NOU VALENCIANISME

Valencianisme: Cresol d’historia i garantia de futur

Autor: Juan García Sentandreu

Revista SOM – Juliol 2003

Quant el valencianisme politic s’ha desmoronat fruit de les seues contadiccions i debilitats ideologiques i el valencianisme cultural agonisa per les miseries personals dels seus liders, ha arribat l’hora d’oferir a la societat valenciana una nova proposta jove, sincera, en credibilitat, moderna i que no tinga complexos en la defensa del seu cos ideologic.

En esta societat de l’image i de la enquesta a on s’ha estereotipat el politic ideal que diu lo mateix que els demes, estiga a on estiga,  per tal de no caure en l’etiquetage i estigmatisacio,  plantejar una oferta radical i moderna sense complexos, parlant alt i clar al poble, es i serà un treball dur i a on els mijos de comunicacio tindran un paper definitiu en l’exit de la nova estrategia.

Pero  el poder mediatic aplegarà un moment en que no podra amagar una nova força emergent naixcuda de les extranyes del moviment valencianiste popular que oferta directament al poble una opcio genuïnament regionalista arraïlada en la mes recent historia i en l’intimitat mes sincera del poble valencià.

Quan el Partit Popular començà a fer aigua despres de 8 anys d’hegemonia,  i en portes d’un canvi de liderage que li afectarà no sols a la seua credibilitat sino, inclus,  a la seua estabilitat interna, la dispersio d’un vot aglomerat baix les uniques sigles del PP començarà a reubicarse ideologicament, priorisant posicions de creencies a les purament oportunistes o d’utilitat del vot.

En dit replantejament del vot ideologic, NOU VALENCIANISME ha d’oferir a la societat valenciana, la que sent per les seues venes un valencianisme regionaliste historic, una nova opcio ilusionant, coherent i en credibilitat.

Fugint de posicions demagogiques que plantejen entelequies nacionalistes sense contingut historic modern i, ademes,  sense resposata social, NOU VALENCIANISME plantejarà al poble valencià una proposta radicalment valencianista sense complexos, parlant-li clar a tot lo mon i denunciant les miseries de cadascu.

Quan el 13 de  juny de 1997 cridarem al poble valencià per a que defenguera les normes valencianes  front a la catalanisacio proyectada en les nostres terres, la gran majoria de la societat valenciana es movilisà eixint al carrer a defendre lo seu, lo nostre.

Ad eixe poble l’hem d’arribar de nou,  com siga, per a que es done conte de lo que està passant. De com el Partit Popular ha dilapidat totes les sinergies de la dita massiva expressio subvertint el resultat d’eixe gran plebiscit i, traïcionant-lo creà l’Academia Valenciana de la Llengua que es l’expressio máxima de les aspiracions catalanistes del Partit Popular.

Pero el Partit Popular no sols ha enganyat al poble en la qüestio valencianista sino que ha defraudat massivament el l’incumpliment de les promeses politiques que han sucumbit a criteris d’oportunitat, d’enquesta i de prudencia.

La prudencia del PP ha fet que mig programa electoral despres de 7 anys de govern estiga totalment imcomplit i algu  haura d’eixir al carrer a denunciar esta situacio de colapse ideologic i politic que afavorixca la reubicacio del vot aglomerat en eixa massa multicolor que hui es el PP.

Es l’hora de parlar clar a la gent. Sense por a l’etiquetage i sense complexos. Nosatres hem d’anar a la nostra. Tenim suficient cos ideologic i politic com per a fer una gran opcio política que aplegue a una part de la societat (valenciana) de la que depenga la governabilitat.

L’integritat i la valentia son necessaries en esta nova tasca del valencianisme. Els que encara es mouen per les idees i mensajes estereotipats no nos aprofiten.  Els que tinguen clar que la consciencia es el millor instrument i millor guia de la política trobaran un lloc en NOU VALENCIANISME. Front a nosatres. TOTS ELS DEMES.