AUTOR:
MANUEL GIMENO JUAN
El passat 12 de febrer vaig llegir, en la seccio “Opinión”, un escrit
(“Lo que cal”) de Lluïs Fornés, en el que estic absolutament d’acort. Pero
quina sería la meua sorpresa en tornar a consultar-lo, en l’edicio digital, i
vore que hi havia cinc comentaris a l’escrit en qüestio. D’entre ells n’hi
havia dos en els que s’escrivien coses com estes, criticant furibundament a
Lluïs: “… O li ha entrat ja tan jove el mal d’Alzheimer? (…) com tots els
anticatalanistes furibunds … no saben el que diuen…” (Joan P.). I l’atre que
dia:”…tu amb la teua actitud visceralment perniciosa de crear una fera ferotge
(…) la zitzània que escampeu la gent que vol que el valencià desaparega de la
vida pública o per inconscients com tu” (Enric). Com a mostra sobra.
He volgut començar per aço, per a fer evident l’intolerancia que
mostren alguns personages dogmatics com els que critiquen d’eixa manera a Lluïs
pel seu escrit, en el que reivindica l’us normal del “lo” neutre. Els conec molt be. No volen debat, preferixen seguir “instalats” en
la “seua veritat”; no volen l’intercanvi d’idees, no siga que en eixes
descobrixquen que han vixcut, des de fa molts anys, enganyats. Tambe els hi ha
que no debatran i es mantindran en el dogma, perque treballen a favor de causes
que no estan, precisament, a favor de la recuperacio de la consciencia nacional
valenciana. Be, per si servix per ad alguna cosa aportare el meu granet d’arena
i intentare que l’informacio arribe a tots aquells que de veres estiguen
interessats en la pervivencia del valencià.
Començare dient que en el Diccionari Català-Valencià-Balear (vol.
4, pag. 683) trobem: “EL. Article o pronom neutre.” I no du ni
una sola cita lliteraria classica. Nomes du cites modernes. I en el mateix diccionari (vol. 6, pag. 853)
tenim: ”LO. Article definit neutre, usat davant adjectius i
adverbis; cast. lo. Tambe es evitat el seu ús en el llenguatge literari
modern.’Per res no fassats lo contrari’ doc. A. 1390 (Est. Univ. XIII, 379).”. Com voreu el DCVB no aporta cap
d’eixemple de “el” neutre (en documentacio antiga) i, per contra, constata el
document de 1390 en el que apareix el “lo” neutre.
Deixant a banda esta font dire que fa anys dugui a terme el
despullament de tres grans obres classiques valencianes del segle XV, com son “Tirant
lo Blanch” de Joanot Martorell i Marti Joan de Galba, “L’Spill”
de Jaume Roig i “Vita Christi” de Sor Isabel de Villena, en
les que he trobat centenars de frases en les que podem vore el “lo” neutre i,
en canvi, no he trobat ni un sol eixemple de “el” neutre (deixant a banda les
formes que podem trobar resultat de contraccions, sobre les que es pot
especular tot lo que es vullga). Com a mostra (que no por ser massa llarga,
tenint en conte el marc reduit d’un escrit com este) bones son les cites
seguents: ¿Qué es lo que voleu? (Tirant, c.57); “estant
l’emperador en lo millor de son menjar” (Tirant, c.189) ; “Car
si la altesa vostra fa lo contrari” (Tirant, c.238); “Si lo
contrari faran” (Spill, v.37); “natura humana ha trobat lo que
desijava” (Vita Chr.,c.20). Com he dit, es pot fer un llibre comentant nomes
els eixemples de “lo” neutre que podem trobar en la lliteratura classica
valenciana.
Per a acabar,
diria a tots aquells que realment estan interessats en la recuperacio de
l’identitat dels valencians com a poble diferenciat i als que no ho estan, que
si s’obrira un debat sobre el model de llengua escrita que hui
s’està usant i el comparem en la llengua viva (d’aquells llocs
a on es manté mes pura) i en la lliteratura classica valenciana,
nos enduriem moltissimes sorpreses. Tambe volguera recordar als autors dels
comentaris als que he fet mencio al principi, que en Catalunya hi ha certes
corrents que estan reclamant l’us normatiu del “lo” neutre des de fa prou de
temps, perque el consideren absolutament necessari. I que fon Pompeu Fabra el
que el va proscriure normativament per a Catalunya a principis del segle XX.
Siga com siga aço passa (i passà) en Catalunya. Pero yo, des de Valencia i
sense complexes, vos recomanaria que lliggau els classics: curen moltes
malalties i pugen l’autoestima. No subestimeu el parlar viu, al que m’he
referit abans. Ah! i no vos oblideu, el dubte (digue Aristotil) es el principi
de la sabiduria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario