|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
Este blog se edita para dar información, lo más amplia posible, sobre las manipulaciones catalanistas que se vienen produciendo contra el Reino de Valencia. AVISO: No se admitirán comentarios que atenten contra la realidad histórica del Reino de Valencia, que serán automáticamente borrados. Asimismo sólo se admitirán los comentarios que estén redactados en Lengua Valenciana (no prostituida por catalanismos) y en Español, idiomas utilizados en este blog.
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
CATALUÑA LA FANTÁSTICA
Publicado el 10
Mayo, 2008
Después de la
última disparatada sentencia del Constitucional sobre el
insolidario y avariento Estatut Catalá , entendemos ahora que
la credibilidad del la judicatura española , a nivel internacional, esté por
los suelos y que la nula confianza foránea en los tribunales
españoles haya provocado la estampida de inversiones extranjeras:
sin ley no hay democracia. El desgobierno presente del radical ZP
no da garantías de futuro y la fofa doctrina del
Constitucional parece vicaria del fabulador Museu d´Historia de Cataluña
para osar excretar tan disparatada sentencia. En este golpe de
fantasy-tremens , el antoñita-la-fantástica de la judicatura
, nos “ha votado”, por chantaje de votos, lo que nunca fue votable: la historia
de Cataluña, mutada ahora en una timo-nació-fantasyland .
¿Nació?¿es
realmente CAT. una nació por un chantaje de votos?¿se convierte una autonomia
en nació por la hambruna zapteril de votos ? ¿qué derecho legítimo
histórico hay para ello?. Realmente NINGUNO cuando no hay documentos ni heroicidades
de un glorioso pasado que lo avalen ni, que sepamos, exista ni un solo
documento histórico por el que los Reyes de Aragón , primero, ni los de España,
después, hubieran querido jamás cambiar su condición de Condados .
Y la HISTORIA NO SE VOTA .
A los jueces
inventores de esta fabulandia.CAT hemos de regalarles para
salir de su vacío y ESOentontecimiento mental aquel genial opúsculo
titulado “La Nación catalana NO ha existido nunca” , escrito por los profesores
catalanes José Osés Larumbe y Juan Osés Hidalgo (I. Gáficas
Uriarte.1932 ) .
El
opúsculo no tiene desperdicio y está escrito en plena
II República Española , cuando las fuerzas del maligno
nazi_onalsecesionistas ya campaban por los dominios
catalanes y cuando la fabulación embustera hacía estragos entre la
neocasta feudal catalana . Cuentan estos profesores
barceloneses en su librito que la cobardía de los “godos
catalanes con demasiadas reminiscencias de fenicios y cartagineses
y más avezados a las transacciones comerciales que a las luchas guerreras,
hasta puso en peligro los estados cristianos al otro lado de losPirineos
“ y que, al contrario de los que hacían los bravos
cántabros enfrentándose valientemente a la barbarie musulmana
para recuperar España , los godos catalanes, en cuanto avistaban una
oleada de musulmanes invasores se iban corriendo, corriendo,
a refugiarse bajo las falditas de los condes francos del sur de
Francia cuya generosa protección los salvaba del
frenesí islámico…… : “no pudiendo soportar el yugo de los infieles contra los
cristianos , (los godos de la Marca Hispánica) han abandonado
todos sus bienes y han venido a buscar asilo en nuestra Septimania …”.
Las crónicas
históricas de los reyes francos relatan cómo Carlos Martell , de Aquitania,
logró contener a los moros en la batalla de Poitiers en
el año 732 y que Carlomagno y Ludovico Pío continuaron la
obra emprendida por su antecesor llegando a liberar las tierras
españolas del noreste español (la actual Cataluña) . En sus
avances llegaron a sitiar y crear el Condado de Barcelona ,
continuando la obra de los anteriormente creados de Ausona (Vich) ,
Ampurias , Urgel , etc… y convirtiéndolos en feudos del ducado franco
de Septimania”.
Durante las
campañas para la conquista de lo que es hoy Cataluña , “Ludovico
Pío había exhortado a los pobladores cristianos de la Marca
Hispánica a que les ayudaran en la obra de la
reconquista … pero no lo hicieron en vista de lo cual Ludovico Pio
, para castigar la cobardía de aquellos medrosos
cristianos, decidió crear una clase social que llamó de los
`PAYESES de REMENSA´ o siervos adscritos a la tierra en
calidad de esclavos y en cuya condición permanecieron
durante largos siglos hasta que el rey de España , en el SIGLO XV
, emprendió una acción civilizadora para devolver a los
godos-catalanes su condición de hombres libres a los que hasta entonces habían
sido esclavos por descender de aquellos a quienes castgara Ludovico Pío en el
siglo VIII ” … (pág 7) .
Y, por
supuesto, las crónicas de los reyes francos testimonian que “Cataluña no
existia en los primeros siglos de la Reconquista , y que el Condado
de Barcelona , sujeto al domino de los soberanos francos , era
considerado por éstos mismos UNA PARTE DE ESPAÑA , es decir , SIN
CARACTERÍSTICA ALGUNA DE PERSONALIDAD PROPIA. El Condado de Barcelona era, en
suma, una comarca española liberada del yugo musulmán por los godos
francos que, a pesar de ocuparla y gobernarla no dejaban de conceptuarla
como parte integrante de la España que renacía” .. (pág 7) .
Osea que …. , si
hasta el SIGLO XV los entonces MarcaHispánicos francos (ocupantes de
la Cataluña actual) estuvieron bajo su condición de esclavos
(payeses de remensa) y no existia Cataluña, ni habia rastro de “grandeur”
… ¿ a qué viene este fistro histérico de “nació catalaní”? .
