LA BATALLA DE VALENCIA (III)

I aci estic de nou continuant en la meua batalla . No tenim mes cordons que proseguir en la brega per a que la majoria del poble valenciá s’adone o vulga adonar-se de la greu situacio en que es trobem, ara mes que mai, quant els “magnifics” i novellets academics de la AVLl estan escomençant la seua tasca de defenestracio politica de la LLENGUA VALENCIANA. Dic politica perque la llengua que sempre hem parlat i escrit els que se sentim plenament valencians i valencianistes, eixa no s’agenollará mai a les exigencies d’una cuadrilla de amaestrats (lligga’s comprats per les judaiques trenta -mes de nou millons de pesetas a l’any- monedes famoses) per les conveniencies politiques d’eixe foraneo al que ya se coneix com a Zaplanator l’Enchisaor.

Hui tenim que comentar una manifestacio mes de les maniobres del murciá en contra de la llibertat del nostre poble, dins del proyecte d’anulacio de nostres senyes d’identitat.

Em referixc a la seua politica de minins per al present curs escolar, en el que, a piuleta i tronaor, anuncia que en els llibres d’ensenyança del valenciá solamente s’incluiran autors valencians. ¿I aixo no te mes poca vergonya per a dir-ho com si fora un triumf que ha obtingut damunt dels que volem catalanisar la llengua valenciana?. Ma que te cordons la cosa..... Una vegá mes l’Enchisaor enchisa als valencians tibios, als valencians que s’omplin la boca diguent -com a excusa per a amagar el seu agenollament- que Zaplanator está canviant, que está, poc a poc, tornant a la LLENGUA VALENCIANA sa dignitat i independencia de qualsevol atra. Els tibios admitisen per comoditat la situacio dels seus fills en les escoles. Tots sabem lo que en les escoles estan imbuint als chiquets. En eixa classe se dona lo que se dona: llengua i historia catalana, tot menys llengua i historia valenciana....... Manipulacio, manipulacio, manipulacio....... El coleges publics, perque ne son publics, i els privats, perque les subvencions son diners i ya sabem que els diners fan “maravelles. Al remat, despersonalisacio de la nostra identitat com a poble.

Des d’aci torne a repetir una vegá mes: N’hi ha que ficar en el cap dels pares que s’han agenollat davant la politica llingüistica de Zaplanator, que tenen l’obligacio com a valencians de no permetre que els seus fills assistixquen a la classe del mal cridat “valenciá”; deuen assumir que es un orgull per als chiquets i per als pares que s’obtinga un suspens en eixa materia.” .

L’Enchisaor mos pot contar tota classe de “milongues pamperes”, tota classe de conquistes davant la pressio catalaniste. Mentira, tot mentira. L’unica solucio que te per a demostrar que en sa politica pepera no vol traicionar al poble valenciá, es llevant d’una vegá per totes, el catalá de les escoles, de l’administracio, de la televisio “valenciana”. En fi reconduir la situacio cap a la realitat de lo que sempre ha segut la personalitat valenciana en totes ses bondats i miseries. En tot lo que hem segut i som. En tot lo que com a poble mai es deu profanar. Lo demes son enchisos per al poble adormilat.

Els valencianistes seguirem en la nostra brega. Tenim que ser, com hasda ara, el cigro en la sabata de l’Enchisaor. Tenim que despertar la consciencia dels enchisats. Brega dificil pero crec que no impossible.

Continuarem......

Cap i Casal del Regne, setembre del 2001

LA BATALLA DE VALENCIA (II)

Si en el numero anterior del SOM vaig dir -com a remat del meu articul “La Batalla de Valencia (I)”- “continuarem”, aci estic de nou per a continuar denunciant el montage politic i universitari destinat a la defenestracio de les senyes d’identitat del Poble Valenciá.

