La
"normativisacio" (escrita) d'una llengua es la codificacio de dita
llengua i la seua representacio grafica a traves de la escritura.
Basicament, se
considera que una normativisacio correspon a una determinà llengua quan
representa lo més felment possible els habits llingüistics generalisats o
"normals" (norma) dels seus parlants.
Quan una
normativisacio presenta evidents divergencies en els usos llingüistics dels
seus parlants aixo significa que la normativa no està ben feta, o, en tot cas,
que eixa normativa perteneix a una atra llengua diferent (algo que en
definitiva dona els mateixos (pesims) resultats que l'utilisar una normativa
mal feta).
L'Academia Valenciana
de la Llengua (A.V.L.) no oficialisa pera l'idioma Valencià una normativisacio
genuinament valenciana, sino que aplica un calc de la normativisacio pera la
llengua Catalana que l'Institut d'Estudis Catalans (I.E.C.) oficialisa en
Catalunya per al Català.
La A.V.L. vol
"vendre" a la societat valenciana esta normativisacio catalana del
I.E.C. presentantla coma "cientifica" o com Valencià "cult o ben
parlat", encara que tot aixo son nomes que mentires en tal d'enganyar als
valencians i ferlos creure que Valencià i Català son el mateix idioma (quan
aixo es totalment fals), i aixina donar arguments als nacionalistes catalans
que diuen que els valencians son de "nacio catalana" (perque segons
ells parlen "Català") i formen part de uns ficticis i inventats
"Països catalans" (hui en dia "Eurorregio") de capitalitat
en Barcelona.
Les "Normes d'El
Puig" es una normativisacio pera l'idioma Valencià diferent a la
normativisacio catalanista que oficialisa actualment la catalanisaora Academia
Valenciana de la Llengua (A.V.L.). Estes "Normes d'El Puig" son una
normativisacio que se va fer en clau estrictament valenciana i que contà en
l'ample consens de totes les associacions i institucions valencianistes que
lluitaven (i lluiten) en contra del catalanisme que vol absorbir cultural,
politica i economicament als valencians. Les "Normes d'El Puig"
representen en molta més fidelitat les particularitats i singularitats propies
de la genuina Llengua Valenciana que la actual normativisacio catalanista de la
A.V.L.
Com totes les coses,
les "Normes d'El Puig" son millorables, i es per aixo que esta web ha
adoptat certes propostes de la Societat de Filologia Valenciana (S.F.V.) que
actualisen i fan encara més proxima i funcional la normativisacio coneguda com
les "Normes d'El Puig".
Algunes d'estes
actualisacions son les següents:
1) Supressio de les -d intervocaliques mudes.
En les terminacions
–ada, -ades, -ador, -adora, -adors, -adores, -adet, -adeta, -adets, -adetes.
Eixemples:
Vesprà, albaes,
llauraor, treballaora, ballaors, treballaores, melaet, picaeta, melaets,
picaetes.
(No: Vesprada, albades, llaurador, treballadora, balladors,
treballadores, meladet, picadeta, meladets, picadetes).
2) Supressio dels guionets.
Els pronoms que van
darrere del verp (enclitics) s´aglutinen a ell.
Eixemples:
Mireules,
convertirmos, píntala.
Excepcio: les formes
verbals acabàes en consonant "LL", "N" seguida de pronom
(enclitic) que comence per consonant "L", "N" que puga
portar a confusio en la llectura no s´aglutinen ni s´unixen per cap de guionet,
i es mantenen independents: bull la, cull les, pren ne, etc.
El pronom
"HO" quan va darrere de verp (enclitic) s´aglutina a ell i pendrà la
forma "O", sense haig: diso, feso, mirao, penjao.
3) Aglutinacio de certes formes.
Desde, pera, coma
(No: des de, per a, com a).
4) Estandarisacio de certes formes generalisaes.
Mos, mosatros,
vosatros, recibir, reine, dupte, dissapte.
5) Supressio de consonants interiors desaparegudes de manera
generalisà en la parla oral.
Eixemples:
Abre, dinés, dimats,
pedre (No: arbre, diners, dimarts, perdre).
Ademes s'han adoptat
algunes paraules patrimonials:
Castellanismes en
orige pero arraïlats en el Valenciá desde fa més de dos sigles: entonces,
hasta, menos, pues/pos, despues, agüelo.
2005 © Idioma
Valencià
No hay comentarios:
Publicar un comentario