Per Juli Moreno Moreno
Trencant en l’habit que he seguit
fins ara en les meues colaboracions, en la d’este numero del “Renou” no
parlarém d’un personage naixcut en les comarques castelloneres, ho fare d’un
valencià, l’importancia del qual, per la seua labor i per la seua herencia
cultural, pot fer intrascendent el lloc de naixença. Es tracta de Constanti
Llombart i de la seua aportacio al renaiximent de les lletres valencianes i, en
general, de la cultura valenciana.
En una revista de les caracteristiques com la que el
lector te en les mans, es obligat fer mencio d´un acontenyiment que, gestat i
impulsat per este "lletraferit", perpetuaria l´impuls de
revitalisacio de la llengua i cultura autoctones en crear una associacio que
velara per la seua recuperacio i per la seua transmissio, em referixc clar està
a la fundacio de Lo Rat Penat, la "Societat d´Aimadors de les Glories
Valencianes i son Antich Realme". Associacio que, per una atra banda,
donats els fins estatutaris d´esta, mantingue un camp d´actuacio que abarcava
totes les terres valencianes. L´ocasio, en haver-se complit el 125 aniversari
de la fundacio d´esta Societat, be crec que mereix que dediquem est espai a un
home i a l´entitat que feu possible i ha mantingut viu l´esperit valencianiste,
i de la que la Cardona Vives me consta se sent molt proxima.
Constanti Llombart, pseudonim de
Carmel Navarro Llombart, naixque un 8 de setembre de 1848, en el si d´una
familia d´artesans, en el carrer de la Bosseria de la ciutat de Valencia. Per
unes raons o per unes atres la seua formacio primaria està plena de
vicissituts, ya que pareix ser no professava una gran inclinacio pels estudis.
Despres, en creixer, superaria esta fase i degut possiblement al seu primer
ofici, d´enquadernador de llibres, al que es va haver de dedicar, puix la seua
familia era humil, prengue contacte en les lletres i es despertà en ell,
gracies a la llectura de tot lo que caïa en les seues mans, un interes per saber
i per l´escritura, fins a l´extrem que es decidi per estudiar Magisteri, tot
arribant a ser mes tart un destacat escritor. La seua amistat en l´impressor
Agusti Laborda i en el mestre Andreu Codonyer influirien notablement en eixa i
en unes atres decisions, com ara la d´iniciar el seu caminar com a escritor.
Fon un home compromes, inclus
politicament, de manera que n´arribà a ser notoria la seua militancia
republicana i participà en la Revolucio de 1868. En est emmarc va escriure per
a la publicacio satirica "El diablo cojuelo" i per a "La
propaganda republicana", les dos fundades per ell. De la mateixa manera,
escrigue alguns treballs relatius ad este periodo i moviment, al cantonalisme,
al federalisme, a l´injusticia social o a l´eclavitut…Trece días de sitio,
Justicia contra justicia, La esclavitud de los blancos o Lo darrer agermanat
son algunes de les producions -tractats i drames- a on expon les seues idees.
Alguns acontenyiments i sobre tot enfrontaments en les autoritats governatives
reconduiren la seua produccio cap a la lliteratura. Es just en este moment quan
concebix el "Calendari Llemosi Lo Rat-Penat" en el qual, imbuit per
l´esperit de la Renaixença, de la que ell sera peça clau, traura avant esta
publicacio en colaboracions lliteraries d´atres valencians i tambe de
mallorquins i catalans -no podem oblidar l´esperit de germanor que avivarà este
moviment en una primera fase, i que despres divergirà i es fara particular en
cada territori.
El seu esperit mamprenedor i la
seua ansia per revitalisar la llengua valenciana el faran impulsor de moltes
iniciatives com la de la creacio d´una "Biblioteca Valenciana"
-coleccio en la qual pretenia reeditar als escritors classics valencians- o la
concepcio de la fundació d´una societat que treballara de valent per
l´enaltiment, la defensa i pel conreu de les diferents arees que constituixen
la cultura valenciana, d´una manera molt especial la llengua valenciana, maxim
exponent de la particularitat del poble valencià.