Si repasem l’articul ades nomenat recordarem la trayectoria catalanista iniciá pel PSOE durant el temps que tingue majoría absoluta en el govern de la Comunitat Valenciana –per imperatiu llegal-. Ad este partit el succei atre, el PP de no menys sentit de la claudicacio a les directrius de l’eix Madrit/Barcelona, personalisaes en la figura del “pimentoner” Zaplana, digne de figurar en el Guinnes, pel seu “record” de traidor al nostre poble, quina part molt important es va deixar adormilar, narcotisant-ho en les seues promeses de defensa de les nostres senyes d’dentitat i, sobretot, de la LLENGUA VALENCIANA, conseguit en allo una majoria absoluta que el facultá per a fer la seua voluntat en perjui d’un poble que, torne a dir, no es mereix el politics que mos han tocat en sort des de l’inici de l’actual democracia, promeses electorals que, com digue Tierno, “no es precis cumplir-les” o algo paregut.

¿Que mos ha portat esta majoría politica absoluta? A banda d’atres signes suntuaris que van creixent, especialment, per la Ciutat de Valencia, i que hi ha que recordar que tindren que pagar entre tots el valencians, soportant un endeudament del que tardaren prou d’anys eixir d’ell, mos ha portat la mes repugnant actuacio del PP en contra de la nostra benvolguda LLENGUA VALENCIANA, materialisá en la llei de creacio de la Academia Valenciana de la Llengua (encara que el seu rimbombant titul no nomena per a res a la LLENGUA VALENCIANA), institucio de la que qualsevol valencianiste te que desconfiar de bestreta per la naturalea politica de sa constitucio i nomenament de ¿academics?, quina composicio será a voluntat dels 2/3 de la majoria de les Corts Valencianes, majoria que tenim que recordar, una vegá mes, que es PP/PSOE.

No obstant aço, no entenc com bona part del poble valenciá s’identificá en el programa electoral del PP i en les urnes el va encomanar le gestio politica de la nostra Comunitat, quant la seua trayetoria en la llegislacio anterior, ya derrotava pel seguiment de les viciaes consignes catalanistes, encara que estava coalligat en un partit que es dia valencianiste que, per atra banda, contribui a que se li donaren facultats al Consell Valenciá de Cultura per a l’elaboracio del dictamen sobre la LLENGUA VALENCIANA, “bluff” politic, enganyifa, embroll, embolic, ficcio, falsetat i quantes denominacions vulgam donar-li a una actuacio totalment rebujable e indigna de ser aplicá a un poble en el que els politics s’han extrallimitat en les seues atribucions, per a les que, com digue D. Vicent Giner Boira “mai se’ls votá per a facultar-los a canviar la nostra personalitat, la nostra cultura, la nostra raça o la nostra LLENGUA VALENCIANA”.

Per atra banda, en els ultims temps i concretament des de la mes important manifestacio en defensa de la LLENGUA VALENCIANA que s’ha realisat en la nostra terra, concretament la del 13 de juny de 1.997, a raïl de la qui el PP v’accelerar els tramits per a consumar la seua traicio llingüistica al Poble Valenciá, estem veen com persones i entitats que de sempre s’han declarat com a valencianistes, aproven l’accio del “pimentoner” i escomencen la carrera per a l’obtencio de subvencions i ajudes per a publicacio de llibres, autorisant que s’editen per l’administracio els seus treballs en perfecte català. Entre els denominats filolecs i “tecnocrates” com diu Miquel Carbonell, apareix el “sa” interes per a que el “pimentoner” els cride per a formar part del dit Bodrio-Academia, amelats pels emoluments -que segons es diu aplegará als 7,0 millons de pesetes a l’any, a banda d’atres sucosos afegitons dels que tindrem noticies-, diners que molts d’ells ni en somnis vorien com a conseqüencia de s’activitat creativa fora de la AVLl. Els dines manen i en aço el “pimentoner” s’assegura un planter de porritos de fira com a escut de la seua abdicacio als manats del veïns del nort.

