Any 1418: la roba dels valencians

 

Lunes 7 de mayo

Vicente L. Simó Santonja

26.02.07 | 23:05. Archivado en Columnas

La columna de hui és pura còpia, pero abans ho explique. A vegades quan afirmem la riquea econòmica valenciana del segle XV, no falta qui pensa que fem propaganda exagerada d'una irrealitat. Voran vostés. El 22 de març de 1418 acabaren en el Convent de Predicadors de Valéncia, les Corts que havien segut convocades en l'abril de 1417. Són les famoses Corts de l'Institució de la Generalitat. A títul de curiositat anoten que en el braç real estaven representades Valéncia, Xàtiva, Morella, Alzira, Oriola, Castelló, Borriana, Vilarreal, Alacant, Llíria, Castielfabit, Ontinyent, Cullera, Biar, Ademús, Bocairent i Xixona. La rúbrica xxii conté una curiosíssima disposició sobre la manera de vestir, que demostra el potencial econòmic, en xvii furs, dels que només transcric els que càpien en les ralles que em corresponen, i sense comentaris:

'Habitador alcu del dit regne en temps desposalles de si o de la muller que presa haura o ans de aquelles o apres en lo temps que estara esposat e en los dies que fara noces no puxa o god donar a sa esposada o noia anells o altres joyes en una vegada o en moltes que sien de major valor de cincents sols' (II).

'Per provehir a la indemnitat e utilitat del dit regne. Ordenam que alcuna persona habitadora del dit regne de quantaque dignita, ley, estament o condicio sia o será, no gos ne presumescha vestir ne portar sobre sa persona o en alcuna partida daquella dins lo dit regne alcunes vestidures o arreus de drap dor o dargent, sino solament de seda sens or o argent, e que no sia de grana o carmesi...' (III).

'Alcun hom de qualsevol dignitat... no gos o presumescha portar forradures dins lo dit regne ne altre arreament de pells derminis (armini), o marts gebelines, letises, mas puxen portar forradures de marts no gebelines, fohines, putoys, vebres, vays o altres menors pells o forradures de terçanells o de cendats o altres menors forradures' (IV; i V per a les dònes).

'Alcuna dona de qualsevol ley, estament o condició que sia en lo dit regne no gos portar ne rocegar dins lo dit regne faldes de tres palms de largaria avant los quals tres palms sien comptats de terra estant la dona ab tapins' (VII).

'Alcun sastre no gos tallar alcuna roba de dona que haja pus de tres palms avant de faldes' (VIII).

'Alcuna persona habitadora del dit regne... no gos ne presumesca metre ne fer metre ne portar alcuns vestirs, robes, ligars, calçars o altres arreaments dor, argent, perles, pedres fines, brodadura, orfaberia, argentaria, fullateria, bollateria o altre semblant obratge....' (IX).

'Alcuna dona no gos portar tapins cuberts sino de cuyr o oripell sens flocadura alcuna' (XI).

'Alcun hom... no gos portar vestidures alcunes que roceguen per terra' (XIII).

'Alos presents empero furs parlant dels vestirs e arreament no son enteses cuyraces, espases, basalarts, ne altres arneses darmes e sobrevestes e lauders. (XIV).

'Volem empero que les robes fetes fins a huy puxen esser portades e vestides tornant aquelles a la mesura en los presents furs contenguda axi dels homens com de les dones' (XVII).

El preguntat ve 'de perles', encara que foren prohibides. ¿Coneix algú cap disposició semblant, aragonesa, catalana, mallorquina o castellana? ¿A ón estava la riquea i el poder econòmic? ¡A romancejar cascú a sa casa!