Autor: Toni
Fontelles
El conseller d'Educacio i Cultura
Manuel Tarancón, a pesar de ser inteligent, s'ha passat dos o tres pobles - com
se sol dir en el carrer- en l'intervencio que ha fet en les Corts i a on ha
parlat de llengua valenciana.
Ha ficat el dit en l'ull: el
model idiomatic implantat no es sentit com a propi i esta es una -no es
l'unica- causa de que molts estudiants deprenguen "llengua
valenciana" en l'escola (es un dir), pero en acabant l'usen poc - o gens-
en el carrer. Este model al que me referixc, que no era ex novo, va ser
implantat pel PSOE - en substitucio del que havia iniciat la consellera A.
Cabanes en son moment- i ha continuat durant l'etapa en que ha governat, en
companyia o en solitari, el partit al qual representa el conseller. El fet es
este, cadascu que el valore.
Tambe encerta el conseller quan
diu que no hem de ser subsidiaris i que tenim una ampla tradicio classica i
que, en poques paraules, hem de mirar lo nostre primer. Correcte. ¿Ho aplica?
El nostre conseller s'equivoca
quan creu que entre els talibans "catalanistes" i
"secessionistes" estan les Normes del 32. Com tambe erra en
atribuir-li a M. Sanchis la "catalanisacio" d'eixes normes
ortografiques (el vocabulari adjunt va ser posterior). ¿Per que? Perque elles
ya son una copia quasi ad pedem litterae de les de l'Institut d'Estudis
Catalans excepte en el digraf tz del sufix -itzar, que apareix en texts
posteriors (i en el propi M. Sanchis i en molts atres autors). Dificilment
poden ser "la pau llingüistica" que voste preconisa.
Es mes, en la gramatica
valenciana de M. Sanchis, de 1950, es poden trobar moltes coses com: atre,
coincidix, servixca, us indistint dels pronoms se o es, etc., al costat dels:
amb, nosaltres, però, realitza, dotzè... i contradiccions com admetre la
pronunciacio culta de "perea" i dir que es la forma classica, pero
recomanar l'escritura de "peresa".
El senyor conseller no ha estat
massa encertat en les referencies al model idiomatic, el qual no s'ha de
desviar de la "correccio cientifica". Com a molt se pot alegar
correccio tecnica, pero les llengües a pesar de ser objectes d'investigacio
cientifica, no son cientifiques i, per definicio, qualsevol planificacio formal
d'una llengua te una orientacio: taliban, atea, agnostica, religiosa,
nacionalista, social, identitaria...
No vullc furgar mes en la ferida,
pero la comparacio dels talibans es... com a minim, impropia del seu intelecte.
No es desijable l'existencia de tals iconoclastes asiatics, pero es bo que la
societat tinga iconoclastes intelectuals i que participen en les discussions,
perque en cas contrari caminarém cap al pensament unic i politicament correcte.
Des del poder es facil marginar a qui no el te, pero esta classe de solucions,
que Paul Watzlawick denominà "clarifinants", son la mort de la
cultura i de la ciencia, que tinc clar que no es lo que voste demana.
De totes les maneres, si hi
haguera intencio real d'actuar s'hauria iniciat una politica de discriminacio
positiva a favor d'aquells que hem estat i estem marginats ya, precisament per
la nostra coherencia idiomatica i per propugnar el model que voste reclama i
que ya existix ¿fa falta que li diga quin es?
Que no se m'oblide: algunes
d'estes idees tambe son aplicables a uns atres "poders" i a uns atres
temps.
Lo mes dificil es, quasi sempre,
conviure en la discrepancia. ¿Per que no ho intentem i nos deixem de solucions
magiques?
9-3-01
No hay comentarios:
Publicar un comentario