Autor: Emili Miedes
Contestant a l`articul "El
Lexic Valencià" del Sr. Dea de la Seu De Valencia, Rvt. En Ramon Arnau,
del dilluns, dia 16 -10 -2000, publicat en el "Diari de Valencia" ,
li dire que solsment vaig a tractar sobre el tema de ¿iglesia o esglesia? Els
atres assunts ya vorem quan, puix el temps i la salut no m`han permes fer tot
lo que volia.
Els meges me varen prohibir tota
activitat intelectual que no fisic.
Ara ya puc treballar com abans.
Diu voste Sr. Arnau, que
"Los clásicos valencianos han escrito siempre ESGLESIA. I yo li dic
que aixo no es veritat, perdone.
Nomena a
Sant Vicent Ferrer .... Yo tinc entes que el nostre Sant
no escrivia els seus sermons , i que ell es valia d`uns chicotets apunts o
notes del subjectes que volia o desijava desenrollar. Els sermons els escribia
els seus discipuls o acompayants, ell no tenia temps. Valga lo que siga......
En segon lloc, voste demostra no
haver llegit be el "Vita Crhisti" de la venerable M.Abadessa del
Monasteri de la Sma. Trinitat de Valencia - ciutat.
Ella (demostra) manifesta una
clara predileccio per el terme ESGLESIA, pero les dos primeres voltes en
que usa esta paraula en el Vita Christi apunta "Sglesia", en
l`aferesis de la "e"; i mes avant torna a escriure "Sglesia".
Li puc donar capituls i pagines:
3 voltes sglesia, 26 esglesia i I esglesies. ¿Per qué no escrivim tambe:
"entramenes, article, tabernacle, cerquava, setmana, comptar, Salamo,
petit, que es un galicisme del llati pop. Pettittus, del baix llati "pitinus" ? etc... Puix
Sor Isabel de Villena les anota en el seu Vita Christi.
Els nostres classics ya estan
molt llunt, i no tenien el perqué de saber filologia. En el seu temps no
existia esta moderna ciencia. Ni tan sols tenien una Ortografia reglada, i cada
u escrivia al seu gust i plaer. En totes les lliteratures neollatines ha passat
lo mateix.
Ni en castellà, ni en frances, ni
occita, etc.. escriu hui com en el seu Sigle D`Or - els que tenen- de la seua
propia llengua. Ademes, aixo es lo que vol Pompeu Fabra quan diu als
valencians: "Nosaltres, catalans no desitjariem altra cosa sinó que
empreguésiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us
preocupéssiu gens d´acostar-vos al nostre català ; que tractésssiu de descastellanitzar
el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valenià dels vostres grans
escriptors medievals". POMPEU FABRA (Converses filolòligiques, I 363).
Els catalans
han agarrat als nostres classics com a models i diuen que els nostres grans
escritors migevals escrivien en catala. I si nosatres
tornen a ells tots escriuen igual. No podem tornar arrrere.
Les llengües vives es menegen, no
estan estatiques, canvien, es mouen, alvacen.
JOANOT MARTORELL
Este escritor valencià, en el seu
Tirant lo Blanch te preferencia per la diccio "SGLESIA" , ab
l`aferesis de la "e", casi sempre, mes aixina i tot llegim en el text
del llibre: EGLESIA, IGLESIA, ESGLESIA" .
Ho tenim tot documentat, o siga 4
maneres d`escriure la mateixa paraula en el mateix autor i llibre. Lo que nos
vol dir que els 4 vocables convivien en el mateix temps, encara que cada
escritor fera us preferible de la paraula que me li agrade.
Aci lo mes important, per al
nostre cas, es que en el sigle XV ya apareix "IGLESIA", i una
sols volta ESGLESIA EN TIRANT LO BLANCH. Voste deuria tornar a llegir
detengudament estos classics valencians... Me podria estendre llarc, mes no hi
ha temps.
Assegura que no es filolec per a
fer un diccionari. Per a confeccionar un vocabulari lo que fa falta es ser lexicograf
o lexicolec.
Per a compondre un diccionari i
en etimologies si que es deu ser bon filolec.
Yo he elaborat dos vocabularis,
si be les venduries valencianistes no els venen..... Ells sabran el perqué i yo
tambe.
Tembe afirma que les dos
"cc" del llati ECCLESIA es convertixen en "SG" romaniques.