Y redondeamos la
historia de tan condal pedigrí con las palabras del gran
historiador catalán Jaume Vicens i Vives , tras su concienzuda
investigación :”En més de 3000 documents inedits que portem recollits, no
hem trobat ni un sol que ens parlés d´una emoció col.lectiva catalanesca: Ho
sentim com a catalans” … (La Publicitat.Barcelona.1935)
Fum, fum, fum.. y molta fam. Y
vaya fistro Constitucional
CATALUNYA, ¡ BREÇOL DE L’HUMANITAT ! O FANTASIES DE LA WARNER BROS
Ara be, ad esta conviccio, que ells defenen i divulguen com a dogma de fe d’una
forma encarniçada ( penseu en Carota Rovira ) fins al punt de mostrar
publicament les seues teories cientifiques sobre ¿ la grandea i esplendor de la
milenaria llengua catalana en un sigle d’or – el nostre- ?, ademes en el
convenciment fingit i sabedors de la falsetat de lo que afirmen, es algo que
esta mes en lo camp de la ciencia experimental, que en la realitat dels fets
historics. Yo pense que Catalunya te deliris de grandea i una enveja
“deshonesta” de lo que mai foren i mai seran, en concret en lo tema llingüistic
(per no parlar de l’unificacio dels territoris de la ¿ Gran Nacio Catalana ?),
perque estic conveçut quel català es un dialecte del Provençal, Occità o
Llemosi ( COM ELLS SABEN PERFECTAMENT ). Per a mostra un boto: En l’any 1.909
se celebrà en Barcelona lo “Primer Congres de Llengua Catalana” i s’acordà
deixar-li de consider dialecte i lo que es pijor: Anar pel cami de nomenar-li
llengua i establir les bases i l’estrategies en la falsa apariencia de llaços
de germanor i d’unio i “ABSORBIR” les llengues del seu entorn i configurar
els futurs i quimerics Països Catalans. Evidentment, els catalans i
catalanistes d’aço no diuen res. No mes dir, que Catalunya no va donar-se conte
de lo que era, fins a l’any 1.358 ( mes de cent anys en acabant de que lo
nostre Regne de Valencia, fora l’enveja d’Europa, tant a nivell politic,
cultural, economic i lliterari ). Respecte al tema de la llengua, dir que a
partir del famos congres nomenat ades, se constitui lo que ara es l’Institut
d’Estudis Catalans i s’encomana al ingenier Pompeu Fabra l’elaboracio d’un
proyecte llingüistic per a poder justificar les
U dels erudits catalans que mes estudia els classics valencians, des de sa
optica nacionalista, ha segut Ramon Miquel i Planas. En lo seu “Cansoner
Satiric Valencià dels segeles XV i XVI”, diu en lo seu prolec: “ Vist el cas de
la llengua des de Catalunya, no cap dubte de que, quan mes extremen els
valencians les seues pretensions d’autonomia de sa varietat idiomatica, front
el Català, major necessitat n’hi ha que tindre per la nostra part de
reivindicar l’unitat llingüistica de les gents que poblen la franja llevantina
de la peninsula ab les illes Balears…” “ Privar a Catalunya i a la seua
lliteratura de l’aportacio que representa la produccio de les lletres
valencianes d’aquella epoca…” “ seria deixar nostra historia lliteraria
truncada en lo centre del seu creiximent i ufanor; mes encara: seria arrancar
de la lliteratura catalana, la poesia casi per complet, perque en ningun atre
moment, ans de la “Renaixença”, es va aplegar a adquirir l’esplendor ab que se
nos mostra, gracies als Ausias Mrach, Roiç de Corella, Jaume Roig, Gaçull,
Fenollar i atres cent mes “
De la mateixa manera, tant en l’identitat com en la llengua d’un poble, com en
l’antropologia, tots els dies eixen un grapat d’aprenets de cientifics,
filolecs i divulgadors “ charradors cosmics i comics” en televisio, llibres de
text i en les universitats, que mes que res pareixen trovadors de la mateixa
cançoneta, pretenent que, a base d’escoltar-la moltes vegaes, al remat mos
pareix que lo que diuen es veritat, realment veritat per alguns ( catalanistes
) i pera atres com a minim d’una forma indigna, encara que politicament
correcte, “acceptable”. Es tant els deliris que patixen, que de la falsetat,
fan supostes evidencies abrumadores de les seues teories.
En acabant d’estudiar-lo profonament i possant-se la cronologia de la paleontologia
dels simis, pre-hominits, hominits, homos, etc, etc davant dels ulls i veent
els noms dels descobriments fets en anterioritat al seu i encara que el chiquet
o jove te una edat de 13.000 anys segons ells, l’encaixaren en la part buida de
l’espai que ficava “Esclavo Perdut” i varen dir ¡ Puix, no som chulos mosatros
ni res !
Arribaren a un punt de tanta confiança en lo chiquet, que varen decidir
batejar-lo en lo mes estricte ambit familiar i l’han ficat de nom Pau, pero no
es lo mateix si se tracta de presentar-lo en societat i mes a la cientifica,
aixina que sense cap superbia i en molta humiltat, decidiren que dins dels noms
cientifics ficats als demes, com: Ramapitecus, Dryopitecus, Keniapitecus,
Sivapitecus, Pitecantropus, Australopitecus, etc,etc / esclavon perdut /
-espereu a saber el nom, que val la pena – Neanderthal, Cromagnon, Homo
Erectus, Homo Sapiens i fins ara tots mosatros. Puix be, el nom cientific triat
per a Pau i resumint en un esquema simple es la següent ¡ Senteu-se tots ! que
si no cauren de cul:
Esclavon Perdut
SIMIS PIEROLA PITTHECUS-CATALA UNICUS HOMO SAPIENS
Estic convençut que mes avant ( perque este no es el moment mes oportu, pels
acontenyiments que s’han produit recentment ) mos diran o informaran, que el
jove Pau ( tot ell català fa mes de 13.000 anys ) tenia els gens que generacio
darrere generacio a transmes ¡ Deu meu ! al carota de Carot Rovira, perque n’hi
ha evidencies en el craneu de pels de bigot com el que te l’impresentable del
Hitler català ( es curios, que l’atre impresentable de Maragall, tambe porta
bigot ).
AUTOR: AGUSTIN GALBIS
L´inexistencia ni d´una minima conciencia catalana i al contrari,
l´existencia d´una conciencia valenciana propia, es demostra, entre atres, en
una conciencia llinguistica particular, anterior, superior i mes fructifera,
que la conciencia llinguistica dels catalans.
