Per Ricart García Moya 01/05/2009
N’hia
un Baldomero Segura, en Almería, que escriu relats d’ingeniers
agrónoms especialisats en conills casolans: “Tenía
mi suegra un conejo muy hermoso...”
(wep Serón); pero no crec que siga el Baldomero Segura que presidix el “Colegio
Oficial de Ingenieros Agrónomos de Levante”,
eufemístic nom que sustituix a Comunitat Valenciana o Reyne de Valencia, perque
tot lo relacionat en Valencia sona a blaver, a caca, dona vergonya y te que
desapareixer; ademés, ofén als manchegos, andalusos y murcians que aniuen desde’l
Senia a Beniel. El sinyor Baldomero es catedrátic de la UPV y, entre atres, te
estudis interesants pera la valoració dels porcs “según
la edad del porcino” y, per supost,
coneix que als ingeniers agrónoms valencians els sindona lo mateix que’ls
diguen llevantins, sumeris, catalans o lo que l’ixca
de la tótina a cuansevol alimonquilí. Y el seu conegut García Antón, Conseller
de Mig Ambient y Sancer Ampastre, fent reunions en ell sinse dir ni chut d’eixe
ofensiu “Levante”.
¡Ay, quíns esllenguits y soques
tenim en esta Generalitat de galtá al dátil!.
Ací al costat, en la Murcia del culebrica
Saplana, tenen un bledá “Colegio Oficial
de Ingenieros Agrónomos de la Región de Murcia”;
y aixina, sinse afrontarse del nom del territori fan per tots els puestos que
tenen trellat. Mosatros no, clar, ¿qué
podíem esperar en este cagarritar dels Nonsabo, Sanc d’Horchata
y Fent de Mona? Asoles humillacions y miseries. Pero Baldomero y els agrónoms
que l’apoyen, contents, donarán botets de
sardana per l’acort suscrit en
“Conxa Oliu, Directora de Col·lectius
de Banc Sabadell”. Baldomero
enviá cartes als afiliats pera promocionar els servicis del banc catalá en l’agrónom
Levante ¡Sempre fen
patria!. Per cert, ¿cuant duraría un
Baldomero presidint un “Colegio Oficial
de Ingenieros de Levante” en Catalunya? ¡Perque
geográficament Catalunya está més al Llevant que mosatros!. Res. Montilla
espentaría als mosos de cuadra pera cluixir a Baldomero en multes que afonaríen
al anacrónic “Colegio de
Levante”.
Lo de Baldomero no es cas aislat. Els
castellaners s’aspixarren a
riurer ficant “Levante”
per tots els puestos, baix l’ampar y silenci
dels polítics valencians, siga PPons, el Jurat d’Agrávits
a la dona aquella... ¿li díen Gloria
Marcos?. Ningú fa res bo. Atre eixemple: fa un grapat d’anys
que Alcampo d’Alacant fica
lletreros de “Vinos de
Cataluña, Rioja, Levante, Aragón, Navarra...”
. Yo vaig protestar y s’ascagarraren a
carcallaes davant de mi. A la Generalitat del PP li dona lo mateix lo que mos
diguen ¡A bones hores
diríen Levante a Catalunya els tíos estos d’Alcampo!¡A
bascollaes conilleres els tornaven a sa terra als d’Alcampo!.
Vejam de qué va l’asunt históric.
En 1646, el flare Angel de Valencia anava
en sa barqueta per el riu Zaire com si estiguera peixcant samarucs (BNM.
Pellicer: Misión en el Congo, 1649). El valent valenciá no ductá en menjar
arrails y tráurer espasa davant d’holandesos;
pero més mérit es que viajara per el Congo sinse ambolicarse en mapes
fantástics del territori africá. La Cartografía era art imaginatiu, pero furris
com Apiano y Mercator la complicaren en proyeccions acimutals, les cilíndriques
de Gall y sinusoidals, chafant l´encant
dels mapes plens de cromatisme, nanos en tres cames y jagants peluts. Frut d‘esta
complicació es que, en 2009, la orientació geográfica encano l´han
deprengut ni Baldomero, ni Alcampo, ni els empleats de RENFE, periodistes del
Mundo, El País, Las Provincias, Levante, el taperot de la Cope Jiménez Losantos
o la que va ser el putot en més cansalá de la Casa de Campo, Cristina López
Schlichting, segons contava Anson (El Cultural, 05/06/08). La greixosa
Schichlting parlava l’atre divendres
de “la señora de Levante”
(La Tarde con Cristina, 6/02/09), aludint a la que’s
matá en La Albufereta, al costat de ma casa. Esta gent confundix la Comunitat
Valenciana en atra inexistent que diuen Levante. La RENFE, sinse vergonya,
oferix “Trenes
Málaga-Levante”, “Albacete-Levante-Murcia”,
“AVE Madrid-Levante”,
etc.; inclús aplegá a anunciar un misteriós “tren
blanco que parte de Valencia, para que los levantinos puedan ir...”.
Que un ignorant llauraor del poblet de Ros
(Burgos) o d´Albelda (La
Rioja) mos diga “levantinos”
es agravi fotut; pero més mos soflama la sanc que la RENFE aludixca a “Cataluña,
Levante y Murcia”. La Generalitat
valenciana, si no fora monyicot escotiflat, tindría que encaixar orelles de
burro als que, en tota la mala llet del univers, es neguen a usar la
denominació de Comunitat Valenciana (encá odien més la de Reyne de Valencia). A
vórer, cervells bacorers de RENFE: ¿Quín
territori es el més llevantí de la península: Almería, Murcia, Reyne de
Valencia o Catalunya?. La part més llevantina es el chas de Montilla y Carod. ¿Cóm?¿Que
ya heu sabíeu? ¡Ah, sí, vos
antenc, els catalans no toleraríen impertinencies y, per tant, sou corderets en
ells!. Parlant clar: a Catalunya no podeu dirli Llevant perque vos chafaríen la
cholla y també lo que rima.
