SOBRE LA LLENGUA VALENCIANA.

 

 

Concha Higón Giner Grup Cultural "Germanies"

Sobre la llengua Valenciana primera llengua Neollatina, en el primer Segle Lliterari de totes les llengües Romançs, Històricament demostrat que tots estos catedràtics en Filologia i Història, i algúns més : Pierre Fouché, Kaufman, J. Adwiger, J. Entwistle, J.Saröchandy, B. Weiss, Menéndez i Pelayo, Menéndez Pidal, Fullana, Mourelle de Lema, Lluita de Tinga, A. Ubieto, Cabanes, Alfred Morel-Fatio, Guerau de Cabrera, Guillém de Berguedá, Guillem de Cabestany, Frederick Forsyth, Pasqual Boronat, Fausti Barbera, Onofre Almudéver, Jaume Roig, Roig de Corella, Miquel Pérez, Ventura Pasqual i Beltran, Teodoro Llorente, Josep Nebot i Perez, Francesc Rodríguez Adrados, Jose Angel Castello etc. i en particular, El Català Pare Batllori, Doctor Honoris Causa per 11 Universitats Catalanes i per l'Universitat de Valencia, lo que fan un total de 12 Universitats. En l'any 1995, Premi Princip d'Asturies. Acadèmic de Número del Real Acadèmia de l'Història. “Ell afirma que el català de Barcelona que s'està ensenyant en Valéncia, es un dialecte infecte i infame”.

Este discurs se realisà en l'Universitat de Girona el 1 del 11 1992. Tinguent en conte que no existixen texts catalàns anteriors a 1800 ells mateixos reconeixen que no existix ningun document clàssic escrit en la cridada llengua catalana (dialecte barcelonì). El Dialecte barcelonì que hui en dia es nomenat Llengua Catalana s'ha convertit en una acció d'interés polític botant-se les bases Científiques, Històriques i Filològiques, predominánt només els interéssos polítics de crear una nació Catalana independent de l'estat Espanyol, a base de mentiroles i invencións, per a lo qual necessiten una Història , una Cultura i una Llengua que no tenen per lo qué la tenen que usurpar als valenciàns . Prova de d'estes falsificacións les trobém en un sense fí de documents com per eixemple en el cas del Filòlec i Historiador Italià Mario del Trepe que escriu en l'any 1972 en l'Università dí Napoli l'obra "Il mercanti catalani i l´espansione della Corona d´Aragon nel secolo XV". Els Filòlecs i Historiadors catalàns traduixen "Els mercaders catalàns i L'expansió de la Corona Catalano-Aragonesa al segle XV”. ¿Si açò no és falsificar?... Açò dia oficialment la Real Academia Espanyola de la Llengua en 1959: “¿Ha desaparegut la Llengua Valenciana després de ser la primera llengua romanç que obté el primer segle D´Or i, sense enterar-mos.. per a convertir-se en variant del català, que fon molt posterior lliteràriament?”. “Distribució de les distintes repoblacións d’aragonessos i catalàns. Es pot observar que la gran majoria eren aragonessos.” Este document está basat en el "Llibre del Repartiment" .

En fí i, cóm colofó, podém indicar que la Llengua Valenciana te identitat propia, totalment diferent i diferenciada del català, a l'igual que de les demés llengües romançs, per lo que la Llengua Valenciana pot permetre's la seua gramática i diccionaris propis. El Poble valencià només reconeix cóm propia la seua Llengua Materna Valenciana, llengua que se rig per una normativizació propia, la coneguda com les “Normes d'El Puig-Valencia,” auspiciades per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Secció de Llengua i Lliteratura, entitat en quasi cent anys d'existència i que goja de gran predicament entre els valenciàns. Per raons polítiques se produix en nostra Comunitat Valenciana una guerra llingüística. Els poders polítics pe'ls seus interessos particulars pretenen que Valéncia, la Comunitat Valenciana, l'antic Regne de Valéncia, adopte la normalisació de l'idioma català i, per part de Catalunya s'están invertint quantitats molt considerables de diners pùblics per a conseguir la “unitat de les llengües valenciana i catalana” unitat que mai ha existit, sobre la base de que si “parlém la mateixa llengua, som el mateix poble” frase que recorda àtres de molt trist recòrt com la de “si parlém alemà som alemàns.”(Adolf Hitler).

Per aixo, els que defenem la valencianitat de nostre idioma mos trobém sumits en una lluita contra els poders pùblics, Universitaris i mijos de comunicació, com la Televisió Autonòmica Valenciana, per a conseguir qu'els interessos polítics no acaben en nostra més preada senya d'identitat, la LLENGUA VALENCIANA. El terme llengua valenciana es la denominació histórica i popular de les parles romàniques que s'estenen a lo llarc de l'antic Regne de Valéncia. En el cridat Segle D'Or Valencià (segle i mig d'or de la Lliteratura Valenciana, S.XIV-XV i mitat del XVI) els autors valenciàns sempre utilisaren la denominació Llengua Valenciana en les seues obres (tambe Pla Valencià, Romanç Valencià, Llengua vulgar Valenciana, etc.).