Algunes explicacions, podrien donar la resposta. En primer lloc,
poguera ser, que els valencians, arraïlats desde sempre en esta terra,
independentment de la relligio que professaren, foren molt mes numerosos de lo
que volen fer-nos creure. Hem conegut als cristians valencians que trobà el rei
en Jaume, els “valentini” que consten en el proces per a la “ordinatio
ecclesiae valentinae”. Tindrem temps per a coneixer als no cristians. En segon lloc, poguera ser que siguen certes les
teories que mantenen que el numero de catalans que vingué a repoblar el
territori del Regne de Valencia fora insignificant en el conjunt dels
nouvinguts junt en la poblacio autoctona. Ampar Cabanes i Antonio Ubieto, han
segut els que millor han tractat el tema, aplegant a resultats compatibles en
la realitat d´inexistencia de conciencia catalana. Per ultim, poguera ser que
una major part dels repobladors, inclus vinguent de terres de l´actual
Catalunya, no tingueren conciencia de catalanitat. I no es pot donar lo que no
es te. No cal dir que les tres possibilitats poden complementarse entre elles i
poden haver-se donat al mateix temps.
La pregunta que anem a intentar respondre es ¿Que era Catalunya en 1238, quan
Jaume I entrà en la ciutat de Valencia?
Sabem, que produïda la unio personal entre el rei d´Aragó i el
Comte de Barcelona, els comtats de Rossello i de Pallars-Jussà s´unixen al de
Barcelona abans de 1238. Continuen independents el d´Urgell, el d´Empuries i el
de Pallars-Sobirà. ¿Es consideraven catalans els d´Urgell, els d´Empuries i els
de Pallars-Sobirà? Estudiem el cas d´Urgell.
I no hi ha cap
dupte de que en temps de la conquista de Valencia, els d´Urgell ni eren ni
volien ser catalans. No molt de temps abans, Bertran de Born, trovador occità,
que faltà l´any 1215, escriu: (”Choix des poésies originales des troubadours”
de Raynouard p.166) “Aragones fan gran dol / Catalan e silh d´Urgelh”, es dir
“L´aragones fa gran dol, el català i aquell d´Urgell…” Vegem que el “d´Urgelh”
no es “Catalan”.
La constatacio diferencial, la tenim en la seua condicio de
feudataris. El 28 de febrer de 1258, Jaume I, reclama a Alvar, comte d´Urgell
auxili d´homens i armes, en motiu de la guerra contra Alazrach. (“Alicante y su
territorio en la época de Jaime I de Aragón”, de José Martínez Ortiz p.92)
En la p.20 de “Colección de documentos inéditos del archivo
general de la corona de Aragon”, de Bofarull, llegim: “porque estos condes de
Urgel pretendían ser tan señores en sus tierras, que no les obligaban las
Constituciones y Usajes de Cataluña, ni tenian obligación de asistir a Cortes”.
Al respecte, hi ha que matisar que dir a les “costums i usatges” de Barcelona
“Constituciones y Usajes de Cataluña” es un desficaci mes dels catalans, a no ser,
que podria ser cert, que Barcelona s´identifique en Catalunya. I si els
d´Urgell, com hem vist, ni eren ni volien ser catalans, ¡puix a la força! En
1278, el rei Pere I, requerix al comte d´Urgell Ermengol, per a que observara
les “costums i usatges” de Barcelona, llevat de les costums especials d´Urgell:
“…fueris requisiti ad consuetudinem et usaticos Barcinone quos in predictis
comitatu et vicecomitatu et aliis locis volumus observari salvis specialibus
consuetudinibus predictarum terrarum”. Sabem, que el comtat d´Urgell no s´uní
al de Barcelona fins al 1314.
Per lo expost, es mes que evident, que els d´Urgell que pogueren
vindre a la reconquista de Valencia, dificilment podrien dur ni la minima
conciencia de catalanitat.
Tambe es deduïx de lo vist fins ara la falsetat de la divisio que
fan els catalans parlant de la “Catalunya vella”, entre la qual claven el
comtat d´Urgell i la “Catalunya nova”. Si els d´Urgell ni eren catalans ni
volien ser-ho, malament podien formar part d´una “Catalunya vella”.
Respecte de la
“Catalunya nova”, destacar, que abans de les conquistes de Tortosa en 1148 i
Lleida en 1149, Ramon Berenguer, havent-se ya formalisat la unio entre Arago i
el comtat de Barcelona, es titula en 1140 com a “comes barchinonensis et princeps
Aragonensis” (“Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña,
Aragón y Valencia”. p.75). Es important deixar constancia de que els nous
territoris conquistats, no s´unixen al comtat de Barcelona, creant-se
marquesats independents, per lo qual els tituls de Ramon Berenguer IV,
s´amplien a “comes Barchinonensis, princeps Aragonensis, Tortosae, Illerdaeque
Marquio”, com podem llegir en document de 1151 que consta en la p.223 de
“Disertacion sobre el poder que los Reyes españoles ejercieron…” de Juán Antonio
Llorente. Es deu tambe destacar que als nous territoris no s´imposarán les
“costums i usatges” de Barcelona, sino que tindran ordenaments propis: “Lo
codi” en Tortosa i “Els costums” en Lleida. I ve la pregunta ¿Es consideraven
els lleitadans i els tortosins catalans en 1238? Vorem com no.
Anem a comprobar hui, la inexistencia de conciencia catalana dels
lleitadans i tortosins de l´epoca de la conquista del Regne de Valencia.
Respecte de Tortosa, s´ha de deixar constancia de que quedaren
fora de la delimitació territorial dels citats per Jaume I per a l´assamblea de
“Pau i treva”del 23 de juny de 1218. Si segons els catalans, dites assamblees
eren antecedents de les Corts Catalanes, ¿Seria perque Tortosa ni era ni es
considerava catalana? Vejam el text: Jaume I, “…illustrissimi domini Jacobi
primi.”, diu que “…paces et treugas facimus et constituimus a Cincha usque ad
Tortosam, et usque ad Salsas, cum suis finibus.” (Les constitucions de Pau i Treva de Catalunya (segles XI-XIII).
Barcelona 1994)
En la minuta de l´argumentacio de la part de Tarragona feta per
Vidal de Canyelles, del proces per a l´adjudicacio de la “ordinatio ecclesiae
valentinae” llegim: “Quoniam a L annis citra clerici catalani celebraverant in
ecclesia Sancte Marie Valentie…Qui clerici excommunicabant ex parte
achiepiscopi Terrachonensis… ab episcopo Dertusensi, vicino eisdem, qui est de
provincia Terrachonensi.” Es dir, es pot interpretar, que el bisbe de Tortosa
(episcopo Dertusensi), es vei dels “clerici catalani”, La conclusio seria molt
clara: Tortosa es veina dels catalans, Tortosa no es catalana. Els tortosins
que pogueren haver vingut a la conquista de Valencia, ni eren ni es
consideraven catalans.
