AUTOR: VALENCIÀ D'ELIG
- INTRODUCCIO
- 1ª Part. Els mossaraps i la
continuitat de les seues llengües romances.
- 2ª Part. El retorn dels
exiliats mossaraps valencians i la seua llengua romanç valenciana.
- 3ª Part. Llengua parlà en les
Balears: caracter "oriental" i "parlar salat".
- 4ª Part. Llengua Valenciana,
orige i evolucio diferent i separà de la catalana.
- INTRODUCCIO.
Desde antic, per part de les institucions
culturals i politiques catalanes, s'ha tengut interes en considerar a la
Llengua Valenciana coma un dialecte del Català, hasda aplegar a difondre hui en
dia que el Valencià es una simple variant del Català i que el seu nom verdader
es "llengua Catalana" i no "llengua Valenciana".
Es evident que certs interesos catalanistes
purament politics (i economics), concretats en presions al govern central, junt
a fortes i continuàes campanyes propagandistiques, intenten introduir en la
ment de tots els valencians i espanyols la falça idea de que l'idioma Valencià
es el mateix que el Català. La finalitat ultima de tot aixo sería l'unificar
llingüisticament als valencians coma catalans, pera, en un futur, el
nacionalisme independentiste català presentar als valencians com de "nacio
catalana" i reclamar els territoris de la Comunitat Valenciana coma part
d'uns fantasmagorics "Països catalans" (hui en dia
"Eurorregio", entitat politica, social i cultural ficticia, inventà
recentment "damunt del paper" pels ideolecs pancatalanistes i que mai
ha existit en la realitat historic-politica o soci-cultural del poble
Valencià).
No s'ha d'oblidar mai que el nacionalisme
imperialiste català se basa en la consigna: "UNA llengua (catalana), UNA
nacio (catalana)".
Es per aixo que tracten d'ocultar i presentar
com una cosa sense sentit el que la llengua Valenciana siga el resultat d'una
evolució propia del llatí vulgar, introduit en la peninsula pels romans i del
que, es ben conegut, evolucionaren i naixqueren les diferents llengües
"romances" de la peninsula Iberica (gallec, castellà, aragones,
etc...).
- 1ª Part. Els mossaraps i la
continuitat de les seues llengües romances.
Està demostrat que durant l'ocupacio islamica
de la peninsula Iberica, inicià en el sigle VIII d.C., van quedar molts
poblaors hispanorromans en els territoris governats pels arabs. Aço va ser
aixina primordialment per un parell de raons. No existien uns mijos de
transport eficaços pera fugir, per lo que la movilitat de la poblacio era molt
reduía, i tambe perque, de manera generalisà, no se massacraba a la poblacio
civil conquistà, sino que s'els deixava continuar vivint en les seues costums
sempre que acceptaren el seu sometiment coma serfs, no donaren
"quefer" i compliren en els imposts i servicis destinats a mantindre
la nova classe dirigent (els musulmans). En atres paraules: els vençuts eren la
ma d'obra explotà que generava la riquea que disfrutava l'invasor islamic.
Els "mossaraps" o poblaors autoctons
hispanorromans somesos pels arabs parlaven en llati vulgar. Este llati vulgar
conforme passava el temps anigue perdent uniformitat (si es que en algun temps
la va tindre), evolucionant i diferenciantse d'uns puestos de la peninsula a
atres.
La llengua mossarap parlà en una gran part
dels territoris de l'actual Comunitat Valenciana ya participava d'unes senyes
que son propies de l'actual Valencià, tal i com ho ha aplegat a demostrar
Lleopold Penyarroja en el seu llibre "El Mozárabe de Valencia".
Com molt be apunta este autor, el problema del
"mossarabisme", a l'hora d'explicar el naiximent del Valencià a
partir d'ell, es que s'identifíca al "mossarap" unicament coma
"l'hispanorromà cristia que vivia en terres musulmanes", sense
plantejarse que "mossarap" en el sentit mes ample de la paraula sería
"l'hispanorroma, de religio cristiana o convertit a l'islam, que vivia en
territori musulma i que continuava parlant la seua llengua romanç".
De tal manera que, encara que un cert numero
d'hispanorromans hagueren segut islamisats (per la força o no) i hagueren
deixat la religio cristiana, aixo no significaria necessariament que hagueren
perdut la seua llengua derivà del llatí vulgar i adoptat en exclusiva l'arap.
