidir en els conflictes llingüistics, sino mes be al poble que es el que utilisa la llengua. Es evident que Filo Martinez, a mes de ser regidora es tambe ciutadana i usuaria de la llengua i per lo tant, te tant de dret com puga tindre qualsevol filolec o qualsevol ciutada a parlar i opinar sobre llengua. Negar-li eixe dret es poc manco que mantindre una actitut absolutista, per no dir una atra cosa pijor. Per una atra banda, un dels factors que la llingüistica te en conte a l'hora de dellimitar la diferencia entre llengua i dialecte, juntament al filogenetic i al lliterari, es precisament el sociollingüistic, es a dir, la percepcio o consciencia idiomatica que els usuaris d'eixa llengua tenen respecte a la mateixa; i es molt evident que els valencians sempre hem tingut molt clar que eixa llengua es i ha segut sempre la valenciana, diferenciada de sa germana la catalana, com ve a corroborar l'ultima enquesta realisada pel CIS entre valencians de diferents comarques i de diferent ideologia politica, condicio social, etc...El Sr. Montoya pot seguir dient totes les tonteries que vullga sobre l'oli i el cos huma; per eixe cami difícilment nos fara canviar d'idea respecte a QUI som els valencians, i QUINA es la nostra llengua. Està clar que un filolec o un mege saben mes de la seua professio que un usuari o un pacient; pero davant d'un possible erro o negligencia dels primers, qui mes te a perdre no son els primers sino mes be els segons, i per lo tant, son estos qui han de tindre l'ultima paraula a l'hora de decidir a quin mege volen anar i a qui han de fer o no cas. Clar, que en el cas llingüistic que mos ocupa, els poders factics, ajudats pels mijatics i moguts per interessos politics, sempre acaben dificultant i manipulant l'informacio que aplega als usuaris, en este cas la societat valenciana, en l'unica finalitat de fer creure que l'idioma valencià i el català son el mateix (cosa que no es certa), per tal de donar-li força al proyecte imperialiste dels ficticis "Paissos Catalans". Precisament, este tipo de manipulacions es un dels fets mes denunciats per Noam Chomsky.

I si parlem de filogenetica, entronquem en l'historia i en la carta d'En Antoni Garcia Rico, que mes li sembla a un relat d'historia-ficcio en certs matissos de realitat tergiversada, que no a una exposicio rigorosa, realista i fidel d'uns fets. Pero donar replica ad esta carta, lo mateix que a uns atres punts de les atres dos, em faria allargar-me massa, per lo que ho deixare per a una atra pròxima carta, sempre i quan, clar està, el Consell de Redaccio del BIM continue concedint-me l'amabilitat de publicar-la.