10/02/08
Enguany com tots sabem és l'any Jaume I que està celebrant-se
de les més diverses maneres oficials i extraoficials per uns i atres i que no
ha passat desapercebut entre la població valenciana. No podem dir lo mateix de
l'any passat en que es recordaren els 300 anys d'agonia espanyola que portem
damunt. Be, d'això podria parlar, i molt, Noam Chomsky quan
diu en una entrevista a Le Monde Diplomatique que “El rentat de cervells en
llibertat té més eficàcia que en les dictadures”. I no li falta raó. Això
és aixina, segons explica, perque existix una llínia oficial que se sobreentén,
no cal impondre-la com en les dictadures, i ho podem vore en els debats
apassionats (sic.) dels grans mijos de comunicació.
Sense desviar-me molt pero per a fonamentar encara més la seua idea, només hi
ha que enchufar el televisor i vore els debats polítics que hi ha hui dia ara que
s'acosten eleccions (si no desapareixen) i podrem observar com, sense impondre
res, i sobreentenent-se, només existixen dos partits polítics per als
espectadors. Seria la coacció del vot per mig del mig públic televisiu. Tots
estem pagant o contribuint d'alguna forma a que això succeïxca i a tots nos
pareix normal. I quan una cosa que no és justa, o nos afecta de manera
perjudicial, directa o indirectament, la trobem dins de la “normalitat” és que
alguna cosa falla i s'ha de vore com solucionar eixe problema. D'això parlaré més avant atre dia en més tranquilitat,
pero ara retornem a l'any Jaume I.
Estava comentant que enguany s'ha fet
molt per a recordar l'any Jaume I, i lo que nos quede per vore
encara. Pero a mi lo que més m'ha parat l'atenció ha segut la rapidea en que
els pancatalanistes han botat per a que es reconeguera el penó de la conquesta
i el penjàrem per els balcons dels ajuntaments. Em pregunte qué pensarien estos
nous cristians creuats del segle XXI quan l'any que ve, que es celebra el
milenari de la creació del Regne de Valéncia musulmà, els donara als musulmans
de hui en dia per demanar que la bandera de la mija lluna onejara en els
balcons i ajuntaments i es reconeguera com a bandera històrica dels valencians.
Cantava Ramón Pelejero que “qui pert els orígens pert
l'identitat” pero és llògic pensar que qui canvia al seu gust els seus
orígens, els tergiversa, o manipula, també està canviant la seua identitat i,
en conseqüència, la dels que inocentment s'ho creguen.
Com no podia ser d'atra forma i quan es tracta de manipular, en això els
nacionalismes imperialistes com el pancatalanisme, -creats a consciència des de
la renaixença catalana en el beneplàcit de la dreta burguesa-, son els més
efectius. És per això que, de forma que se sobreentén i sense que Pujol
nos marque la pauta, tal i com comentava Chomski, comença el
llavat audiovisual de cervellets valencians. I el resultat és un Jaume
I, rei català, que nos va dur la llengua catalana i això va significar
la nostra condició de catalans. No es comenta en cap cas la Corona d'Aragó, els
aragonesos no existiren o, en tot cas, només repoblaren l'interior i allí es
quedaren a cavall entre Terol i Sogorp menjant embotit, no hi ha cap referència
a l'antiga bandera del comtat de Barcelona, la seua creu de Sant Jordi, i
l'apropiació vexicològica que s'han fet de la bandera aragonesa. No interessa
que Jaume I naixquera en Montpellier i que la teoria de la reconquista, des del
punt de vista científic, no te les proves suficients per a corroborar-se en cap
sentit llingüístic com aixina han demostrat els mateixos pancatalanistes (vore
llibre Socioobstaculs de la llengua valenciana, Chimo Lanuza,
ed. ABV per a millor informació). Res importa, i no només no importa sino
que a més alguns historiadors que son professors en l'universitat de Valéncia
Estudi General, diuen que això, eixe fet, va supondre com a base dels Països
Catalans.
Està be. Anem a creure que els pancatalanistes tenen raó. Anem a creure que
tenen raó perque la reconquista per part de catalans i la seua llengua en la
nostra nació és -segons ells- un fet científic i inqüestionable. Perfecte. Anem
a fer una comparació:
Reconquista guay, la que mola, la científica.