Aixina ho comproven en occita- llemosi i en catala.
Pero ningu explica el motiu.
J.Coromines es el que mes s`acosta. ¿ Es el poble ab les seus etimologies...
populars i la llei del menor esforç? I dic yo: ¿Per qué no escriuen o passa lo
mateix en esclesiastic, Eclesiastic-ca, Eclesiatic i Eclesiastes que venen del
llatien 2 "CC" i del grec en 2 " KK", i deurien de dir
esglesiatic-ca, Esglesiatic, i Esglesiastes? La cosa no es manifesta tan
factible pero seria conseqüent ab la seua teoria i la de alguns mes, o siga la
R.A.C.V.
Si be tenim registrat
"esglesiastic", -ca, adjectiu de forma vulgar, per eclesiastic, Mn. Alcover, Dc. C-V-B.
Lo que vol dir que ni els
mateixos catalans volen fer us de esta forma en "sg" . Tambe,
esglesiada, esglesiari, esglesieta, esglesier, pero tot en catala oriental i
balear. Res de tot aixo en el Regne de Valencia. Amén.
MISCELANEA
ROMANICA
Seguix J.C " La forma
catalana ESGLESIA es deu a un canvi de prefix. En quant a la varietat
IGLESIA, que tambe es troba modernament i que poguera no ser un castellanisme,
es podria explicar per la vocalisacio de la "S" en " i "
(Esgl. donaria (e) Iglesia).
En llati vulgar se generalisa una
variant ECLESIA, ab una simplificacio de les dos "CC" llatines, que
se registra abondosament en texte i inscripcions del Baix Imperi, i que
constituix igualment el punt d`arranc de les formes hispaniques: En portuges
Igreja, en galle, eirexa (castelao, eigrex). Simonet cita egléja en inscripcio
andaluda del 1214. Ecléxia, en escritura mosarap de Toledo.
MIO CID
En el poema del Mio Cid (1140 o
mes tart) tenim 2 voltes Eglesia i Eclegia i un atra Ecclegia.
Encara mos falta detallar el Dc.
De Mn. Alcover, el frances, i l`occita antic que nos donaran noves pistes . Ya
vorem si la redaccio del Diario de Valencia nos ho permitix un atre dia, i
sino, ya buscarem...
I que quede ben clar, Sr. Ramon
Arnau, que Esglesia hui per hui es una catalanisme, com atres - que li se colà
a Sor Isabel de Villena i a algun atre. I dic i crec lo mateix que podriem del SGLESIA
en Tiranch Lo Blanch, sibe ya té l´aferesia de la "e".
Si te temps procure repassar Les
Trobes en lahors de la Verge Maria de 1474, i alli topetarà en alguna sorpresa
mes; fins i tot Esglesia es una estrofa castellana, ya no parle de Çiesa
en llengua Toscana o italiana.
Voste es confessa no se
catalaniste, yo no l`acuse de tal, puix no el conec. Pero quan els
valencanistes alertaven del perill del catalanistes, estos dien que els
balveros veen fantasmes o bubotes, i resultà que els fantasmes aparegueren en
carn i os i en noms propis que hui coneguem aci i alla mes amunt.
En so referit articul " El
Lexic Valencià" voste pontifica com deu escriure i parlar el poble
valencià. La llengua la fa i desfa el poble que la parla, sino el foten i
maregen els filolecs i politics i alguns eclesiastics des de ses parroquies i
ministeris....
Tambe pareix que voste espera
molt de la futura Academia Valenciana de la Llengua. ¿Pero de quina llengua es
tracta? ¿ Per qué no es diu de la Llengua Valenciana i axina ho tindriem tots
un poquet i molt mes clar ? Perque no es l´Academia de la Llengua Valenciana
sino de la llengua que tots sabem... Els valencianistes no tenim tanta fe ni
confiança en l´Academia del Sr. Grisolia o Zaplana. ¡ I la futura Academia deu
seguir camins similars al que voste propon! Es veu que te vocacio pontifical,
pero s`ha quedat en sols dea de la catedral. En criteris com els de voste
ompliriem la Llengua Valenciana de aracismes i catalanismes. A mes vore.
MISCELANEA ROMANICA
Diccionari de Mn. Antoni Mn.
Alcover: ( C-V-B ), V Volum, primera edicio en 1953.
