En el poble de
Alboraya, a 11 de juliol de l’any 2005.
El motiu del present escrit, no es atre
que aquell, que naix del sentiment de valencianitat que tinc per ad
esta TERRA NOSTRA i que segons el nostre Estatut d’Autonomia es nomena
“COMUNITAT VALENCIANA” . En ell, molt clarament i tacitament es diu
que: El conegut historicament com Antic Regne de Valencia, conforma
territorialment l’actual Comunitat Valenciana i es reconeix la seua
cultura, llengua i senyes d’identitat propies diferenciades i diferenciadores
d’atres comunitats del nostre voltant.
Ad estos preceptes signifiquen que:
1. Tenim una historia i cultura
autoctona ans i en acabant de la reconquista per lo Rei En Jaume I
2. Tenim una llengua propia (encara que
compartim el mateix tronc comu, com llengues neo-llatines que son) en
atres comunitats veïnes i el nom reconegut no es atre que el de LLENGUA
VALENCIANA, encara que es reconeix tambe el billinguisme junt en el
Castellà. Els recorde, que la Llengua Valenciana, va ser la primera
llengua neo-llatina en tot lo mon, que va tindre un Sigle d’Or de
lliteratura (MAI, COM S’AFIRMA I ES FALSEJA, dient que lo que parlaven
i escrivien els nostres classics, era Catala)
3. Les nostres senyes d’identitat
(entre atres) son: La nostra Senyera ( quatribarrada – de la Corona
d’Arago - , en franja blava i coronada – distintiu concedit per lo Rei
En Jaume II per lo blau del nostre mar i cel i corona com a Regne
autonom en Furs propis- i per ultim rematada en lo Rat Penat.
Sense voler fer un repas d’historia i centrant
el tema en lo que es el motiu del meu escrit dirigit a la direccio
d’esta empresa en regim cooperativista, vullc dir-los que es un orgull
vore com una empresa s’esforça en treballar per i per a la comunitat de
la que naix, tractant de “Fer Païs” i es perço que davant lo dubte que
se me planteja a l’hora de llegir els catalecs informatius o en les
chicotetes revistes dels productes que oferixen als consumidors,
m’assalten preguntes que no arribe a trobar resposta a les mateixes.
N’hi ha que dir d’entrada que entenc la finalitat fonamental de tota
empresa “La d’obtindre beneficis” i si es possible, obtindre tambe
subvencions de la Generalitat Valenciana per a promocionar mes
rapidament els seus productes, aixina com per a publicitar-se d’una
forma mes directa de cara als consumidors.
En tots els respectes, pero en la
firmea de les meues consideracions i possibles actuacions personals i
pot ser tambe colectives en la mida de formar un grup d’iniciatives o
campanyes informatives que puguen dirigir als consumidors “locals” en
una atra direccio que siga la de NO ADQUIRIR PRODUCTES CONSUM,
mentrestant no es faça la correcta coreccio de les paraules catalanes o
catalanisacio de les mateixes, ademes fetes d’una forma molt subtil,
per a confondre en la seua percepcio idiomatica als consumidors de
parla valenciana. He pogut extraure de la llectura de les revistes o
catalecs informatius dels productes ofertats per Consum (tant dels que
son “NUESTRA PROPIA MARCA – LA TUYA – “ com ademes de les “PRIMERAS
MARCAS AL MEJOR PRECIO” ) l’utilisacio sistematica de les normes de
catalanisacio de la AVLL-CAT- (Academia Valenciana de la Llengua –
Catalana -) total i absoluta de les paraules genuinament valencianes,
arraïllades des dels nostres classics i arreplegades i actualisades en
lo Diccionari Ortografic de la RACV (Real Academia de Cultura
Valenciana).
Per a entendre la qüestio, no mes n’hi
ha que donar-se conte de com es nomenen les dos entitats
normativisadores de la nostra llengua Valenciana:
• La AVLL d’entrada utilisa les normes
de Castello o del 32, actualisades hui en dia per l’Institut d’Estudis
Catalans, del que formen part la majoria dels menbres de l’Academia.
Ademes no mes n’hi ha que vore el nom: Academia Valenciana de la
Llengua (pero no afirmen de que es tracta de la llengua Valenciana) i
no ho fan, perque verdadera i realment NO HO ES, pero a engolir, perque
el poble es incult i ells son filolecs i per absurt que puga pareixer,
son els filolecs els que en criteris ¡Cientifics! s’inventen una
llengua o be, com en este cas la copien i l’adapten a la Catalana,
perque aixo dona diners i prestigi, encara que siga per mig del
genocidi llingüistic d’una llengua multicentenaria com la Valenciana
(la d’ells, la nostra, la de tots els valencians)
• La RACV ho diu molt clar i alt: Real
Academia de Cultura VALENCIANA. S’enten que si un poble te cultura, te
llengua i eixa llengua, es la que fa possible la cultura del mateix.
