PANCATALANISME Y PAPANATISME NECESSARI

Autor: Juan Cano-Arribi Company

La majoria de les idees pilars damunt les quals s’assenta el pancatalanisme, farien riure si no fora per que el malestar i la preocupacio que creen impedix eixe recomanable eixercici.

 U d’estos ciments es la afirmacio de que la llengua que parla el poble (el poble valencià) es la vulgar, mentres que la culta es la que ells nos duen, la que diuen “cientifica”, que curiosament es la que parla el poble catala. ¡ Oh, milacre !. Qualsevol catala –o a lo manco barcelones- siga pages, obrer o oficiniste, parla en cult, mentres que qualsevol valencià -encara que siga abogat, escritor o catedratic- que parle sa Llengua Valenciana natural –no lo depres en els cursos de “normalitzat” o en la TV3- parla en vulgar.

 Aço, que de tan increible mereixeria ser inclos en un “expedient X”, ho expliquen en allo de que el valencià es una “degradacio” d’una “antiga llengua catalana”. I clar, per a arreglar esta “corrupcio” –termens els dos negatius- deuriem adoptar les formes, lexic, fonetica i “prestigi” de l’actual catala, que se supon que no s’ha corromput –per que si no, ¿per a qué?- . Aixina salvarien la Llengua Valenciana de tornar al pols en que tots nos hem de convertir.

 L’existencia d’un romanç valencià anterior a l’arribada del rei aragones, l’us delliberadament incorrecte que els pancatalanistes fan de les paraules “degradacio” o “corrupcio”, en conte de “evolucio” d’un idioma, o la falsetat estesa entre el comu de que el catala no s’ha “corromput” en sigles, son temes per a atres articuls o llectures.

 Ara, deduixc segons una llogica casi matematica, que el catala de hui no s’ha degradat respecte a la llengua que es parlava fa “tropecents” anys. ¡ Nyas, coca ! ¿Com es aixo possible?. Si compartim sobera en Castella –presunta corruptora de llengües- des de 1516; si tant el Regne de Valencia com els comtats catalans patixen el fenomen centralisant des de que en el primer quart del sigle XVIII Felip V abolira els nostres Furs i sos Usatges; si tenim un similar nivell d’intercanvi comercial i cultural en castella i atres regnes, i una superficie de contacte en zones castellaparlants pareguda, .... ¿¿ Com es possible que partint d’una suposta llengua mare unica, els catalans –cada u d’ells, en cada generacio, des de fa la tira de sigles- hagen sabut conservar la purea d’eixa llengua, i en canvi nosatros l’hajam degradat sigle darrere de sigle fins que lexic, sintaxis, fonetica, etc –tots en tirereta- hagen quedat per a fer sopes, que de tan roïns que han aplegat a ser se nos censuren i se nos recomane (imponga) l’us dels equivalents catalans ??. Ademes, els castellaparlants serien el caramull de l’idiotea, ya que en ells la degradacio es total. ¡ Si precisament som nosatros els que hem creat per a l'Idioma Valencià el primer Sigle d'Or d'una llengua neollatina !. ¿Com dimonis s’explica que ells siguen tan sabuts i nosatros tan burros?. No s’explica, i no obstant, eixa es la conclusio necessaria sense la qual es impossible mantindre l’idea de que la Llengua Valenciana es una corrupcio del catala. La vulgar i la culta, respectivament. La “normalitzacio” de nostra llengua mes antiga segons les solucions, directrius i permisos del catala, implica necessariament el papanatisme pertinaç del poble valencià. Necessariament.

 ¡ Que sonen els despertadors de l'orgull valencià, que nos alcen d’eixe llit en el que la charramenta pancatalanista nos te endormiscats !. ¡Que cada volta que sintau que el “normalitzat” s’arrea de trompades en el vostre valencià natural, o el que haveu sentit als vostres pares, agüelos o amics, noteu una punchada en el vostre amor propi !.

 Alguns opinen que n’hi ha un dret superior al dret a la vida: el dret a la dignitat. ¡Exigim-ho !