Nomes tenim que donarmos conte lo dificil que
resulta hui en dia, a pesar dels mijos tecnics que tenim, arrancar d'un grup
social i huma el seu idioma i substituirlo per un atre foraster. Per tant, molt
més complicat sería en aquell temps fer que els mossaraps deixaren de parlar en
romanç, mes encara si tenim en conte que musulmans i mossaraps no vivien
mesclats, sino en poblacions o ravals separats uns dels atres, i en estrictes
normes socials que prohibien i penalisaven les relacions entre els dos grups
(tal i com va continuar passant mes tart quan els cristians reconquistaren les
terres musulmanes hispaniques).
En el moment de la reconquista del musulma
Reine de Valencia per part del rei aragones Jaume I "el Conquistaor"
i les seues tropes cristianes, hauriem de preguntarmos quina cantitat de
"mossaraps" n'hi havien en terres valencianes. Evidentment no estem
parlant nomes de "mossaraps cristians", sino de tots aquells
hispanorromans que continuaven parlant romanç, encara que estigueren
reconvertits a la religio islamica (entre atres coses pera evitar les
represalies dels fundamentalistes islamics).
Ademes, de la mateixa manera que existiren
"criptojoíos" i "criptoislamics", (joíos o moros
"convertits" al cristianisme de cara als demes, pero que amagats,
mantenien la seua original religio hebrea o islamica), tambe existiren els
"criptocristians"; mossaraps que haurien adoptat aparentment la
religio islamica, mentres que en secret continuaven practicant la seua religio
cristiana i parlant la seua llengua romanç. Es llogic pensar que tots eixos
"criptocristians" "reconquistats" tornarien per mig d'una
nova "conversio" a la seua original religio cristiana, omplint el
numero de persones de parla mossarap entre els cristians de les terres
valencianes.
- 2ª Part. El retorn dels
exiliats mossaraps valencians i la seua llengua romanç valenciana.
Tots els indicis apunten a que molts dels que
vingueren en les tropes de Jaume I i els seus prohomens, eren
"mossaraps" valencians que havien fugit temps arrere a territoris més
al nort peninsular i que ara, reclutats coma soldats, tornaven als seus llocs
d'orige, reintroduint la mateixa llengua romanç que ells o els seus antepassats
parlaven quan vivien alli, i per tant, sumantla a la dels "mossaraps de
llengua" (cristians o no) que havien quedat en eixos territoris.
Aixo aclariria per qué el Valencià presenta
actualment fortes caracteristiques diferenciaores davant del "Català
oriental" parlat en la "Catalunya Vella". Algo que en teoria no
hauria de ser aixina, ya que segons afirmen alguns, van ser catalans de parla
"oriental" els que majoritariament repoblaren l'antic Reine de
Valencia durant la reconquista.
L'explicacio a esta contradiccio sería que
junt a aragonesos, navarros i atres nacionalitats que repoblaren el Reine de
Valencia, no eren realment catalans orientals els que conformaven la majoria de
les tropes que vingueren de Catalunya, sino que éstes, més be, estarien formàes
per una gran cantitat de mossaraps valencians que, temps arrere, havien fugit
al nort i noroest peninsular buscant refugi en terres cristianes i que baix la
presio demografica, l'absencia de lligams familiars i la falta de mijos pera la
subsistencia en aquelles terres nortenyes, tornaven ara coma repoblaors
cristians (sense l'etiqueta de mossaraps), parlant el seu romanç Valencià
original, diferent del "Català oriental".
N'hi ha gent que pera tractar de donar una
explicació al contrasentit de que el Valencià i el "Català oriental"
tinguen hui en dia caracteristiques diferenciaores tan acusàes, quan (en
teoria) hauria de ser tot lo contrari, argumenten que el "Català
oriental", en aquell temps, encara no havia desenrollat les
caracteristiques diferenciaores en el Valencià, i suposen que els repoblaors
catalans orientals en epoca de reconquista parlarien una llengua en
caracteristiques similars a les del Valencià actual.
No obstant existixen una serie d'evidencies
que apunten a que aixo no va ser aixina, i que el Valencià i el "Català
oriental" ya estaven clarament diferenciats durant la reconquista.