Esglesia (i ses variants
antigues: Esgleya, Esglesa i la variant moderna IGLESIA. Es troben
alguns eixemples ab l´aferesis de la "e" i "es" .
En primer lloc escriurem la
paraula Esglesia o la que siga i despres l`obra i autor.
Sgleya : Cronica de Bernat
Desclot.
: Somni I, de Bernat Metge (1350
- 1410 ).
: Cronica, de Ramon Muntaner (
1265- 1336 ).
Sglesia : Vide se San Vicent
Ferrer, de Miquel Pereç (1510).
: Libre de
ordre de Cavayleria, de Ramon Lull ( 1235 - 1315 ).
: Tiran Lo Blanch, de Joanot
Martorell. ( valencià ).
Esglesia : Libre de Blanquerna de
R. Lull ( mallorqui - balear ).
: Cronica del Rey En Pere,, de
Bernat Desclot .
: Somni IV,
de Bernat Metge.
Esgleya : Document de làny 1329 (
coleccio Bofarrull ).
: Cronica, de Ramon Muntaner.
: Llibre de Barquena, de R. Lull.
Esgleyes : Llibre de Consolacio
de Philosophia, de Boeci, trasdallat en romanç catalanesch per fra Antoni
Genebreda.
Sglea :
Document de l`any 1307, de Joaquim Miret y Sans ed. 1910.
: Les cases
de Templers y Hospitalers en Catalunya.
Glesia : Document de Pere Pujol (
1242 ( sgls XI, XII, XIII ).
Les formes que anota el Dc. C-V-B. son 6, arremasant en catalans, valencians i
malllorquins. Callant les atres tres formes que porta
el Tiran Lo Blanch, de Esglesia, Iglesia, i Eglesia.... De Sor Isabel de
Villena res diu.
Podem conjecturar que no diu tota
la veritat, sino lo que li conve al seu proposit catalaniste. Dels atres autors
podriem pensar lo mateix .
Al passar el temps modern
confirma que en Barcelona diuen Esglesia i Iglesia. Tambe, Iglesia en Emporda,
Igualada, Vic capital de diocesana catalana, Mao, en Menorca, etc .. DE
valencia capital no fa mencio de res, perque sap que porta les de perdre. Si
que diu que en Ribarroja, Morella, Pego, etc.. la gent parla d`Iglesia .
En Castello de la Plana, Cullera,
Denia i Pego, etc... assegura que la paraula en qüestio sona Asglesia.
Fals, podem dir. Hem comprobat
que relata moltes inexactituts, com que en Sueca i Alcoy diuen Asgleziè.
En Sueca els vells podran dir
encara Iglesiè, lo mateix que en Riola .
De atres poblacions que anota yo
no puc dir res, ni blanc ni negre, perque no ho tinc comprovat.
Quan es va editar el Volum del
que parlem ya no vivia Mn. Alcover. Ell mori el 5 de Giner de 1932.
Els responsables eren ya Francesc
B. Moll i Manuel Sanchis Guarner, que Deu els tinga alla on es mereixquen, alla
en l`infern de les lletres catalanes.
Frances: Dic. Petit Robert.
Eglise,
n.f. ( ya en Sgl. XI ) en llati popular ECLESIA, variant del llati
classic ECCLESIA, d`orige grec EKKLESIA..
Aixina tenim a que el grec Ekklesia
nos dona el llati classic Ecclesia, i este nos porta a una variany
popular llatina
Eclesia,
i d`aci pasem a l`Eglise actual, i no Eglise, si be hi ha atres
formes abans d`arribar a Eglise.
Ecclesial, -ale,
aux, adj en el sigle XIII, " Eccclesiastique, repres i especialitat en el
sigle XX, del llati cult
ECCLESIA.
Ecclesiatic adj. I nom. M. (
sigle XIII en llati de l´Iglesia clesiasticus in grec ekklesiasticos. Les dos
paraules porten la doble "CC" i no han passat mai a "SG" en
frances.
DC. del Frances Antic
Iglise
n.f - Sgl. XI - XIII -
forma de Eglise: "Ges riches palais et ces riches Yglises (Sgl.
XIII Villehardauin ): "Eixos rics palaus i eixes riques Iglesies".
Ecclesial, -siaste.
Adj. (Sgl. XII - XIV.