Es de destacar, que inclus despres de la unio del comtat d´Urgell
en el de Barcelona, tant Urgell com Tortosa, seguien sent objecte de
particions. El capellà d´Alfons el Magnanim nos conta com el rei Amfos “jaqui
IIII fills: lo primer hac nom Pere, lo segon Jaume qui fon compte de Urgel, lo
terch Ferrando qui fon marques de Tortosa, lo qúart Johan; e huna filla que hac
nom Gostança que fon reyna de Castella”
Si estudiem el cas de Lleida i els lleitadans, hi ha un fet
historic que posa ben claret que en 1238 ni eren ni es consideraven catalans.
Jaume I, en el seu tercer testament, deixà Arago al seu fill Alfons, i
“Catalunya” a l´infant Pere. En 1243, Jaume I convocà Corts en Daroca per a que
els d´Arago juraren fidelitat a l´infant Alfons. Els convocats eren “…omnia
concilia civitatum et villarum a Sichore usque Faritiam”, es dir, desde el
Segre fins Ariza. Com dins d´eixos llimits entren el lleitadans, acodixen a
Daroca i juren fidelitat a l´hereu d´Aragó. Jeronimo Zurita (1512-1580), en
“Anales de Aragón”, nos ho conta aixina: “Este año tuvo cortes el rey a los
aragoneses en Daroca; y vinieron a ellas los síndicos de la ciudad de Lérida
como lo acostumbraron en todas las que en este reino antes de esto se
celebraron; y en ellas juraron al infante don Alonso su hijo por primogénito
heredero y sucesor después de los días del rey en el reino de Aragón hasta las
riberas de Segre.”
Les pressions dels catalans en les Corts de Barcelona de 1244,
conseguiren que Jaume I definira els llimits de Catalunya de Salses fins al
Cinca. Llegim-ho segons consta en la p.114 de Colección de documentos inéditos
del archivo general de la corona de Aragon “Quia super limitibus Cathalonie et
Aragonis…vestigiis inherentes comitatum Barchinone cum Cathalonia universa a
Salsis usque Cincham ex certa scientia limitamos liceo limitatio ipsius
comitatus et Cathalonie predicte per pacis et treugue ordinationes en civitate
Barquinone et Terrachone...” Segons un català, aixo fon “no sense l’oposició
dels aragonesos (que consideraven que Ribagorça i les conquestes entre el Cinca
i el Segre els corresponien) i dels mateixos lleidatans.” Com vegem, de nou,
els catalans varen fer us de les seues forces en contra de la voluntad dels
lleitadans.
La conciencia de
que Lleida no era catalana la trobem en Matieu de Caersi, trovador refugiat en
la cort del rei Jaume I despres de la creuada contra els albigenses, qui en
motiu de la mort del rei, escriu en 1276: (”Choix des poésies originales des
troubadours” de Raynouard p 261-262) “Tant suy marritz que no.m puesc alegrar”,
es dir “Estic tan afligit que no em puc alegrar”. Llegim: “Ay! Aragos,
Cataluenha e Serdanha / e Lerida, venetz ab mi doler, / quar ben devetz aitant
de dol aver / cum per Artus agron silh de Bretanha.” Es dir: “Ai Arago,
Catalunya i Serdanya i Lleida veniu en el meu lament, que deveu tindre tant de
dolor, com tingueren per Artur els de Bretanya.”. La cosa crec que esta prou
clara. Vegem que “Lerida” es cita a banda de “Cataluenha”. Lleida, a la mort de
Jaume I encara es considerada com a part diferenciada de Catalunya.
En “El regne croat de Valencia”, p 678, Robert Ignatius Burns
reproduix un document de Valencia de 12 de juliol de 1270. Diu que el document
parla de “reparar o construir “els dos ponts” de la ciutat, l´un a la Porta
dels Serrans i l´altre a la Porta dels Catalans.” El text original diu
“…condirectis illis duobus pontibus qui sunt in civitate Valencie, quorum unus
est apud ianuam Serranorum et alius apud ianum hominum Ilerde.”
¡Que t´ha paregut canut! Hem de saber que Burns es jesuita, i com yo
vaig estudiar en els jesuites, puc assegurar que m´ensenyaren allo de no alçar
falsos testimonis ni mentir. Segurament Burns deu ser un dels retors que
proclama que hi ha que fer lo que ells diuen i no lo que fan, perque ¿Que es
traduir “hominum ilerde” (homens de Lleida o lleitadans), per “catalans”? ¿No es
alçar falsos testimonis i mentir?
Ni Lleida era catalana en 1238 ni els lleitadas es consideraven
catalans. Es evident que en 1238, no pogueren vindre catalans de Lleida. ¿Seria
“cientific” dir que el zar Nicolas fon un mandatari de l´Unio Sovietica? Per a
alguns “cientifics” catalanistes, la resposta deu ser afirmativa.
Per a acabar,
simplement deixar constancia de que tant Urgell com Lleida com Tortosa, formen
lo que els “resabuts” diuen “català occidental”. I resulta que en 1238, ni
Urgell, ni Lleida ni Tortosa eren catalanes. Es despren que els molts o pocs
que pogueren haver vingut al Regne de Valencia, ni considerarien català a lo
que parlarien -el rei Jaume parla de romanç- ni tindrien conciencia catalana
alguna.
¡Enhorabuena Angel!. Mas claro no se puede hablar. Aqui esta la entrevista a nuestro amigo Angel en el diario valencianista "Valencia Hui", de hoy martes. En la edición digital sale en la portada de "Politica" con fotografia incluida. La entrevista sale solo con versión en valenciano en papel y en la edición digital.
13.03.07
J.Ferrer(VH).- L'inginier industrial superior Ángel Hernández (Fraga, Aragó,1950) és un acèrrim defensor de l'identitat de l'aragonés oriental. Home de fermes conviccions religioses i colaborador de la Creu Roja, es rebela a que Aragó quede reduït a un mer apèndix de Catalunya. Està casat, té tres fills i li manté contacte en les entitats valencianistes.
Vosté és president de FACAO i d'Amics de Fraga. Explique
als nostres llectors qué son estes associacions i quines són les activitats a
les que es dediquen.
