Baltasar Bueno Tárrega (Breu Historia de la
Llengua Valenciana – Las Provincias – Giner de 1.999)
(traduccio per Josep Guillén y Milla)
La Llengua
Valenciana es una de les mes importants senyes d’identitat del poble valencià,
junt en sa cultura a la que està intrinseca y entranyablement unida.
Subsumirla
dins d’atra llengua, es desvalOrisar al poble valencià, fer q ue pega una de ses pecualiaritats
mes singulars.
¿A canvi de
que? ¿Qué guanya el poble valencià
perguent la caracteristica que el distinguix y diferencia respecte en atres
pobles?.
Arrasant en
ella, en ses pecualiaritats, en sa fonetica, en son lexic, arrasen en elements
essencials de la personalitat y constitucio del poble valencià.
Es tracta
de “normalitzar”, unificar, esporgar, sustituir, implantar una nova forma de
parlar y escriure, que no hi hagen distingos, que tots usem la mateixa llengua
“standard”, fonetica y ortograficament.
Es preten
que desapareixquen les fermoses y dolças, diverses, fonetiques de les distintes
parts del territori valencià, pera impondre l’afracesà y dura pronunciacio del
dialecte barceloni, engolat, prepotent, greu, manco de musicalitat y suavitat,
distant de la pluralitat y heterogeneitat de la cultura mediterranea, per lo
que llengua valenciana s’ha distinguit sempre.
Destrossà
la llengua i implantà atra, en la excusa de que es similar o en l’afirmacio de que es la matreixa, y per les
consignes d’una mateixa llengua, una mateixa cultura –les cultures valenciana,
balear y catalana son be distintes, per molt que s’empenyen en predicar una mateixa llengua-, un mateix poble, se
preten el verdader objectiu del catalanisme, unificar pobles distints y
diferents, pera formar una nova nacio, la catalana, en la que, per supost, el
poble dominant u hegemonic serà el poble colonisaor, el catala, quedant els
pobles balear y valencià, principalment, subsumits dins de la Catalunya Gran
pera acrecentar s’economia y s’entitat politica.
Hitler y la
llengua “L’equiparacio de llengua y
cultura es un mit tan infundat com el
racisme. Hitler utilisà eixos modos pera el mateix fi: l’absorcio dels països
limitrofs. “Si parlen alema, son alemans” digue. Y procedi a invadir un pais
que parlava chec”. Josep Angeles
Castelló.
No hay comentarios:
Publicar un comentario