Durant este segle i mig el Regne de Valéncia era el territori més poblat i ric de la Corona d'Aragò i els seus natius denominaren Valencià a la seua llengua al identificar-la en l'espai nacional al que ells pertanyíen. No podem passar per alt que en esta época els parlants de Llengües Romàniques des d'Hispania a Rumanía no tenía una autèntica noció de parlar llengües diferents sino que dins dels territòris dominats per l'Islam s'usaven dos llengües; un llenguage romanç cristià front a la llengua arábiga dels territoris islàmics. Ya que les llengües cultes oficials eren el Llatì, l'Aràbic, el Grec i l'Hebreu. Quan el Llatì se fragmenta naix el Romanç del que començaren a sorgir denominacións lingüístiques cóm Italià, Rumano, Provençal, Valencià, Portugues, Francès, Castellà, etc. els parlants d'estos territoris tan sols pretenien identificar-se front a les nacións restants. Aixina succei en el Regne de Valéncia, constituit com una entitat nacional autónoma i independent del Regne d'Aragò i de Castella, recordem ací que lo únic que unía al Regne de Valéncia en el Regne d'Aragò era el fet que compartien el mateix Rei. Per lo tant el Regne de Valéncia mai depengué dels Comtats de Catalunya en ningún aspecte. Recordem que els comtats de Catalunya foren Comtats que pertanyeren al Regne Francés en la denominació de la Marca Hispánica, (ya que en eixa época l'actual Catalunya no existía), posteriorment fòren Comtats pertanyents al Regne de Castella, i posteriorment fòren Comtats pertanyents al Regne d'Aragò, per lo que mai tingueren vinculació en el Regne Valencià.

En este Regne Valencià la fragmentació del Llatí se realisà degut a les barreges de gents i cultures que en éstes terres convivien i convixqueren, d'esta manera les diferents llengües se mesclen, com la llengua autòctona Íbera, la Llengua Fenicia, la Púnica, la Grega, l'Hebrea, la Bereber i, l'Arábic se mesclen en el Llatì fragmentant-ho i creant les llengües romançs, fon en este Regne Valencià degut a ser el territori més poblat i el més ric de tota la Corona d'Aragò. Tenint en conte que el Regne Valencià era (nomenat Cap i Casal) de la corona d'Aragò, lo que fea que se facilitara més si cap, l'intercanvi de diverses cultures, fon éste el motiu i no atre de que fòra en estes terres a on se fragmentaría el Llatì creant una llengua Romanç diferent, dolça, melodiosa i versada, fent que ésta llengua tinga la seua mida i per a cada cosa tinga els seues propis vocables. Sent ésta Llengua Romanç la primera Llengua Romanç escrita, alcançant tal nivell de popularitat que's convertí en la Llengua Oficial del Regne Valencià, esta Llengua aplegà á competir en el Llatì, la Grega, l'Hebrea i l'Aràbic, com eixemple; tenim el llibre de Lloades de Martin de Viciana. Fon éste el motiu pel qual els escritors Valenciàns feren us de la denominació Valenciana, Llengua Valenciana, Et Valentiana Llengua, identificant d'ésta forma el seua orìge. Lo que actualment està ocorrent en el Regne de Valéncia, actual Comunitat Valenciana sobre la seua cultura i en particular sobre la seua Llengua Valenciana es de vergonya i va en contra de la Constitució, de la Carta Magna i del seu pròpi estatut. Segons l'Estatut de la Comunitat Valenciana. Deixem les coses clares, ya esta bé de mentires i de falsejar l'història, ¿tant còsta i tant complicat es que se mos respecte al poble valencià.

 

Que se mos respecte igual que nosatres respectém als demés?. Si tots estos documents son o no son suficients no pareix que siga qüestiò de quantitat o qualitat, ni de noms ni de testimonis, ni d'argumentació histórica o filológica, és simplement qüestió de voler admetre o no les consignes donades i abundosament escampades en l´intent de convertir-els en dogmes de fé, rebujant el veredicte de l´história. Recordem aixina les paraules d'Ortega i Gasset. “L'antítesis de la Ciencia es el Dogmatisme.” Recordem aixina també les paraules del gran Llingúiste Americá Noam Chomsky (Harvard University) No Existis el Dogma. Ya esta be de mentires i de falsejar l'historia, ¿tant còsta i tant complicat es que se mos respecte al poble Valencià. Que se mos respecte igual que nosatres respectem als demés?. Per que no dixem al poble Valencià a que trie en llibertat quines son els seus sígnes d'identitat que mos distinguixen com a poble, lliure i gran. Perque no mos oblidém que el Pòble Valencià (Alacant, Valéncia i Castellò) tota la vida han segut i som un Regne independient, hui nomenat Comunitat Valenciana.

No Tenim, ni deguen, ni podem oblidar que l'historia, la cultura, la llengua d'un poble és la que és i no deuria de ser utilisat com moneda de cambit polític, al contrari deuria de ser respàl, potencia, i ensenya per poder obtindre un poble sabut, més lliure, més fort i més gran. I no un poble esclau de la falsetat i de l'engany. Tornem a recordar aixina el fet que un ciutadà vullga a la seua terra, siga d'a on siga, es normal i llògic que lluite per ella, que defenga la seua cultura la seua història en particularitat de sa llengua, això es llògic i normal, es com deu de ser ni mes ni manco, i mai es deu de reprochar. Pero esta lluita es deu de fer en respecte a les atres terres, les atres cultures, les atres gents. Este respecte es lo que mos fa ser honests lliures i independents. Lluitem pel poble Valencià perque els nostres fills no siguen mai esclaus de la falsetat, de l'ignorança i de l'engany