En 1996 naix la Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental, un grup
d'entitats que s'unixen per a denunciar i defendre's de la catalanisació que
patix esta zona. FACAO denuncia i informa al restant d'aragonesos sobre la
forta pressió i invasió pancatalanista que patim en estes terres colindants en
Catalunya, tant per entitats financiades des del nacionalisme català com des
d'alguns partits aragonesos, que favorixen tot lo català.Amics de Fraga, una de
les associacions de FACAO, des de 1991 està documentant la cultura i tradicions
fragatines per a salvaguardar-les de cara al futur.
En
Aragó existixen dos llengües pròpies, l'altaragonés o fabla i l'aragonés
oriental ¿Quines diferències hi ha entre elles?
L'altaragonés es parla en el nort d'Aragó i és algo més tancat, en la zona
esquerra en influències de la llengua vasca, i en la zona dreta en més pareguts
al català. L'aragonés oriental, de la terra fronterera en Catalunya, en les
seues modalitats de literà, fragatí, ribagorzà, maellà, fabarol, baix aragonés,
chapurreau, etc, és més obert i en alguna influència del català pero encara que
tinguen pareguts, cosa llògica per ser llengües germanes, perteneix a l'àmbit
aragonés. Són llengües pròpies d'Aragó, cosa que no és l'idioma català.
¿Per
qué diuen els catalanistes que l'aragonés oriental és un dialecte del català?
En l'inici de la democràcia, Catalunya començà la promoció del català en
Valéncia, Balears i part d'Aragó. Es tracta d'un problema d'expansió de Catalunya,
d'absorció dels territoris veïns en eixe proyecte de 'països catalans' o 'Gran
Catalunya' que somien, independent d'Espanya que els faria forts en Europa. Per
ad eixa expansió usen la llengua com ferramenta -cavall de Troya- per lo que
estan venent en Europa que són 12 millons de parlants. Ells diuen "¡Qui
parla català, és català!" Queda clar que no és un problema llingüístic,
sino fortament polític i de gran envergadura, puix Catalunya està repartint
molts diners en estes terres que denomina 'països catalans' per a anar comprant
voluntats.
Els defensors de l'altaragonés pareixen estar enfrontats
en els de l'aragonés oriental... ¿S'està aplicant la vella tècnica de
"dividix i venceràs"?
L'altaragonés està molt dèbil i en lloc d'ajuntar-se en els parlants de
l'aragonés oriental, triaren fer-ho en els catalanistes que volien ficar
l'idioma català en Aragó, buscant el seu recolzament i ajuda econòmica.
1) Usted es presidente la FACAO
y Amics de Fraga. Explique brevemente a nuestros lectores qué son estas
asociación y a qué se dedican.
En 1996 nace FACAO, la Federación de
Asociaciones Culturales del Aragón Oriental, grupo de varias asociaciones que
estando cada una luchando en su pueblo para preservar y fomentar su patrimonio
cultural, se unen para denunciar y defenderse de la
catalanización que sufre esta zona.
Existe una gran manipulación y
politiqueo de todo lo cultural, que están perjudicando a Aragón al atentar
contra su patrimonio básico: la riqueza que representan las modalidades
aragonesas que se hablan en el AltoAragón y en el Aragón oriental (la periferia
de Aragón).
FACAO denuncia e informa al resto de
aragoneses sobre la fuerte presión e invasión pancatalanista que sufrimos en
estas tierras lindantes con Cataluña, tanto por entidades financiadas desde el
nacionalismo catalán como desde algunos partidos aragoneses, que favorecen todo
lo catalán.
AMICS DE FRAGA, una de las asociaciones
de FACAO, desde 1.991 está documentando la cultura y tradiciones fragatinas
para salvaguardarlas cara al futuro: libros, teatro, desfiles, vestuario,
fotos, canciones,… Y ahora nos vienen
con que somos de cultura catalana y que deberíamos sustituir la lengua
fragatina por el idioma catalán. Lo
mismo en cada pueblo de la zona oriental de Aragón.
Son las lenguas remanentes del aragonés medieval que Aragón perdió
a favor del castellano. Son zonas rurales de la periferia de Aragón, lo que
permitió que perviviera su forma de hablar. El Altoaragonés es algo más
cerrado, en la zona izquierda con influencias de la lengua vasca, y en su zona
izquierda con más parecidos a la lengua catalana. El aragonés oriental, de la tierra fronteriza
con Cataluña, con sus
modalidades de literano, fragatino, ribagorzano, maellano, fabarol, bajo
aragonés, chapurreau,...etc., es más abierto y con
alguna influencia del catalán, pero aunque tengan parecidos, cosa lógica por
ser lenguas hermanas en la Historia, pertenece al ámbito aragonés, lengua hoy
muy poco apoyada y valorada. Son lenguas “propias” de Aragón, cosa que no es el
idioma catalán.
3) ¿Por qué dicen los
catalanistas que el aragonés oriental es un dialecto del catalán?
Con el inicio
de la democracia, Cataluña inició la promoción del catalán fuera de Cataluña:
en Valencia, en Baleares y en parte de Aragón.
En sí se trata de un problema de
expansión de Cataluña, de absorción de los territorios vecinos en ese proyecto
de “paisos catalans”, la “Gran Cataluña” que sueñan, independiente de España,
que les haría fuertes en Europa. Para esa expansión usan la lengua como
herramienta –caballo de Troya- con lo que están vendiendo en Europa que son 12
millones. Nuestros vecinos catalanes han hecho de la lengua un símbolo de
identidad del pueblo catalán: “Quien
habla catalán, ¡es catalán!”
Queda claro que no es un problema
lingüístico ni cultural, sino fuertemente político, y de gran envergadura, pues
Cataluña está esparciendo mucho dinero en esas tierras que denomina “paisos
catalans” para ir comprando voluntades.
4) Los defensores del
altoaragonés parecen estar enfrentados con los del aragonés oriental. ¿Se está
aplicando la vieja técnica del “divide y vencerás”?
Es
más simple. El Alto aragonés está muy débil por el abandono secular de las
autoridades aragonesas. En lugar de juntarse, con lógica, con los hablantes del
aragonés oriental, también aragoneses olvidados de las autoridades
centralistas, escogieron juntarse con los catalanistas que querían poner el
catalán en Aragón, buscando su fortaleza y apoyo económico. Así nació el
concepto de Aragón trilingüe, que no lo apoya nadie salvo los integrantes de
las asociaciones defensoras de esa “fabla” y la Chunta Aragonesista, por sus
acuerdos con Esquerra Republicana de Cataluña.