Mamprengue en molta ilusio este
quefer i molt pronte trobà recolzament en uns atres intelectuals valencians, i
tant d´estos com de molts universitaris sería el catalisador l´ilustre
historiadori professor Vicent Boix. Una vegada assentades les bases, acordats
els principis i els objectius d´aquella nova societat que perfilaven, nomes
calia fer efectiu el naiximent i la presentacio publica. Arribà l´hora i el
dia, i tambe el lloc. Es va elegir el Pabello Municipal, l´ultim dia de la Fira
de Juliol, el 31 d´aquell mes de 1878. Alli es trobava congregada una
amplissima representacio de lo mes notable de la societat valenciana i, alli,
entre tan altes representacions socials, s´escoltaren el discursos
fundacionals: el del fundador Constanti Llombart, valent, reivindicatiu i
incitador a l´accio i al treball; el del que sería primer Secretari d´aquell
entitat, Manuel Lluch i Soler, en un to semblant i, tal volta mes moderat i
justificant conceptes que podien conduir a pensar que alli es donava vida i cos
a una entitat que buscava el separatisme, el del seu primer president Feliu
Pizcueta.
La Societat que havia de
treballar per aquella recuperacio de la llengua valenciana, de les tradicions i
de la cultura del poble valencià havia iniciat el seu caminar. Com un mal estel
que pareix guie les grans obres de recuperacio nacional, per a desgracia de
Constanti pronte sería copada pel conservadors, pels poetes nomenats de
"guant", l´exponent maxim dels quals fon Teodor Llorente, els quals
imprimiren un caracter mes lliterari a la nova associacio, tot evitant
qualsevol reivindicacio politica i social front al centralisme. En
posterioritat, nova saba entraria en Lo Rat Penat, que recuperaria part del
pirncipis del fundador, pero aquell home que l´impulsara i la concebira, ya no
arribaria a coneixer els nous derroters que els seus dirigents protagonisarien
sobre tot en les tres primeres decades del s.XX, moments de gran activisme
valencianiste.
Lo Rat Penat es mogue per arreu
del Regne de Valencia i les seues simpaties i colaboradors feren que el seu
treball tinguera repercussio i socis en moltissims municipis. Es guanyà el
respecte i l´admiracio de la societat valenciana que observava la seua
trayectoria i buscava en esta un recte procedir per tal d´actuar en fidelitat a
la Patria Valenciana. El 31 de juliol de 2003 compli el 125 aniversari de la
seua fundacio i, vespres de la conclusio d´estes noces de diamant, era de
justicia deixar memoria de la trayectoria d´una personalitat i d´una realitat
que encara labora per aquells fins i ho ha fet en mes encert o en menys
ventura, depenent d´etapes historiques i de les persones que l´han conduida.
Constanti Llombart, el seu
fundador, nos deixà -a mes- obres escrites de notable importancia per a lla
llengua i lliteratura valencianes, inlcus per al seu estudi. Es per això que
cal citar, encara que de manera breu, el Diccionari Valencià-Castellà de Josep
Escrig, que ell amplià i millorà al costat del seu discipul Ramon Andrés
Cabrelles, o Los Fills de la Morta Viva, amplissim teball on realisa un ample
estudi bio-bibliografic dels principals autors i obres lliteraries valencianes,
alhora que es una crida a la necessitat de revitalisar la llengua valenciana, a
conrear-la en dignitat i a usar-la sempre.
Constanti mori molt jove, als 45
anys, i segurament prou maltractat per la vida i per la societat en general,
inclus per Lo Rat Penat, eixa associacio que ell ajuda a fer realitat, ya que
moltes de les seues aspiracions, inclus les personals, no les va poder
conseguir. Mori un 31 de març de 1893, pero la seua obra perdura i segur que
aço es lo important.
Obres interessants que es poden
consultar sobre el tema i que ampliaran esta breu visio testimonial sobre un
home i una realitat encara viva, poden ser les següents:
BLASCO, Ricard. Constanti
Llombart i "Lo Rat-Penat". Periódich Lliterari Quincenal (1884-1885).
Diputacio de Valencia. Valencia, 1985.
IGUAL I UBEDA, A. Historia de Lo
Rat Penat. Exm. Ajuntament de Valencia. Valencia, 1959.
LEÓN ROCA, Constanti Llombart.
Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1995. LLORIS I VALDES, Manuel. Constanti Llombart.
Ed. Institucio Alfons El Magnanim. Valencia, 1982.
MORENO I MORENO, Juli.
Aproximacio a l´Historia de Lo Rat Penat. Ed. Lo Rat Penat. Valencia 1994.
VVAA. Historia de Lo Rat Penat.
Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 2000.