Pense que en esta batalla tenim que continuar els que verdaderament se sentim valencians i valencianistes, no desmayant en la nostra brega en contra d’un poder politic i mediatic que no mes vol fer sucumbir i sometre al nostre poble als interessos catalanistes. La situacio de nostres senyes d’identitat es cada vegá me perillosa pel catalanisme imperant en la classe politica valenciana. Si els valencians que hasda ara estan adormilats i encandilats per les maneres politiques utilisaes pel partit en el govern comuniari desperten conseguirem una fort cohesio social i serem capaços de desmontar les tesis pancatalanistes arropaes pels politics que este poble no es mereix baix ningun concepte.

Continuarem....... Cap Valencia Cap i Casal del Regne – Març del 2.001

LA BATALLA DE VALENCIA (I)

Valencia, i tots sabem que quant se referim a Valencia, estem parlant de tot lo Regne, esta sumida des de fa mes de vinticinc anys en lo que en termes valencianistes i no valencianistes es coneix com “La Batalla de Valencia”.

En els ultims temps del fraquisme ya es va començar la lluita oberta en contra del valencianisme per les hordes catalanistes, introduides en decades anteriors en la nostra Universitat i que hasda el dit moment estaven amagaes, como au de rapinya esperant la seua oportunitat per a eixir a la llum del dia.

No obstant, esta brega dels poders factics en l’ocultisme d’una Universitat que en cinc sigles d’existencia, mai hi havia donat motius de queixa per la seua trayectoria cientifica i humanistica, es va politisar auspiciá, ya en la democracia i en la cara descoberta, pel partit socialiste, que va ser l’instrument utilisat per Catalunya per a portar a cap –o siga per a fer el treball pudent- la mes dantesca de les confabulacions en contra de una Comunitat -per imperatiu llegal-, somesa a unes “regles del joc” politiques a on l’obediencia al poder catalá va ser la bandera que enharbolaren els que, diguent-se d’esquerres, sols volien contribuir a la implantacio dels estrafalaris països catalans, incomprensiblement dins d’una politica de dretes representá per les forces politiques catalanes a l’estil de la mes pura i dura dreta “nazional”.

La maquina del professorat universatari es va cuidar molt d’anar replegant i adormilant les conciencies de l’incipient moviment estudiantil, a on l’snobisme a l’us era ser i sentir-se d’esquerres, en contraposicio a una politica dictarorial que anava debilitant-se al mateix temps que lo seu principal representant anava apagant-se.

El proyecte de catalanisacio de la nostra terra es un proyecte fraguat des de fa de mes cent anys. Es un proyecte que com tots sabem es totalment economic. Es un proyecte de rapinya per part d’una regio que ni te ni pot tindre mai l’historia del nostre poble, la riquea de la nostra cultura i l’esperit de be que s’amaga dins de l’anima dels valencians.

Tota esta riquea cultural i humana -deixe de costat per hui tot lo demes que mos enriquis economicament- sempre ha despertat la mes insaciable fam als nostres veïns del nort, que com a aus de rapinya, volen engolir per les seues goles forraes d’enveja i de avaricia incontinguda.

Par ad este proyecte va contribuir la “generositat” socialista i hui en dia contem com a ensenyants dels nostres chiquets i jovens aquells estudiantets despersonalisats, quina blanea i mollor de cervell va ser un camp abonat per als que baix la bandera d’esquerres estaven implantant el catalanisme rampant.

Tretze anys de socialisme-catalaniste vullgueren convertir –i en part ho conseguiren- a tota una generacio d’estudiants en la complicitat de tots el centros d’ensenyança -subvencionats o publics-, facultats, adminstracio, mijos de comunicacio, etc. que han fet del catalá la seua ensenya idiomatica. Primer pas per a l’anexio del nostre Regne de Valencia als estrafalaris països, escomençant per l’unitat de la llengua valenciana i catalana:. Si parlem catalá, som catalans.