Esa
“franja” es un invento del nacionalismo catalán, que fija aquellos territorios
aragoneses que reivindican desde Cataluña como territorio catalán, parte del
proyecto de “paisos catalans”. Una franja tiene dos fronteras, y estas tierras
aragonesas solo tienen una frontera oficial (que no física, de momento). La expresión “franja” debe estar proscrita en
Aragón, en cuanto atenta a los intereses de Aragón, y sin embargo es común
oírla de medios de difusión y de los propios políticos aragoneses.
6) ¿En qué situación quedan las
lenguas aragonesas con las reformas del Estatuto aragonés?
Se
ha impuesto el sentido común y se ha rechazado las enmiendas de los partidos
catalanistas y de la CHA que pretendían la introducción del idioma catalán en
Aragón.
Sigue
quedando a la voluntad de los políticos, que en sí están obligados a proteger
las lenguas y modalidades “propias” de Aragón. Propias quiere decir pertenencia
y poder de decidir sobre ellas.
Han
de ser los hablantes los que deben pedir la enseñanza de sus lenguas “maternas”
, y le corresponde a la administración el poner los medios para que así sea,
sin manipular ni tergiversar ni imponer gramáticas ajenas. De hecho hay mucha enseñanza ya de la
modalidad altoaragonés, pero en cambio, con la enseñanza del idioma catalán en
la zona oriental de Aragón, por conveniencia de la población para conocer el
idioma vecino (estudios superiores, trabajo,…), no se enseña las lenguas
locales del aragonés oriental, con el riesgo de absorción por el catalán.
8) ¿Cómo valora usted que en los
libros de texto se hable de la ‘Confederación Catalano-Aragonesa’ o del ‘Reino
de Cataluña/Aragón’?
Es
parte de la manipulación general de todas las ciencias que está realizando
Cataluña, cambiando la Historia, Geografia, Literatura,… a perjuicio del resto
de españoles. Ello está siendo permitido
por la debilidad de los gobiernos estatales.
Chunta
Aragonesista (CHA) está supeditada por sus acuerdos a Esquerra Republicana de
Cataluña, y defiende poner el idioma catalán como lengua oficial en Aragón,
soslayando la reivindicación que hace ERC de la catalanidad de parte del territorio
de Aragón.
El
PAR, que ha tenido dudas y altibajos, apuesta ahora por la tesis aragonesista
de las hablas de la zona oriental de Aragón.
10) ¿Cual es la postura del
Partido Popular aragonés con respecto al aragonés oriental?
Claramente
opuesto a la introducción del idioma catalán como lengua de Aragón y defensor
de las lenguas aragonesas, según el Estatuto de Autonomía.
11) ¿Qué le diría usted a los
valencianos en relación a la lengua valenciana?
Lo
mismo que ya les dije en la conferencia que dí en el II Congrés de la Llengua
Valenciana, que defiendan su patrimonio propio, sin dejarse catalanizar, pero
uniendo fuerzas, que están divididos en fruslerías. Ahora no es el momento de discutir de reglas
gramaticales ni de cómo poner los acentos, sino unirse todos y a todos los
niveles en la defensa de la lengua valenciana, erradicando las injerencias
ajenas. La Comunidad Valenciana tiene
suficiente poder, valía y capacidad para conseguirlo
Es
conegut per tots que la Gran Nacio Catalana..¿? vol ser aixo: Nacio independent
de Espanya, no vol res que tinga que vore en Espanya. De fet diuen que
Catalunya no te historia comu en Espanya, sino que compartix historia en ella i
que l’historia demostra que Catalunya mai ha tingut res a vore en ella, no mes
quan l’imperialisme d’Espanya s’ha imposat per les armes i mes prop en lo
recòrt colectiu de l’historia en l’epoca dels anys 1936 al 1939 i per descontat
en la post-guerra del franquisme i no mes quan l’han obligat. Pero no diuen,
que si que saben traure profit quan tenen l’oportunitat de fer-ho. No diuen lo
que a tots mos costà les olimpiades de Barcelona, el Forum, etc. No diuen lo
que furten aprofitan-se de les coalicions i pactes electorals en lo govern
central de ¡o cel, quin horrror! d’Espanya siga qui siga el signe politic del
govern central ( el cas es traure profit, be posant el cul o be donant per el cul)
Diuen
tambe, que la cultura fa d’una nacio un poble sabi, lliure, democratic,
tolerant, comprensiu, generos i ademes solidari i pense que en la majoria dels
casos sera aixina, pero tambe me ve al cap el refra, “Digues de que presumixes
i te dire de que carixes”. Cult el poble català, ho es en cert modo, perque si
a historia lliteraria mos referim poqueta ne tenen com a propia, no mes i quina
¡la del poble valencià! furtada i manipulada a colp de talonari (dins i fora
d’Espanya); lliure tambe ho es, perque fan lo que volen i a on volen;
democratic tambe, te deixen parlar “en català” i sino deprent-lo (sino eres un
espanyol de merda o un andalus charnego de “cal Deu” segons ells) i dir lo que
vullges (Vixca Catalunya, vixca els Països Catalans i com no Vixca el Barça i
ser un Cule com cal); son tolerants i comprensius, perque acepten a tot lo mon
siga de la religio que siga, acepten els moviments gays, els emigrants, els de
Terra Lliure, parlen a nivel automonic en l’Eta, ajuden en diners a Eliseu
Climent del grup d’Accio Cultural del Païs Valencià (ya ho feren en Joan
Fuster, Sanchis Guarner, Vicent Andres Estelles, Enric Valor i ho fan en els
doctes filolecs de l’AVLL – tots meyns dos per ara, membres tambe de l’Istitut
d’Estudis Catalans - , ajuden a editorials valencianes com Bromera, ajuden a
les Universitats de Valencia, Alacant i la d’En Jaume I de Castello) gasten
molts diners en ONG’s per tot lo mon, ajuden debades a traduir al Valencià…¿?