Evidentment i en contra de lo que fa la AVLL, la nostra RACV defen la
llengua Valenciana i es llimita a estructurar d’una forma senzilla i
clara la llengua que parla i escriu el poble i no a l’envers.
Els adjunte al present i al final del
mateix, una relacio dels erros que figuren sense cap dubte en les seues
publicitats, encara que estic segur que coneixen perfectament
l’utilisacio correcta de les paraules en genuï Valencià:
Primer que res, advertir a tots vostes,
unes chicotetes normes basiques d’escritura que conformen el parlar del
poble Valencià, al que li resulta impossible pronunciar els fonemes següents:
• TX, TG, TJ y TLL y segons la seua
publicitat, <<Casi Res Porta El Diari I Anava Ple>>
• Deliberadament obvien l’articul
neutre LO, la palatal africada sorda CH, tan significativa del nostre
parlar Valencià, aixina com la Y, sense la que no podriem pronunciar
Yo, Yayo, yugular, etc,etc. Imagine tambe que d’utilisar les paraules
castellanes: Cementerio, monasterio ho farien en catalanisacio com
Cementiri i Monestir, en canvi d’escriure Cementeri i Monasteri.
Lo que resulta evident, es que o be: No
han volgut fer-ho en correcte Valencià o es un roïn assessorament de
l’entidat en la que han confiat la traduccio del catalec o be es una
norma d’obligat compliment, sino mes de coaccio per part de l’organisme
de l’administracio autonomica de la Generalitat Valenciana, encarregat
de concedir les subvencions a tal efecte. Pense que en realitat es, per
una part una norma d’obligat compliment, pero per l’atra banda es
totalment acceptat sense cap carrec de consciencia. Lo cert es que, tal
balafiament no servix de res, puix en tot cas arribara el moment en que
tots quedaran en la careta descoberta i propostes com la d’un boicot
als productes de CONSUM de la mateixa manera que va ocorrer en el “cava
catala” com a castic pels destarifos de l’impresentable de Carod-Rovira,
com a molt be sabran vostes, va costar molts diners a Catalunya. En
este cas, no sería ya tant pels productes en si, sino per la
“MALASOMBRA” de ficar-los el nom en catala en alguns casos o
catalanistas en uns atres.
Sería del tot admes que tractant
d’ampliar el territori comercial de vendes en unes atres comunitats,
posaren els productes en la llengua en tot cas de dita comunitat, pero
es del tot inadmissible que, en la nostra terra i tenint la nostra
propia llengua, façen vostes lo que fan. El temps normalment fica a
cada u en lo seu lloc i ad aquells que badoquejen en valors intrinsecs
del poble planer, pero que distinguix lo seu com a propi de lo alie,
passa factura i fa pagar el peage de la traicio mes tart o mes pronte.
Per la meua part, no espere res de
vostes, ni tan sols el que lligguen el meu escrit, pero si dir-los en
paraules que no som meues, pero que compartixc fondament que: <<
L’HISTORIA MOS DEMOSTRA LA DIGNITAT DE LA LLENGUA I MOS REVELA LA
DIGNITAT DEL VALENCIANISME I L’INDIGNITAT DE MOLTS VALENCIANS >>
i sapien tambe, que mon pare dia << NO DESAPAREIX LO QUE MOR,
SOLS MOR LO QUE S’OBLIDA >> i LO Poble Valencià, mai oblida i
perço, sera lo que sempre ha segut, es i sera ¡VALENCIÀ! en Cultura,
Llengua i Senyes d’Identitat propies i mai lo que volen atres que siga.
Atentament i pot ser fins enjorn:
Federico Bonillo Vigo ( Lo Rat Penat
d’Alboraya ).
UN EX-CONSUMIDOR DE “CONSUM”
PD: Si volen contestar, poden fer-ho en
lo postom d’anuncis de CONSUM de l’Avinguda d’Ausias March (Valencià i en
ch) d’ALBORAYA (en “y” valenciana i no en “i” catalana) dirigint
l’escrit de resposta a “Lo Rat Penat d’Alboraya” (que no Rata Pinyada)
¡HA, MERCADONA, TAMPOC SA LLIURAT DE LA CREMA!
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario