Autor: Valencia d’Elig
La
llengua Valenciana, per evolucio propia i orige diferenciat, es una llengua
distinta i independent de la llengua Catalana. Es cert que son dos llengües
vehines molt semblants, pero en ningun cas se pot dir que siguen la mateixa llengua, ya que
es impossible unificarles baix una mateixa ortografia i/o gramatica sense
desnaturalisar o corrompre alguna d'elles (en concret la Valenciana, per al cas
que mos ocupa).
La "unitat" de les
llengües
Valenciana i Catalana es una falacia inventà pel nacionalisme independentiste
català en l'objectiu de donarli mes força politic-social al delirant proyecte
decimononic de la "Catalunya gran(sic)" (batejat
mes tart com "Països catalans" i
recentment tambe
com "Eurorregio").
Proyecte neo-colonialiste que preten subordinar els historics reines de
Valencia i Mallorca a Catalunya argüint la falacia de que perteneixen a una
(inexistent) "nacio catalana" perque -
supostament - en eixes comunitats autonomes se parla llengua Catalana i no les
corresponents llengües propies Valenciana i Balear.
En
base a dites manipulacions argumentatives, els nacionalcatalanistes no tenen
empaig en tergiversar la realitat i mentir descaradament dient que son "onze" els
millons de
persones que parlen Català - quan la poblacio de Catalunya gira en torn als sis
millons d'animes i no totes parlen, ni saben parlar eixa llengua. Es evident
(aixina heu declaren obertament estos neo-colonialistes), que tant la poblacio
de les Balears, com la de l'historic Reine de Valencia, han segut afegides
pels catalanistes, en tota la desvergonya del mon, a la sifra dels
"teorics" "onze" millons
de "catalaparlants".
Es
en este punt a on trobem la verdadera rao que mou al nacionalisme català a promoure la
(falsa) "unitat" de les
llengües Valenciana i Catalana, que en ningun
cas es per articular una "defensa" conjunta de la suposta "llengua
comuna" (Catalana) tal i com enganyosament volen fer creure, sino
que obeix a la necessitat que els nacionalcatalanistes tenen de presentar a
l'opinio publica o institucional de dins i fora d'Espanya, una "nacio
catalana" lo mes gran possible, tant en numero de catalaparlants com
en extensio territorial, que justifique i llegitime les ambicions
independentistes de Catalunya respecte a Espanya, o al
manco li aprofite als politics/institucions catalanes/catalanistes per a, per
mig del "chantage reivindicatiu", obtindre mes dines de l'estat
espanyol o fondos europeus comunitaris en els que omplirse les bujaques (i
viure
en "grandola", fentse les "victimes", encara que siga a
costa de minvarli o negarli als ciutadans d'atres comunitats autonomes lo que
en dret a éstos ultims els correspon).
Els
nacionalcatalanistes estan fent creure a molts valencians de bona fe que acceptant
una "unitat" entre la
llengua Valenciana i la Catalana, o lo que es lo mateix, dient que Valencià i
Català son la mateixa llengua, hauran mes possibilitats de potenciar la
(suposta) "llengua comuna".
L'argumentacio que fan es molt simple i sugestiva (encara que erronea):
"juntantmos els parlants de les dos llengües baix una "unica" llengua
ésta sera "més forta" perque
n'hi hauran més persones (i mijos) per a defendrela".