En concret l'assunt se clarifica si s'analisen
els parlars de les Balears, catalogats coma "Català oriental" i que
presenten la caracteristica particular del "parlat salat" de manera
generalisà en totes les illes que formen l'archipielac.
- 3ª Part. Llengua parlà en les
Balears: caracter "oriental" i "parlar salat".
La reconquista del musulmà Reine de les
Mallorques per part de la Corona d'Arago se va fer casi al mateix temps que la
reconquista del Reine de Valencia (sigle XIII).
Es un fet relativament ben documentat que la
majoria de repoblaors cristians de les Balears foren catalans orientals, mentres
que el component repoblaor aragones o navarres va ser escas, per no dir
inexistent.
Si be hui en dia el "parlar salat"
en Catalunya està reduit a certes parts de la provincia de Girona, es una
realitat que esta peculiar manera de parlar va ser relativament comú a lo llarc
de tota la "Catalunya Vella" durant l'Edat Mija, tal i com ho
confirmen els numerosos toponims "salats" que esguiten la geografia
catalana aplegant inclus a l'orient lleidata i al nort tarraconenc.
Aixina, resulta evident que el "parlar
salat", hui en dia desaparegut casi per complet de Catalunya, i que se
troba viu en totes i cada una de les illes Balears, es el resultat de
l'introduccio de dita varietat durant la reconquista; més que d'una aparicio
espontanea posterior, producte d'una evolucio separà i estranyament similar de
la llengua en estes tres illes o territoris, tan distants i aillats entre si.
¿ I les caracteristiques "orientals"
que té la llengua Balear en cada una de les illes ?
¿ No van ser éstes igualment
introduíes en temps de reconquista de la mateixa manera que ho va ser el
"parlar salat" ?
Si fem cas als que diuen que en epoca de
reconquista el "Català oriental" encara no havia desenrollat les
seues diferencies en el Valencià, hauriem de supondre que la llengua que van
introduir els repoblaors catalans en les Balears tindria una gran similitut en
la dels Valencians, junt al ya mencionat "parlar salat". O siga,
semblaria ser un Valencià "salat".
No obstant, en l'actualitat, el parlar balear
es de marcat caracter "oriental", caracteristica que com ya s'ha dit,
no tenia la llengua Valenciana ni en els seus inicis.
Pareix molt poc llogic que un suposat Català
"avalencianat" (sense caracteristiques orientals), introduit en el
sigle XIII en les tres illes evolucionàra separadament hasda aplegar a una
mateixa solucio "oriental". "Posarse d'acort" tres
territoris aillats geograficament pel mar, en distancies més que considerables
entre ells, no es una possibilitat molt realista.
Per atra part, si s'argumentàra que el
"Català oriental" va ser re-introduit per segona volta quan éste ya
presentava les seues caracteristiques actuals, o siga, en posterioritat a la
reconquista (algú hauria de explicar "com" i "quan"),
hauriem de considerar que davant d'una substitució de tanta magnitut també
haguera desaparegut, ademes de les caracteristiques "avalencianàes"
de la llengua Balear, el mateix "parlar salat", ya que pera l'epoca
en que la substitucio s'haguera realisat, el "parlar salat" en
Catalunya estaria ya en desus i no s'haguera pogut "exportar".
Per tant, lo més creible es considerar que les
caracteristiques de "Català oriental" que tenen els parlars de les
diferents illes mallorquines van ser introduíes en epoca de reconquista, lo
mateix que el "parlar salat" i que per tant, en aquella epoca, sigle
XIII, el "Català oriental" ya mostrava les seues caracteristiques
peculiars i diferenciaores davant del Valencià.
De tot lo exposat, podem deduir que si el
Reine de Valencia, tal i com alguns diuen, va ser repoblat majoritariament per
catalans de la "Catalunya Vella" (a on se parlava "Català
oriental"), i tenint en conte que en aquella epoca el "Català
oriental" ya mostrava les caracteristiques propies que el caracterisen i
diferencien davant del Valencià, lo llogic haguera segut que els valencians
parlàrem hui en dia un Valencià de marcat caracter "oriental" i
inclus que, per lo menos*, conservàrem testimonis escrits d'un medieval
"parlar salat" en alguna de les comarques valencianes (1).