" Ne partez ces bien ecclesiaux (XIV). Eustache Deschamps. ( No els
dividiu eixos bens eclesials
Nou Dic Etimologic
Eglise, a finals
del Sgl. XI Alexis. Repres del Sgl. VI, ( segons
el canvi o tractament efectuat de - cl - en - gl - ) en llati ecls. ECLESIA,
variant popular de ECCLESIA en llati classic prestam del grec EKKLESIA, "
assamblea dels fidels" en grec cristia, que prengue, cap al Sgl. VI , el
sentit de " casa o lloc de cult" que abans es dia basilica.
Alexis: Poema de S. Alex de
finals del Sgl. XI.
El quid de la qüestio està en la
variant popular del Llati ECLESIA ab una " C", (pres)
que es deriva del llati classic ECCLESIA en dos "CC".
Com acabem
de vore, les formes Iglise i Yglises, Sgls. XI - XII, ya
tenen la " I " inicial i el grup "gl" que ve del
"-cl-"
Popular, o siga, que la
"C" velar oclusiva sorda es convertix en "G" velar oclusiva
sonora en llegua romanç francesa, i la " ECLESIA", variant llatina
popular dona pas a la " Eglesia, Eglise, Iglise romanica o romanç
...Iglesia.
Si els francesos ya tenien
Iglesie i Yglesies en el Sgl. XI ¿ Per qué no la podem tindre tambe nosatres:
castellans, portuguesos, valencians, catalans etc.. encara que siga mes tart?
Tirant Lo Blanch ya té la forma Iglesia .... ¿ES, com apunta J. Corominas, la
vocalisaciode la "s" en "i" o es el canvi de la
"e" en "i" ? siga lo que siga , lo cert es que els pobles
hispanics diuen Iglesia, Igreja, etc... Aixo està clar i no es pot negar. Ho
admitixen els mateixos catalananistes com ho son J.Corominas i Mn. Antoni Maria
Alcover, Dc. C- V- B.
Nota: Ecclesia, segons
Plinio, significava congregacio, junta del poble per a parlar de la republica.
Pero resulta que tenim dos Plinios: Plinio el vell ( 23 - 79) i Plinio el jove,
nebot i fill adoptiu del primer (61- 114).
Auson (309 - 394), diu que
Ecclesia era qualsevol junta o congregacio dels fidels cristians, la Iglesia.
Mori cap al 325 en Treveris.
Provenzal antic,
o millor dit, occita antic.
Gleisa es
una de les formes mes usades, i la moderna en occita modern, encara que li
guanya la forma Gleia, pero n`hi ha un bon grapat de atres maneres de
dir Iglesia:
Disponem de cleia, cleisa,
eggleiga, esgleija, glea, gleia, gleiga,gleisa,glisa.
Cleia(1190)
i Cleisa (1102) apareixen ab l`aferesis de la "e" , mes ab el
gruo de la - cl - del llati vulgar.
Eggleiga(1185),
ab les dos -gg- velars oclusives sonores provenients de los dos "CC"
velars oclusives sordes de la "Ecclesia" llatina clasica.
ESGLEIJA
(1140) - l`any del Mio Cid- , ab el grup "sg" que s`alvança als
catalans, i pot vindre molt be de "Eggleiga: Egg - Esg - per imperar la
llei del menor esforç al pronunciar Esglei - i no, Egglei.
Glea (1191), Gleia (1120), Gleiga
(1140), Gleija (1140), Glisa (1151). Totes ab l`aferesis de la "e" o
"es".
De la forma Gleia podem
donar, per el moment, unes quantes cites: (1120,1170,1178,1181, etc..). Tambe
podrien eixir un atre jorn.
Gleisa: 1169,1170,1170,1170,1180,1181,etc...
Ya hem dit que es la forma de hui en l`occita modern tambe.
Igualment archivem:
Gleisatche = eclesiatic
Gleisatgue = propietat parroquial
Gleiaxgue = casa, residencia
prebisteral
Gleiasgue = feu parroquial
Gleiastgue = casa parroquial
Gleisastgue = casa parroquial
Gleisasgue = casa parroquial
Clerche = cleric
Glerge = cleric
Glergue = cleric
Clericus = cleric
Clerque = cleric
Clerque = cleric
No hay comentarios:
Publicar un comentario