En
teoria l'idea pareix bona, pero en la practica es extremadament nociva i contraproduent
per a la supervivencia de la llengua Valenciana. I es que com en la vida real
no existix dita "llengua comuna" o "unitat" de la
llengua Valenciana en la Catalana, la estan tractant de fabricar
artificiosament en els laboratoris pseudocientifics de la catalanista AVL-c
(Academia Valenciana de la Llengua - catalana); una academia que per llei i
reglament està obliga a "determinar i elaborar la normativa llingüistica de
l'IDIOMA valencià", pero que en la practica, degut a que està integrà per majoria
d'academics catalanistes/catalanisants, seguix les directrius que mana
l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adoptant, en poquets canvis, el model de
llengua que el IEC oficialisa per a la llengua Catalana. Aixina, per a recolzar
la falsa "unitat" de les
llengües Valenciana i Catalana la AVL-c ha fabricat un hibrit artificial de
llengua normativa tremendament pareguda a la Catalana ("Català
avalencianat"), a base d'eliminar i censurar formes propies i genuines de
la llengua Valenciana (per no coincidir en les de la Catalana), al temps que
ha introduit en ranc de norma, catalanismes que en absolut formen part de la
llengua Valenciana general. Tot este cumul de desproposits ha donat com a
resultat una artificiosament catalanisà "llengua
comuna" que volen impondre als chiquets en el sistema educatiu valencià i en la
que l'inmensa majoria de valenciaparlants no s'identifica, ni considera com a
llengua propia, ni li pareix que siga "comuna".
La
conseqüencia inmediata del greu divorç existent entre la falsa "llengua
comuna" fabricà per la AVL-c i la genuina llengua Valenciana parlà
pels valencians es que éstos, degut a la confusio, la inseguritat i l'auto-odi
que els ocasiona l'imposicio d'un model catalaniste de llengua, estrany i
foraster al que de manera natural parlen, preferixen, en la majoria de situacions,
abandonar la seua llengua materna Valenciana en favor de la Castellana (una
llengua que no els genera cap problema normatiu o identitari), quedant en
evidencia que l'estrategia catalanisant de la AVL-c en conte de servir per a
pujar el numero de valenciaparlants per a l'unic que aprofita es per a fer que
baixe.
Queda
patent que la "unificacio" de la
llengua Valenciana dins de la Catalana no servix en absolut per a fer una
llengua (Valenciana) "mes forta" sino mes
be tot lo contrari. El model catalaniste de "llengua
comuna" que vol impondre la AVL-c es del tot estrany i alie per als
valenciaparlants, algo que fa que éstos no tinguen ningun interes en parlar o
defendre dita "llengua comuna"
(Catalana). Com
ya s'ha dit, una conseqüencia inmediata del greu divorç entre l'artificial i
catalanisà "llengua comuna" i el
Valencià parlat pels valencians es l'abandó de la llengua Valenciana en favor
de la Castellana per part dels valenciaparlants autoctons (tal i com hu
han vengut demostrant els diferents estudis socio-llingüistics fets a lo llarc
dels ultims anys).
Ham de ser plenament conscients que lo que
realment importa a l'hora de mantindre viva la llengua Valenciana (o qualsevol
atra) es que existixca una colectivitat de parlants que s'identifique
plenament en el model de llengua que se'ls oferix, el reconeguen obertament com
a llengua propia i el gasten sense rebuig. Dita
sintonia entre la llengua parlà i la normativisà es clau per a fomentar l'us de
la llengua
a tots els nivells i ambits, especialment, en lo tocant a la transmissio de la
llengua de pares a fills, punt fonamental i imprescindible per a la
supervivencia de la llengua Valenciana (o la que siga). En cas contrari (i fent
referencia al cas Valencià), donarà lo
mateix els millons de "catalàparlants" de la
llengua "comuna" que
l'aparat propagandistic catalaniste puga donar, ya que l'inmensa majoria de
valenciàparlants incorporats per qüestions de "marketing" al "sistema
llingüistic català" continuaran sense reconeixer a la llengua "comuna"
(catalana) com a propia, la rebujaran, no la parlaran, no la dignificaran, no
faran us d'ella, ni manco encara la passaran de pares a fills; en definitiva,
l'abandonaran a la seua sort, al seu oblit i a la seua mort.
Eixa sera (si ningu heu remedia) la (mala) sort que
patirà la llengua Valenciana - essencia del poble que li ha donat vida a lo
llarc dels sigles - per culpa d'una catalanista Academia Valenciana de la
Llengua-catalana (AVL-c), encabotà en impondre, fora de tot rigor cientific, un
model de llengua artificios i catalaniste a tots els valencians.
No hay comentarios:
Publicar un comentario