Autor: Joan Romero
Hi ha
certa gent que no enten que algunes persones o entitats valencianistes
(elpalleter.com) no utilisen la normativa de la RACV. Intentare explicaro en
poques paraules. Les normes d´El Puig van ser un pas molt important en la codificacio de la
llengua valenciana en l´epoca del seu naiximent fa ara mes de 25 anys, ha segut
la normativa ‘oficial’ durant tots estos anys per als valencianistes, i sense
dupte, hi ha que reconeixer la gran llavor que feren els pares d´esta
normativa. Pero a dia de hui, la realitat es la que es. Fora dels ambients
valencianistes el coneiximent i us d´esta normativa es inexistent, i entre els
valencianistes molts pocs la dominen i es troben a gust en ella. Al meu
entendre, aço es deu principalment a dos motius: la seua dificultosa ortografia
i la no-identificacio dels valenciaparlants en esta codificacio (parle en
general). Segurament, si es feren cas a les veus d´alguns entesos en llengua
valenciana, a les propostes d´actualisacio normativa de la Societat de Filologia
Valenciana i a les propostes i conclusions del II Congres de la Llengua
Valenciana, es dir, si s´abordara la tan desijà i necessaria reforma de la
normativa d´El Puig de forma consensuà, guanyaria la propia Llengua Valenciana i
mosatros, els seus usuaris i defensors.
Dita
actualisacio, d´acort en les propostes ades citaes, deuria seguir els criteris
de simplicacio ortografica (p.e. escriure tornameu –que es
com s´ha escrit sempre en valencià- i no torna-m´ho –que,
curiosament, es com s´escriu en ‘normalitzat’, es dir,
en catala) i d´aproximacio al valencià viu, parlat i modern (p.e. escriure mosatros,
dinés, abre, cremà, albaes i no nosatres, diners, arbre, cremada, albades –formes
inexistents en la
llengua valenciana desde fa molts anys i que, curiosament, coincidixen en el
catala). Es dir, criteris que desgraciadament la RACV no ha seguit en els
ultims temps, sino justament ha mampres el cami contrari: complicacio
ortografica i aproximacio ortografica cap a la normativa de l´AVLl, i per tant alluntament
de la llengua valenciana.
Per
si la necessitat de salvaguardar i protegir a la genuina llengua valenciana,
aumentar el numero d´usuaris oferintlos una normativa mes senzilla i que els
valenciaparlants
mos pugam identificar en dita normativa, encara hi ha un atre motiu
importantissim que els valencianistes no podem oblidar si volem obrar
responsablement: la no-diferenciacio entre les normatives valencianista i
catalanista. Tots sabem que les autoritats politic-llingüistiques del
catalanisme porten desde principis del sigle XX intentant llimar les
diferencies entre la llengua valenciana i la catalana pera fer creure a tot lo
mon de que lo que parlem els valencians i els catalans es la mateixa llengua. Estes
diferencies llingüistiques es supon que apareixen codificaes en les normatives,
pero no mos enganyem: l´actual normativa d´El Puig no va tot lo llunt que
deuria anar pera diferenciarse de la normativa catalanista com pera defendre en
arguments de que
un llibre està escrit en una o atra llengua segons estes normatives. Per favor,
que algu agarre un text escrit en ‘normalitzat’ i un
atre en les actuals normes d´El Puig... podra comprovar desagradablement que
apenes es diferencien en res. I si no es diferencien en res, ¿com podem
defendre en Valencia, Madrit o Bruseles que son idiomes distints si per escrit
no es diferencien en casi res? Tota nostra defensa llegitima de la llengua
valenciana es queda en el mes pur ridicul. Personalment, en estos temps no puc
defendre l´idiosincracia de la llengua valenciana –que es aon radica el meu
principal compromis coma patriota valencià- en la normativa de la RACV, es una
ferramenta que necessita actualisarse pera que siga eficaç front al catalanisme
llingüistic. De
lo contrari, dita normativa està condenà a difuminarse dins del ‘normalitzat’, a
acabar engolida pel catala.
Ahi
entren en joc les recomanacions dels sociollingüistes –i que foren expostes i
propostes en el II Congres de la Llengua Valenciana-, els quals mos
diuen que quan una llengua es sent amenaçà per absorcio per part d´una atra, hi
ha que aplicar el criteri de: maximisar les diferencies i minimisar els
pareguts respecte a la llengua absorbent. ¿Com es pot aplicar este criteri?
Seguint els atres dos criteris que nomenavem ades: simplificacio ortografica i
aproximacio al valencià viu, ademes de recorrer en ocasions a formes
tradicionalment valencianes que mos diferencien del ‘normalitzat’
absorbent, com per eixemple la preposicio valenciana per excelencia ‘pera’ (i no ‘per a’,
coincident en el catala). Convide a qui lligga est articul a que s´assente
tranquilament i observe com s´ha escrit esta preposicio en tota la lliteratura
valenciana desde el sigle XV hasda el Pare Fullana. Per cert, alguns potser
s´escandalisen de l´us de vocables com otony,
apoyo, individuo, cauce, reine;
vocables que, ademes de ser els que usem en els pobles valenciaparlants, estan
en el Vocabulari Ortografic Valenciá-Castellá del Pare
Lluis Fullana de l´any 1921, en les pagines 461, 49, 376, 121, 539,
respectivament. Es bo coneixer quan mes millor la llengua valenciana si de
veres el compromis es defendrela. Ademes de consultar llibres, documentacio i
les obres lexicografiques de llengua valenciana mes antigues en el temps, pero en
ocasions tan modernes en el seu lexic (J. Escrig, C. Llombart, Pare Fullana,
etc.), un bon mig i amé pera coneixerla son els magistrals articuls de Ricardo
Garcia Moya que es poden llegir en: http://www.garciamoya.cjb.net
Algu podra dir que aplicant eixos criteris
llingüistics no es seguix ninguna normativa en concret, i es cert. Lo que es fa
es aplicar una serie de criteris ‘grosso modo’ de les distintes propostes
d´actualisacio normativa que hi han damunt la taula. Es una manera de
rebelarse contra la cronica cançoneta de “ara no
es el moment de mampendre la reforma normativa”, i
sempre donant llargues que ya farten. ¡Mai es el moment, i la llengua
valenciana cada dia en pijors condicions! La gran majoria dels valencianistes
compromesos verdaderament en la genuina llengua valenciana estem d´acort en que
s´obriga un proces d´actualisacio normativa i que s´oficialise de forma
consensuà. Molts estem esperant eixa imprescindible actualisacio normativa que
podra
anar mes o manco llunt, retocar mes o manco aspectes, pero sempre en el sentit
d´aproximar la codificacio a la llengua viva, simplificar l´ortografia i
maximisar les diferencies respecte al ‘normalitzat’. Mentres
arriba el moment d´eixa normativa actualisà que, insistixc, podra retocar
mes o manco aspectes, molts valencianistes seguirém esta reivindicacio
sense retorn de totes les maneres possibles, i entre elles, a través de
l´escritura de la llengua valenciana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario