Per
Joaquín Serrano Yuste
No vaig a contar-los la historia d’este bell llibre
de cavalleries, escrit pel cavaller valencià Joanot Martorell el qual ya era
elogiat per Cervantes, perque suponc que la majoria de vostes ho hauran llegit
en alguna de les seues innumerables edicions, i si no es aixina es recomane que
ho facen, per a que puguen comprovar que en el sigle XV s’escrivien en Valencia
obres lliteraries de la major altura. Pero si que tratare de puntualisar uns
extrems que incompressiblement per a mi, per ignorancia o tal vegada per no
deixar que hem llaven el cervell, hi ha encara gent que’ls fica en qüestio.
Escomençare per les transcripcions lliterals de
parts del “Prolech” i del “Deo Gracias”.
[…] Mes encara de portoguesa en VULGAR VALENCIANA,
per ço que la nacio d’on yo so natural sen puxa alegrar e molt ajudar per lo
tants e tan insignes actes com hi son.[…]
[…] Com evident experiencia mostre la debilitat de
la nostra memoria, sots metent facilment a oblivio, no solament los actes per
longitut de temps envellits mes encara los actes freschs de nostres dies […]
[…] Aci feneix lo libre del valeros e strenu
cavaller TIRANT LO BLANCH, Princep e Cesar del Imperi Grech de Contestinoble.
Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en vulgar LENGUA
VALENCIANA, per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell. […]
[…] Fon acabada de emprentar la present obra en la
Ciutat de Valencia, a vint del mes de Nohembre del any de la nativitat de
nostre Senyor Deu Jesucrist mil quatrecents noranta. […]
Com dia la meua yaya , mes clar aigua, es tan obvi
que es molt dificil contradir-ho i absurt justificar-ho, es com demostrar que
dos més dos son quatre o que el cavall blanc de Santiago era d’este lluminos
color. El text nos diu primer que res que està escrit en VALENCIÀ, llengua que
per aquella epoca va aplegar al seu Sigle d’Or, ans que el castellà i que
encara hui no han alcansat les demes llengües espanyoles, i en segon lloc que
el nom del personage i protagonista, heroe i cavaller es TIRANT LO BLANCH, en
valencià classic, idioma en el que s’escriu i per tant en el que se denomina
tot el seu contingut incluint el titul que s’ha transmitit en multiples
edicions i per mig de generacions.
Ademes nos indica moltes atres coses, com que l’any
1490, en el que s’imprimix en Valencia, a on es trobava les primeres i més
importants imprentes de la Peninsula, entre elles la de Nicolau Spindeler, com
foc de primer orde internacional que era en eixe moment. Tambe conté un avis
per a navegants, premonitori del tormentos futur en el que vivim, en el que
s’obliden moltes coses si no estan escrites, i no a soles s’obliden lo que es
pijor, es tergiversen i manipulen en funcio de foscs interessos torticers. Nos
diuen qui es l’autor, com era la llengua valenciana migeval i atres moltes
coses.
Com hem resenyat s’han realisat multitut d’edicions,
les primeres: la principal en 1490 en Valencia de la que es va fer un tirage de
715 eixemplars i que s’anomenava Tirant Lo Blanch, la de Valladolid de 1511 en
la denominacio Tirante el Blanco o les de Venecia de 1538, 1566 i 1611 en el
titul Tirante il Bianco, tot aixo demostra atra evidencia, en cada llengua es
va designar pel nom del protagonista traduït ad este idioma, aixina en català
es Tirant lo Blanc en “c”, pero en valencià des de la primera fins a hui sempre
ha segut Blanch en “ch” i qui no ho veja o esta sent enganyat o es un
manipulador que canvia la realitat, nostra historia i la cultura de tot un
poble creador de la mateixa i d’atres moltes obres significatives de la cultura
mundial, que no permetra que se les arrebaten impunement al poble valencià.
No hay comentarios:
Publicar un comentario