El valencianisme cultural i
idiomatic ha patit en els ultims anys un enorme retroces motivat per la perdua
de poder politic i per la creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua. Esta
institucio, que, viciada d’orige, se presentava com a la solucio al "problema
llingüistic" dels valencians, no ha fet mes que confirmar el proces de
catalanisacio llingüistica iniciat en els primers anys del govern autonomic
socialiste, continuat actualment pels governs populars.
En eixe proces de
desfeta i desactivacio del valencianisme, el poder institucional ha contat en
la significactiva colaboracio -per accio o per omissio- d’institucions com la
RACV i Lo Rat Penat, o de persones lligades ad elles de forma individual.
Els ultims -per ara-
episodis de neutralisacio del valencianisme idiomatic han segut l’introduccio
dels accents "a l’estil del 32" en la Normativa d'El Puig per qui era
la seua promotora i depositaria -la RACV- i la disolucio i reinvencio de la
seua Seccio de Llengua i Lliteratura Valencianes, incloent l’eliminacio
d'alguns dels principals agents del proces codificador de la moderna llengua
valenciana. No cal oblidar a lo llarc d’este proces la pressio i la
participacio, explicites o implicites, de partits politics autoctons i forans.
L'objectiu final de
la trama, la primera pedra de la qual fon el dictamen del CVC de 1998, es
l’extincio -per convergencia- de l'idioma valencià, diluit en el catala.
Per tot aço, els firmants
d'este document manifestem:
1. L'idioma valencià es
formalment una llengua autonoma. De tal premisa s'ha de derivar tota
planificacio normalisadora i normativisadora posterior.
2. Esta normalisacio i
normativisacio cristalisaren, en 1979, en una completa codificacio ortografica
i, posteriorment, en un corpus teoric i tecnic imprescindible per a dignificar
el valencià. Eixes normes de codificacio son conegudes com a Normes d'El Puig -pel lloc on es va
realisar l'acte d'ahesio popular- o de la
RACV. En conseqüencia, considerem que es l'unica normativisacio acceptable.
3. En dit sistema s'han escrit
25 anys de l'historia del valencià. Esta rao era en si suficient per a haver-lo
preservat, no per constituir un dogma inalterable, sino perque -com tota
codificacio- era i es una solucio de compromis, util i equilibrada, en la qual
es poden reconeixer perfectament els valencians. De la consideracio de
compromis -tecnic, historic i popular- es deriva, com es digue en son moment,
la possibilitat de millorar-lo.
4. Com a entitat referencial de
normativisacio, el paper desenrollata hores d’ara per la RACV resulta
qüestionable, en especial a partir de la nova i confusa “configuracio” de sa
Seccio de Llengua i del proces d’introduccio de la nova normativa accentual,
proces anormal -en les urgencies i en la forma-, infundat i preorientat a
dividir el valencianisme produint la confluencia del valencià en un atre
sistema: el de la AVLL o el del IEC. Els discrepants de tan incomprensible
decisions de la RACV nos mantindrem fidels a la codificacio tradicional
anterior.
5. Entenem, en fi, que este
representa nomes un infim problema en la mar de grans problemes que afronten el
valencianisme i el futur del poble valencià. I mes ara, quan l'actuacio de la
AVLL i la reforma de l'Estatut -pactada i votada pel PP i PSOE- signifiquen un
extraordinari obstacul per al futur de tots. La defensa d'eixe poble i de la
singularitat de la llengua valenciana nos ha guiat i nos guiarà.
- Lleopolt Peñarroja
-
Toni Fontelles
-
Josep Giner
-
Manolo Gimeno
-
Chimo Lanuza
Valencia,
8 de juliol de 2005
No hay comentarios:
Publicar un comentario