Com açó no es aixina, i el Valencià no ha
tengut, ni en els seus origens, eixe caracter "oriental" propi del
parlar de la "Catalunya Vella", es més que evident que ni d'eixe
"Català oriental", ni d'aquella gent que el parlava, va poder ixir la
llengua Valenciana, ni repoblarse majoritariament les terres valencianes.
- 4ª Part. Llengua Valenciana,
orige i evolucio diferent i separà de la catalana.
La llengua Valenciana es el resultat de la
fusió de la llengua romanç "mossarap-valenciana" autoctona, (parlà en
terres valencianes per una població hispanorromana somesa, que podia ser de
religió cristiana o islamica), en les diferents llengües romances que dugueren
els repoblaors cristians en epoca de reconquista i entre els que destacaria
eixa mateixa llengua romanç "mossarap-valenciana".
La presencia de la llengua
"mossarap-valenciana" entre els repoblaors sería possible degut a que
gran part d'éstos eren antics mossaraps valencians (ara identificats unicament
coma cristians), que havent fugit en anterioritat de les seues terres
valencianes, tornaven novament a elles buscant unes millors condicions de vida,
algo que no haurien pogut trobar en els demograficament saturats territoris del
nort peninsular, a on serien considerats gent estranya i forastera, sense
patrimoni propi, ni faena digna pera guanyarse el quemenjar.
Este predomini llingüistic hispanorromà
"valencià" es el que propicià que se desenrollàra una llengua
Valenciana en caracteristiques propies i ben diferenciàes a la llengua Catalana
existent en la "Catalunya Vella" (de marcà arrail occita-provençal).
Una llengua Valenciana que ya sent diferent i
distinta de la Catalana desde els seus inicis, continuaria evolucionant
separadamente a lo llarc dels sigles, diferenciantse encara més d'aquella.
No se pot negar cert paregut de l'idioma
Valencià en el Català, pero el Català no ha segut mai la llengua del Reine de
Valencia. Ademes, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma Valencià i el
Català, s'ha de tindre ben present que el Reine de Valencia va ser el primer
reine de la peninsula en desenrollar i tindre (en els sigles XIV-XV), un
"Sigle d'Or" lliterari (en idioma Valencià i anterior al Castellà).
L'esplendor, pretigi i influença de la lliteratura Valenciana d'estos sigles
sobre les atres llengües peninsulars va ser considerable, i més encara sobre la
llengua Catalana, que adoptà i va fer seues formes del Valencià, algo que
propicià que el Català fora cada volta més semblant a la llengua Valenciana.
La llengua Valenciana o "Valencià",
ha aplegat a l'actualitat, mantenint caracter i personalitat propia, coma
vehicul d'expresió natural del poble valencià, i ha de reclamar i obtindre per
tot aixo, el ranc, la protecció, l'us i el nom que coma llengua unica i
independent se mereix.
--------------------------------------------------------------------------------
(1) Existixen actualment dos
pobles al nort de la provincia d'Alacant (Tarbena i Vall de Gallinera), en
caracteristiques de "parlar salat" en la seua gent. No obstant,
l'assunt s'aclarix al coneixer que estos pobles, despues* de l'expulsió en el
sigle XVII dels moriscos que els habitaven, van ser repoblats per mallorquins i
que per tant l'orige del seu parlar no te res que vore en la
"Reconquista" Valenciana del sigle XIII.
2004 © Valencià d'Elig
http://www.valenciadelig.cjb.net
--------------------------------------------------------------------------------
Lo que incorrectament se coneix
coma "dialecte occidental del català" es producte de l'emigracio de
mossaraps valencians cap a terres de Lleida en temps de l'invasio mussulmana i
a la forta valencianisació que experimentaren les comarques lleidatanes desde
el sigle XIV al XVIII, conseqüencia de l'influencia i prestigi politic-cultural
del Reine de Valencia i la seua Llengua Valenciana en eixa epoca.
LA VALENCIANISACIO DE LLEIDA I
CATALUNYA
¿ QUÉ PODEM FER PERA EVITAR LA
DESAPARICIO DEL VERDADER IDIOMA VALENCIÀ ?
Parlar en orgull en el genuí
Valencià que ca u va apendre de sons pares.
I continuar parlantlo als fills,
nets, nebots i chiquets en general pera mantindre encesa la flama de la Llengua
Valenciana d'una generacio a atra. (Llegir més )
No hay comentarios:
Publicar un comentario