L’actitut politica del socialisme –en les seues corrupcions- va desenganyar a bona part de l’electorat, castigant-ho en la derrota politica per un partit que, en principi, hi hague qui volia vore, en la seua majoria politica, resolt el problema del catalanisme en Valencia. Atre engany politic. Sis anys de PP. no mes que han valgut per a consolidar el catalá en els centres escolars a tots nivells i per ha mantindre en l’admistracio lo que escomençaren els seus antecessors en el govern.

Si els socialistes adoptaren les normes de l’Institut d’Estudis Catalans per a cumplir en la Lley d’Us i Ensenyança del Valenciá, estaturiament ordenat, estatut que se passaren per l’arc de triumf. Els Peperos digueren que ells defenerien a ultrança el valencianisme si guanyaven les eleccions. Una vegá guanyaes estan fent tot lo contrari. Ells nos son menys que els seus predecessors. Ells -el PP- tambe seguixen les normes catalanes encara que com a llops en pell de corder que son. Han segut capaços de llegalisar un bodrio com la AVLl per a normativisar la Llengua Valenciana, per a oficialisar les normes catalanes i per a donar-li l’estocá de mort a una llengua que tingue un Sigle d’Or com ninguna atra del mon ha tingut, burlant-se d’un poble que no es mereix ¿o si? Als politics que te, siguen de la corda que siguen.

Mosatros, des del GAV continaurem mantenint viva “La Batalla de Valencia”. Continuarem en la brega per a la defensa de totes les senyes d’identidad del nostre poble, encara que en mijos economics molt deficients i, per la naturalea de la nostra lluita, sense cap d’ajuda ni per part de l’administracio ni per part de la burguesia valenciana, que es troba molt be arropá baix el mant que els proporciona els politics de tanda, sabedors de que ajudant-la no tindran mai cap de problema ni rebuj per part d’este poder economic.

Continuarem.....

Valencia, Cap i Casal, octubre del 2.000

SI SON COM SON... MAI SEREM

Russafi

El titul d’est articul be a conte del resultat de les eleccion celebraes el passat dia 25 d’este mes, a on els vots s’han repartit entre tres partits de ideologia centraliste, confirmant-se la partitocracia en la que està sumida la Comunitat Valenciana des de les anteriors eleccions de l’any 1.999.

El que el PP haja repetit la seua majoria absoluta en l’Ajuntament i en les Corts Valencianes, que el PSOE haja segut la segon força politica mes votà, que EU-Entesa tambe haja superat el 5%, i, per atra banda l’afonament d’UV -caiguent mes fondo encara que en les ultimes eleccions de 1.999-, mos te que fer reflexionar hasda a on camina el futur cultural dels valencians

Llogicament est articul no vol ser una critica contra aquells que han fet possible la renovacio de la majoria absoluta dels partits d’ambit nacional. Cadascu pot votar lo que la seua consciencia li dicte, pero si que vullc fer aplegar estes reflexions ad aquells que estan fent possible el genocidi cultural del Regne de Valencia.

No cal dir que han trascurrit suficients eleccions, des de la restauracio de la democracia en Espanya, per a que tingam un criteri politic que mos fasa vore quins son els beneficis obtinguts al donar-li el vot a una opcio politica u atra pero, a banda de lo “bonica que està Valencia” de “mira que els dels PP. estan fent coses per Valencia” i atres perles per l’estil, n’hi ha que pensar tambe en tot lo que de roïn el partit majoritari ha fet i esta fent en contra de les nostres senyes d’identitat, especialment en el genocidi de la Llengua Valenciana.

Pareix que els valencians que han optat per esta opcio no han volgut o no han considerat convenient pensar en tota la catalanisacio que el PP està fent en la Comunitat Valenciana. En l’incumpliment de les seues promeses electorals de l’any 1.999, quan portaven en lo seu programa la defensa de les senyes d’identidad dels valencians i, a ultrança, la de la Llengua Valenciana, promulgant unes normes netament valencianes per a la seua normativisacio promeses que, disfrassaes de valencianisme, amaguen la forta catalanisacio que estem patint.