pelicules en Canal 9 i donen lliçons de diccio als presentadors de Radio 9 ¡Tot
siga per la delegacio RTVV-3 de la imponent TV-3/33! (de fet mos deixen vore la
“seva TV-3 en tot el Païs Valencià” com a bons germans. La veritat es que son
uns angelets en “barretina” de Pitufos, perdo de volia dir de Barrufets, perque
tot lo que existix en lo mon sancer es català o va ser fet per ells. L’ultima
noticia mes importatnt a nivell de civilisacio en lo mon mundial, es lo
descobriment de l’esclavo perdut de la cadena humana, com no trovat en Lleida i
com no de nom Pau (no Austrolopitecus o res d’aixo, no, Pau) perque eixe
esclavo perdut huma o pre-huma era ni mes ni manco que Català, puix tenia a lo
seu costat un escut del Barça, havia menjat o dinat – mes concretament –
“botifarra amb monxetes i de postre – no ho tenen clar – si mato amb mel o
crema catalana.“ En fi, podria dir que me donen llastima del ridicul que fan,
pero la veritat es que NO, que m’alegre molt de lo impresentables que son i de
la vergonya que donen, perque en realitat lo que demostren es un sentit
d’inferioritat i d’enveja en tot allo que signifique precisament “cultura” ¡la
que mai han tingut! perque la seua historia esta plena de gent mercenaria,
lladres i pirates al preu del millor postor i damunt porten gravat en la front
la despreciable per a ells: Marca Hispana.
Pero
tornant a lo que anava, generosos i solidaris la pura realitat es que NO HO SON
GENS, NI MIQUETA, especialment en lo poble valencià perque no volem ser
catalans del sur ni catalans de cap classe, senzilla i unicament ¡SOM I SEREM
PER SEMPRE VALENCIANS! La generositat i solidaritat mos l’han demostrat
negant-mos l’aigua, l’identitat com a poble, la nostra llengua, la nostra
cultura i la nostra lliteratura. Pacten en lo govern central i en la nostra
generalitat lo que mos poden (no donar) sino en lo que mos poden fotre.
Intenten - concedida i tot – La Copa America de Vela, dur-se-la a Barcelona,
contant mentires de la roïna gestio de les adaptacions i infrastructures de la
nostra terra per a la Copa America i de la falta d’inversions economiques per a
la mateixa, etc, etc. Fan chantage (PSOE-PSC i ERC - Maragall i el Carota de
Carot -) al “porrito” de Zapatero, obligant-li a denominar català al Valencià
en l’amenaça de no donar recolzament als presupostos generals de l’estat i ni
que dir de l’inversio destinada al port de Barcelona i l’almoina destinada al
de Valencia.
En
fi, tot aço ve a colacio pel partit de balopeu del dissabte passat entre el
Barça i el Real Madrit que feren per Canal 9 i per la TV-3 en el que n’hi havia
una pancarta que dia: Catalonya, is not Spain i en molt orgull, clar que si i
ademes en l’inpunitat de la fiscalia de Catalunya i del govern central i en la
presencia del ¿Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya? i diuen
que mosatros son els secessionistes. El resultat del partit va ser, molt
aclaridor:
BARÇA
(CATALONYA) 3 REAL MADRIT ( SPAIN) 0
Goles
de Jordi Puyol 1 ( pacto PP/AVLL )
Maragall 1 ( Val=Cat. en la U.E )
Carot 1 ( Presupostos de l’Estat )
Per
ultim, dir que estic totalment d’acort en lo nostre amic Ferrer que va escriure
el passat dia 19/11/2004 l’articul “L’imperialisme català” , no mes que afegir
dos apunts al tema:
1.-
Es molt cert que valencia es la moneda de canvi entre Madrit i Barcelona, pero
tambe es molt cert que som i ahi es a on mes me dol, moneda de canvi per al “no
meu” Govern de la “nostra” Generalitat i 2.- Diguen que el millor atac es “una
bona defensa”, pero tambe una bona defensa es “un bon atac”. Crec sincerament
que abdos tenim que posar-les en practica i es perço que des d’aci i en
l’agraïment a Joan Benet per deixar-mos expressar les nostres opinios
valencianes i valencianistes totes elles, vos dic i vos demane que:
¡VALENCIANS EN PEU ALCE’M-SE!
QUE LA NOSTRA VEU, LA LLUM SALUDE D’UN SOL NOVELL
IQUE TOTA ESPANYA I CATALUNYA S’ENTERE DE UNA VOLTA QUINES SOM I QUE VOLEM SER.
¡VALENCIANS EN PEU ALCE’M-SE!
¡TOTS BAIX DELS PLECS DE LA NOSTRA SENYERA JUNTS I A UNA VEU GERMANS, VINGAU
PER A OFRENAR NOVES GLORIES A LA NOSTRA PATRIA VALENCIANA!
22 de Novembre de 2004.
PerDomingo Gimeno Peña
Es habitual llegir en llibres, revistes de
divulgacio historica, inclus en llibres de texte, la denominacio antihistorica,
Corona Catalano-Aragonesa, per a nomenar a la historica Corona d´Arago,
despreciant a atres membres que com el nostre Regne de Valencia en una llarga
epoca va ser el mes important de tota la Corona. ( En tems de Marti l´Huma,
1395-1410, quan Barcelona no pasava de 20.000 h. Saragossa 18.000, Mallorca
15.000 i Perpinya 12.000, la ciutat de Valencia ya contava en 90.000, superant
a les demes tant en economia com en cultura.)
Se
considere l´inici de la Corona d´Arago, quan Ramiro II ( el monge ), cedix en
matrimoni a sa filla de dos anys Petronila ( 1137 ), al comte de Barcelona
Ramon Berenguer IV, cedint-li tambe el domini del regne, per aixina ell poder
tornar a la vida monastica ingresant en el monasteri de San Pere el Vell, en
Hosca, pero sense abdicar del titul de rei, que va conservar dasta la seua
mort, que el va heretar sa filla i despres el seu net Alfons II . Ramon
Berenguer va governar Arago com a princip o dominador ( dominator regni
aragonensis ), per lo tant son fill Alfons va heretar de sa mare un regne i de
son pare un comtat .
