EIXEMPLE A SEGUIR

EIXEMPLE A SEGUIR



Per Domingo Gimeno Peña



Els pobles pugen a la gloria al seus grans personages, a eixes persones que pel seu comportament durant la seua existencia, han mereixcut l´admiracio i reconeiximent dels seus conveïns i de les generacions futures, sen per a sempre motiu d´orgull i eixemple a seguir per a tots.



En estos temps en els que a alguns se´ls ompli la boca reivindicant la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra historia, coincidixen dos acontenyments importants. El 750 aniversari de la baixada dels castelloners a la plana i el 75 de la mort de la persona que sense dubte mes ha lluitat durant tota sa vida per defendre la nostra identitat de castelloners i valencians, sempre al costat dels nostres germans de tota Espanya com ell mateix dia : Ab nostra propia llengua valenciana, ab nostra propia e intensa cultura casolana, sense la humillant tutela de castellans i catalans. ( Veu de la Plana, 21-10-1916 ).



Eixe home es Gaetà Huguet i Breva ( 1848-1926 ) i en el setantacinc aniversari de la seua mort pocs son els que s´anrecorden d´ell, quan en 1915 la revista Patria Nova dia d´ell : Hi ha persones que sintetisen un poble. La ciutat de la plana sempre ha estat sintetisada per lo gran patrici valenciá en Gaetà Huguet. Havem aplegat i´l havem abrassat; semblava abrassavem a la patria valenciana. ( Angelot, Patria Nova, nº 15, 12-6-1916, p. 4 ).



En Gaetà era un home ric, pero al mateix temps tenia inquietuts, era emprenedor i tenia visio comercial, pero sobre tot era un home en ideals i enamorat de la seua terra i la seua gent.



Sempre ham lamentat la poca implicacio de la burguesia valenciana en els temes culturals, en Gaetà va ser la excepcio.



Huguet era capaç de fletar barcos sancers per a exportar a America els nostres productes, als temps que encapçalava la Junta de Contribuents per a fer possible la construccio del port maritim que hui tenim en el Grau, colaborar en la creacio de entitats com la Cambra de Comerç i atres infraestructures necesaries pera el desenrroll de la nostra comarca. Pero aixo no impedia que patrocinara quantes iniciatives culturals i deportives necesitaren ajuda. Per iniciativa seua o gracies a la ajuda economica de Gaetá van naixer, els jocs Florals de Castello i Alcora, un concurs de himnes del Regne de Valencia, va cedir uns terrenys per a la construccio d´un gimnasi, o va patrocinar integrament els 3.000 eixemplars de l´edicio del " Compendi de la Gramatica Valenciana " del pare Lluis Fullana, gramatica que ell va utilisar per a obrir la primera escola de Llegua Valenciana en Castello, a on ell donava classes personalment. A la seua mort el seu alumne Lluis Revest el va succedir.



En Gaetà va participar en la politica, arribant a ser diputat i regidor, pero sempre promovent associacions o publicacions en el fi de fomentar la nostra cultura i la nostra llengua valenciana.



No va tindre inconvenient en fundar la associacio " Joventut Regionalista " junt a Salvador Guinot, rival politic pero afi en el valencianisme, per ad ell aixo era lo primer.



La falta de memoria respecte a Gaetà Huguet, pot ser siga precisament per ser un gran eixemple per a tots.



Els catalanistes per que en els seus articuls ya denunciava les seues intencions quan dia: L´idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels mes cars dels nostres ideals. Si ella encontra de lo que esperem, prengues cos en Valencia, los de Castello nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres. ( Veu de la Plana 21-10-1916 p.2-3 ).



En " Las Provincias " contestava a un tal Eugénic, defensor de l´unitat de la llengua: Lo perill gros, lo qui al nostre modo de vore requirix totes nostres forses, totes nostres energies per a combatirlo sens tregua ni descans, es lo perill del catalanisme. Y al parlar de catalanisme com a perill, no volem fer menció del catalanisme germà, d´aquell que en lo segle XV y XVI regoneixé la nostra independencia llengüistica y la nostra supremacia lliteraria ( " Los valencians i valencianistes de Castello " . Las Provincias, nº 17422, 11-06-1914, pag.6 ).



¿ Que pensaria en Gaetà si puguera vore que l´Institut d´Estudis Catalans, te seu en un edifici de propietat municipal en Castelló i que la Fundacio Huguet premia tots els anys les lletres catalanes ?. Lamentablement les pors de Huguet s´estan cumplint, esperem que en el futur la veritat sure i el poble valencià fique a cada un en el seu puesto.

Per a molts valencianistes tambe en Gaetà es bon eixemple, per a oblidar-nos de dretes o esquerres quan parlem de valenciacisme, per a ficar els interessos colectius abans dels particulars, evitant fer " capelletes " i descalificacions innecesaries entre nosatros i fer tots força en la mateixa direccio.



A pesar, del oblit general, molts castelloners sempre recordarem a Gaetà Huguet i Breva, per a orgull del nostre poble i com a eixemple a seguir.