Per: Josep Boronat Gisbert
El blau, l’heraldic “azur”era l’antiquissim color
del senyoriu de Sobrarbe, primitiu nucleu del Regne d’Arago. Per aixo, les
armes de l’antiga casa real d’Arago portaven la famosa “creu d’Iñigo Arista” sobre fondo blau.
El color blau, en aquell temps, no era facil
d’obtindre’s com el groc i el roig, sobre tot per a una tintoreria de calitat.
Les plantes tintoreres que s’utilisaven per a l’anyil donaven colors poc brillants i de molt bona persistencia i
inalterabilitat. Per aixo, les denominacions que es donen no son molts
precises. El color livit “colores livido”, dignifica color blau tirant un poc a
carmesi, blau com les blaüres, un poc amoratat. Color que, destenyint-se,
quedava un blau desvait, blau cel.
Pere II el Cerimonios, honrant al seu renom, donava
molta importancia als detalls heraldics i vexilografics, sent en ell una
especie d’obsessio el protocol i el cerimonial, conscient sempre de la seua
potestat per a canviar o afegir al seu arbitri els signes heraldics i
vexilografis dels seus subdits.
El dia 12 de març de 1348, des de Valencia, concedi
a Borriana, per la seua fidelitat al rei contra la discola noblea aragonesa de
l'Unio, quant es conté en el document que, en lo substancial, diu textualment:
“Per la present carta nostra otorguem, volem i manem que la bandera de la dita
ciutat s’aumente en la part superior. Tal afegit ha de tintar-se de color livit
(“colore lividus intingetur” en el llati original”, o siga en el mateix color
en el que els antics reis d’Arago, ilustres progenitors nostres, posaren en les
seus senyals de victoria; i en l’afegit del dit color, siguen pintaes o brodaes
o estampaes tres corones reals de color d’or, com a signe de fidelitat...”.
Pere II distinguix a Borriana per l’ajuda que d’esta
ciutat obtingue per a vencer als castellans en Mislata, com hem vist ya.
De la mateixa manera, Pere II v’agrair i va
distinguir tambe a Valencia pel seu exit en els assedis patits per la ciutat,
dels que ixque victoriosa en 1364.
El document real d’esta distincio i agraïment s’ha
perdut; pero consta historicament de modo indirecte, pero indubtable, que fon
expedit entre 1364 i 1377, com podem comprovar per quant seguix:
En l’Archiu Municipal de Valencia, en el “Manual de
Consells i Stabliments”, anys 1375 a 1383, n. 17 f. 87 r, es troba un acort del
Consell de 10 de març de 1377 que diu: “Aço enadit, que en lo senyal Reyal de
cascun dels dits Cinch segells, al cap subira, sia feta corona, per dos raons:
la primera, car la dita Ciutat es cap de Regne; Majorment e la segona, Car lo
molt alt senyor Rey ara Regnant, per son propi mootiu e de sa mera liberalitat,
tenint-se, aixo com fon sa merce, per molt servit de la dita Ciutat,
senyaladament en la guerra de Castella prop passada, specialment en les dos
setges, e pus principalment en lo segon e darrer daquells tenguts sobre aquella
per lo Rey de Castella, enadì (afegí) la
dita corona al dit senyal e per mayor certificacio e memoria, lo dit senyor,
ladonchs e de ladonchs a ença, continuament en les seues Reyals letres que ell signa de sa ma, ço es lo seu titul on
se diu Rey darago, de Valentia, etr. En la L.que es mijana letra daquets nom
Valentia, pinta de sa ma una corona per tal forma Valentia”. (Sobre la “l” esta
dibuixà una corona).
Com podem vore, per esta decisio burocratica
d’actualisacio i forma dels sagells que utilisaven els juges i escrivans de
Valencia, apareix de modo indirecte, pero clar i indubtable, la referencia a la concessio de la corona,
com a simbol de distincio i agraïment, en la seua senyera.
No podem oblidar que, en la redaccio de documents
d’eixa epoca, imperava el sistema de formularis, utilisant termens semejants en
resolucions de casos pareguts.
I aixina s’inferix naturalment d’aço que la
concessio referida a la Senyera de Valencia fora, en text, molt similar a l’otorgà a Borriana. El rei Pere II de
Valencia el Cerimonios considerava el blau com el color apropiat per a pintar o
brodar els signes de victoria i llealtat. Es coherent que la corona campejara
sobre la franja tenyida "colore livido"” de blau, formant la peça
heraldica honorable de primer orde, el “cap” concedida simultaneament, si no la
tenia ya.
Per tant, des d’aquell temps, sigle XIV, com a
minim, la Senyera de Valencia, per merits propis i –notem-ho- per ser Cap del
Regne duya el blau i la corona en la part superior o “cap sobera”.
Per Cap del Regne, i com a Cap del Regne. Facen
vostes la deduccio.
No hay comentarios:
Publicar un comentario