Arago
i el Comtat de Barcelona no se van poder unir per que el comtat era d`orige
frances,.i per lo tant LLuis IX rei de França no ho haguera acceptat, i ademes
en temps de Ramon Berenguer, el Comtat de Barcelona no era l´unic en la Marca
Hispanica; existien en les mateixes condicions, els comtats de Pallars Fussà,
Roselló, Pallars Subirà, Ampuries i Urgell, per lo tant Catalunya no estava
encara formada i la denominacio tampoc. Cap resenyar que el Comte de Barcelona
per a anar a Arago, tenia que pasar per territori que no li perteneixia ad ell
sino al Comte d`Urge.
La
denominacio Catalano - Aragonesa era impossible per que en 1137 la paraula
Catalunya no existia, va naixer a finals del segle XII i va tindre entitat en
la segon mitat del XIII, quan Jaume I va cedir Languedoc i la Provenza, menys
el senyoriu de Montpeller, a canvi dels territoris de la Marca Hispanica mes el
Rosello, que perteneixien a Sant LLuis Rei de França. ( tractat de Corbeil
1258).
Tots
els succesors de Ramon Berenguer van ostentar els tituls de Rei d´Arago i comte
de Barcelona, sense nomenar en absolut ningu, a Catalunya, i aixina com la
Corona anava conquistant nous regnes, el Comtat de Barcelona retrocedia llocs
en l`escalafo, seguint l`orde jerarquic en heraldica, com tota la documentacio
real demostra; en el Privilegi del trasllat de la ciutat de Castello, podem
vore com Jaume I ,diu ser Rei d`Arago, Mallorques i Valencia, comte de
Barcelona i d`Urgell i senyor de Montpeller, continuant sense nomenar a
Catalunya per a res, i postergant a Barcelona al cuart lloc ya en l`any 1251.
El cronista
Jerónimo Blancas, en el sigle XVI, descriu el protocol dels representans en les
Corts Generals de la Corona d`Arago: " en la mano derecha del rey, en la
parte que dicen del Evangelio, se asientan los eclesiásticos, nobles caballeros
e hidalgos aragoneses y valencianos". La distribucio se completa a la
esquerra, mallorquins i a continuacio catalans, " y este orden se ha
guardado desde muy antiguo en los asientos en Cortes Generales " ; es dir,
des del sigle XIII al XVII, els regnes d`Arago i Valencia ocupaven llocs de
privilegi junt al monarca, i Cataluña l`ultim a la esquerra. Este detall nos
demostra l`importancia de Catalunya dins de la Corona.
Si
abans de conquistar Mallorca i Valencia, Catalunya no existia i despres, es la
quarta en importancia ¿ com poden dir Catalano-Aragonesa, pasan-la per damunt
dels tres regnes i anulan a dos d´ells?
El
catalanisme dins dels seus deliris de grandea, no a soles invente falses
denominacions, sino que tampoc respecte lorde jerarquic, fican a Catalunya (
catalano ) davant d´Arago . Ya diuen els psiquiatres, que la paranoya no te
cura.
Autor: JOAN BENET RODRIGUEZ i MANZANARES
Molt
estimat So Moratinos, en la decisio presa per voste de solicitar el
reconeiximent de la llengua, de l'idioma valencià en la U.E. no es que hi haja
obert una ferida en ningu, es a soles que a posat el dit en la llaga d’una
ferida que està oberta mes temps del que tenim voste i yo junts, i yo ya
pentine canes.
A la
meua volguda llengua valenciana se li pot ajudar de dos formes, fent-lo de cor,
com es el meu cas, o simplement, fent-lo en la llei en ma, que es el seu cas.
Ajudant
a la llengua de cor es pot caure un poc en la vehemencia, pero ajudant-la en la
llei en la ma, a soles hi ha de complir i fer complir la llei, sense mes, i
aixo voste sap fer-lo.
Voste
ha complit en la seua obligacio de demanar que la meua volguda llengua
valenciana estiga reconeixida com a tal en la U. E., pero hi ha persones d’una
atra comunitat espanyola, que han clavat el crit en el cel… ¿no s’ha preguntat
voste perque? La resposta es molt senzilla. Si voste o qualsevol persona, llig
llibres d’historia que no hi hagen segut revisats per la maquinaria
pancatalanista, es dona conter sense donar moltes voltes al tema, que si al que
fora territori de la corona d’Arago, hui denominat Catalunya, se li lleva de
colp tot lo que li han furtat al Regne de Valencia, al Regne de Mallorca i al
Regne d’Arago… es queda en pilotes, es queda com realment es, un poble sense
historia, un poble sense pasat, puix tot el pasat que s’atribuixen, (Joanot
Martorell, Ramon Llull, La bandera, inclos els castellers…) no son seus, sino
que son part de l’historia valenciana, balear o aragonesa.
Sino,
¿Perque es tan important per ad ells que el valencià no siga reconegut com a
llengua?, ¿De que tenen por?
Hi ha
persones pancatalanistes, com Carod-Rovira, que han arribat a amenaçar a So
Zapatero dient-li que si no troba una solucio, si no canvia la demanda en la
U.E.… si no torna a afonar i ofegar a l’idioma valencià, li retirarà el soport
politic i ademes no aprovara els presuposts per a l’any que ve (2005)… ¡Fotre!,
es mes important per als catalans la llengua valenciana que la propia politica
estatal del govern central, ¿No s’ha preguntat voste perque?
Ademes
So Moratinos, que no li menjen el cap, no hi ha ninguna mida que puga conformar
a valencians i catalans en respecte ad este tema; si seguix en la posicio que
ha començat, que es la bona, que es la llegal, que es la constitucional, als
catalans no els va a agradar, i si canvia, es torna arrere i demana a la U.E,
el reconeiximent del “valencià/catala”, un terme absurt i fora de la llegalitat
puix l’Estatut d’Autonomia de Valencia inclou en ell molt clarament el terme,
“valencià”, no mos va a gustar als valencians.
L’unic
cami que es pot seguir es el de la llegalitat, i si a alguns no els agrada, si
als catalans no els agrada, des de fa vora cent anys no mos agrada a mosatros,
els valencians, que mos estiguen catalanisant als nostres chiquets en els
coleges.
So Moratinos, per a finalisar, a soles
dir-li una cosa, NO deixe que unes quantes persones d’una comunitat mes
d’Espanya decidixquen el futur de tot el païs sancer. MAI una minoria pot, deu,
subjugar a una majoria. Siga voste eixa persona, eixe politic que canvie el rumbo
de l’opressio llingüistica en Espanya.