Si despres de reflexionar una miqueta, a soles una miqueta de temps, sobre el perque el PP no ha retirat de les escoles l’obligacio de l’ensenyança del català als nostres fills i nets, sino que, ademes, ha tingut la provocacio politica de crear l’Academia Valenciana de la Llengua, en connivencia en el PSOE, -regida per vintiun academics de clara tendencia catalanista-, per a dir-mos als valencians de quina forma tenim que parlar i escriure la nostra llengua valenciana, partint de les Normes del 32 o de Castello, quan tots sabem o debem saber que les dites normes son les que ha beneit l’Institut d’Estudis Catalans, en qui la dita Academia mantè contactes freqüents per mig de les seues juntes de govern.

Si despres de tindre en conte esta traïcio al Poble Valencià, el valencians que han donat la majoria absoluta al PP i han votat al PSOE i EU-Entesa, majoria per cert molt important en comparacio als vots obtinguts per l’unic partit que defen els arraïls del Poble Valencià, es pot entendre que la Comunitat Valenciana vol ser dominà pel catalanisme i convertir-se en un poble sumis, agenollat, despersonalisat, vassall, rendit, obedient, docil, manejable, disciplinat, reverent, en definitiva esclau d’uns interessos politics que mai ixen a la llum pero que subsistixen en els programes no publicats dels partits politics d’estricta obediencia centralista.

Per aixo, si part majoritaria dels valencians continuen subsumits en l’encantament que el PP dia a dia bombardeja des dels seus mijos de comunicacio i del seu interes per desviar l’atencio de la seua meta de catalanisacio de la nostra Comunitat, presumint d’un valencianisme fals, hauran abandonat la lluita pels nostres drets com a poble diferent i diferenciat i no tindran excusa alguna quan els seus descendents reconeguen que hi hagueren valencians que no saberen preservar per al futur l’identitat, l’historia i la cultura del Poble Valencià.

Per aixo: SI SON COM SON..... MAI SEREM.
Valencia, Cap i Casal, 26 de maig del 2.003

PRESENTACIO

Des de fa mes de vintincinc anys que els valencians estem patint, en la complicitat dels politics que mos governen, la catalanizacio del nostre Regne de Valencia.

En esta lluita figurem com a oposicio als interessos politics els "blaveros". El blaverisme naixque quant s'estava gestant la preautonomia valenciana, alla per finals dels anys setanta del passat sigle.

Y naixque com a oposicio a les actituts politiques dels parlamentaris que, en sa majoria, volien convertir la nostra terra com un apendix mes de Catalunya.

Els anys posteriors han segut nefastos para la terra valenciana, com a consequencia de l'actitut politica y de la passivitat de molts valencians que, per lo seu pasotisme en esta brega, estan contribuint a la despersonalisacio del nostre poble y al genocidi cultural que es cernix sobre totes les senyes d'identidad que, des de temps inmemorials, mos caractericen com a poble diferent y diferenciat del resto dels d'Espanya.

La lluita "blavera" seguix y, encara que les forces valencianistes estan prou mermaes, sempre hi han quins seguixen defenent els seus arrails valencians, entre els que, per supots, em trobe yo, respalat per la meua familia mes propera.

Per mig d'este blog vullc donar a coneixer alguns articuls firmats per mi, alguns d'ells publicats en distints mijos de comunicacio, especialmente per internet, a on tracte de fer saber o donar a coneixer totes aquelles traicions que el Regne de Valencia está patint per causa del catalanisme actiu, del pancatalaniste valencià y de la tibiea de molts valencians, que en lo seu pasotisme, contribuixen a l'afonament de la grandea de la nostra terra.

Si puc conseguir que, per lo manco, algu lligga el meu blog, em donare per satisfet y, per supost, si hi ha mes d'u, aixo ya sera motiu de gran felicitat pera mi.

En la meua salutacio pera tots.

Russafi.