Primer aclarir que el terme “reconquista” no és correcte puix abans de que
vingueren ací no havia catalans, pero mira, els anem a creure i tot i també
creurem que inclús els mossàraps eren catalans (si qüestionen que català pot
ser Colon o el Lazarillo de Tormes ¿perque no els mossàraps i que tinguen les
harches com a harches catalanes? ¡també!, ¡tot per ad ells!.)
Anem a creure que la teoria pancatalanista és certa, i que som repoblats per
catalans. Excepte l'interior que -segons ells- fórem repoblats per aragonesos. El
cas és que parlem català, escrivim un segle d'or en català i això és la nostra
condició de catalans, o d'ascendència catalana i per tant, no podem renegar de
l'historia perque som catalans, i els mossàraps també serien catalans i no
tenen cap dret sobre res perque tenim un rei català, de la corona
catalano-aragonesa. Nos dona Jaume I unes lleis pròpies
(furs), el blau de la Real Senyera és una cosa circumstancial d'un tal Pere
o ves a saber qui, i només és de la ciutat, el que conta és la bandera personal
del rei, i fórem un Regne, pero mai a la mateixa altura que els
comtats catalans, sino com algo regional o de segona categoria. I actualment
som “un país” per si alguna volta poguérem tindre consciència de Regne
(¡ay!, que he dit), i hem de reconéixer la nostra catalanitat perque l'época
migeval fon com una revolució llibertaria a on no existien reis, ni vassalls,
ni esclaus, ni pobrea, ni rics ni pobres, i tots érem classes populars i
menjàvem calçots. (o paella catalana).
Vinga va, aceptamos barco.
I ara anem a vore una atra “reconquista” que no mola:
Reconquista chunga, la que no mola, la roïna.
Resulta que en 1707 es pert una batalleta i ací nos lleven les nostres lleis
pròpies, llengua, etc. I patim una invasió castellana a lo llarc dels 300 anys
de famílies de Castella la mancha, Múrcia i Andalusia que fa que ara tingam
ascendència castellana com el senyor Pelejero que no vol
perdre els seus orígens ni l'identitat. Comencem a parlar en castellà que
s'impon com la llengua culta i de prestigi, de l'administració i de l'escola i
a més “es más fino”. I resulta que la corona
catalano-aragonesa-castellana es diu Espanya i tots som espanyols perque parlem
castellà. En l'actualitat nos donen unes lleis pròpies de segona
categoria(estatut, lleis d'àmbit autonòmic...) nos donen una llengua inventada
pero que hem de creure pròpia (normes del IEC-AVL), i formem part del antic
Imperi a on no es ponia el sol, ara, com una comunitat.
Be, veeu alguna diferència de forma entre un imperialisme i l'atre? yo no.
L'única diferència és que el primer és fals -pero ara el creem cert per a fer
la comparació- i el segon per desgràcia és real.
Llavors ¿Perque un
imperialisme “està be” i l'atre “està mal”? Per política.
¿Estan fent llavors política per mig de la llengua i de l'historia com fan els
espanyolistes? Evidentment si
¿Son això raons científiques i inqüestionables? Sense cap dubte, No.
¿La teoria imperial pancatalanista dona llegitimitat a l'espanyolisme per a dir
que Valéncia és Espanya? SI.
Disculpeu que m'haja permés la llicència de tractar els fets històrics com a
còmics pero és que les teories pancatalanistes que glorifiquen l'época migeval
m'impulsaven a fer-ho.
En definitiva, es busca la reconquista del pensament, l'aborregament de les
masses, la cabotà a l'oficialitat imposta des de l'imperialisme de cultureta,
la falta d'argumentació i l'ocultació dels fets reals. No hem de perdre els
orígens, pero tampoc canviar-los ni tergiversar-los com a forma de canviar la
nostra identitat. I en cas de que la teoria de la reconquista fora certa (a
hores d'ara no és demostrable) des del punt de vista llingüístic i siga com
siga el seu orige 800 anys després d'evolució pròpia i consciència llingüística
valenciana és completament fantàstic buscar unions en atres llengües per culpa
d'un ideal naftàlic de la renaixença.
I en això, done per acabat la meua aportació al tema de l'orige llingüístic que
l'únic que fa és -per a major glòria pancatalanista i espanyolista- estancar el
moviment social valencià en uns temes que mai podrà solucionar des del punt de
vista social.
centrem-nos en atres
coses.
Robert Albert1 comentaris 
No hay comentarios:
Publicar un comentario