Ací no n´hia
polític que s’anfronte a Baldomero,
Alcampo, RENFE o a cuansevol alficós d´home
del temps que mos rebaixe a “Levante”.
Ací goberna Boabdil Camps, sempre content per tíndrer la pasterá de dinés
asegurá dasta que Pere Boter li cride; tanimentres seguirá encabotat en asunts
com amportarse l´aigua del
Xúquer, hipotecant el futur de terres que secularment regava; a cámbit, el PP
incrementará el trasvás de catalanisme y draps de cuatre barres a la Ribera.
Els del PP insistixen en aufegarmos a catalanaes y sembrar odi entre mosatros.
Els polítics que cremen millons en Alacant, pera ferla capital del catalá
colonial en l’Institut Lluis
Vives, son els mateixos que callen com a ninots de cartó cuan la RENFE o algún
menistre mos diu “Levante”.
En Espanya no volen que eixitisca Valencia
com a territori; pera ells som el “Levante”
de Madrit. En les televisions no tenen problema en pronunciar complicats
topónims vascs, alemans o inglesos, pero les costa moltísim dir “Valencia”
y “valenciano”.
Está mal vist. Un safanoria de Tele 5 parlava de “la
alicantina Cullera”; atre moniato,
per la Primera de TVE, aludía al “Puerto
de Sagunto en Castellón”, un cap de suro
de la Sexta es refería a “los levantinos
de Valencia”. El baturro
Lázaro Carreter, dart en ristre, visitava una ciutat valenciana y día: “acabo
de volver de una hermosa ciudad de Levante”
(El dardo en la palabra, p.282), bestialitat toponímica repugnant en morros d’un
membre de la RAE, porcá que may fea als vehins del Nort: ”mi
refugio veraniego catalán” (p.436). Dasta
alguns filólecs valencians, com el castellaner destarifat Lapesa, sempre
procuraven chafar o amagar nostre topónim y gentilici. Lapesa coneixía
perfectament la vida de Covarrubias que, per 1600, escrigué el Tesoro de la
Lengua Castellana en el Reyne de Valencia; pero escriu: “Covarrubias,
toledano que pasó casi toda su vida en su ciudad natal o en Cuenca”
(Alvar: Hist. lengua española, 1986, p.383); y , clar, també Lapesa s’avergonyía
de sa terra: “Murcia...
Levante y las Baleares” (ib.p.373)
Els valencians no fiquem bombes, som lleals
culperamunt a l’Espanya que mos
fa desprécits, la majoría voten borreguilment al PSOE y PP pera que mos
agravien y chafen, paguem imposts, oferim glories y euros del choguet, calser,
cerámica, mobles, prostitució y turisme; plantem falles y fogueres pera disfrut
de forasters, les bandes de música dels carrers son debaes pera el turiste;
pero, a cámbit, mos deixen en la boca auberta y les bolchaques buides sinse
Olimpiaes, Capitalitat Cultural, Expo, etc. Els Zapatero, Rajoy y Montilla
coneixen que Rita y Camps no pinten res, absolutament res de res; asoles
aprofiten pera fer riurer en Madrit y enganyar als sanc d’horchata
en Valencia. Lo pasat en la autovía a Madrit está pasant en l’AVE.
Aplegará al Reyne de Valencia vint anys més tart que a Sevilla o Madrit. En
tota Espanya seguixen desprecianmos y no toleren que tingam ni topónim ni
gentilici. Mentres els castellans s’agenollen
davant de catalans y vascs, a mosatros no mos donen ni l’aigua
que s’en va a la mar. La raberá de
polítics com Camps y Rita, sompos inútils , asoles mos han dut l’aigua
de les escupinyaes que mos arruixen desde Albasete, Madrit o Barcelona.
Els que mos diuen “Levante”
son cudols ignorants o maranyers miserables. Secularment, si un espanyol
parlava de “Levante”
sempre es refería a terres y mar del Imperi Turc: l’actual
Bulgaria, Chipre, Grecia, Egipte, Siria, Liban, etc. Per eixemple, en 1645
Diego Duque escrigué: “Fuimos a
Levante, pasando la Arcadia, hasta Constantinopla”
(Comentarios, 1645, p.211); en 1555, Ortúñez de Calahorra relatava les
aventures de “Alexandro y
Dario en los Mares de Levante” (Espejo de
príncipes, 201).Y aixina podríem empaperar el palau de Baldomero en cites de
Cervantes, Francisco Delicado, Joanot Martorell, Covarrubias o Gonzalo Correas,
gramátic castellá que coneixía nostre gentilici: “los
de Castilla son castellanos; Italia, italianos; Portugal, portugueses;
Valencia, valencianos, etc.” (Correas: Arte
de la lengua, año 1625). Tots, desde’l
més burrimac escurapous al més cult dels castellans coneixíen el nom de nostre
territori: Reyne de Valencia, distint a Ciutat de Valencia. Era lo mateix que
Estat de México y Ciutat de México.
Al Reyne de Valencia escomensaren a dirli “Levante”
els fachendosos madrilenys que acudíen a les seues plaches a partir del 1870.
El centralisme era lley y pera els castellans asoles eixistía la capital
d'Espanya y una serie de provincies en analfabets que charraven lo que ells
díen dialectes del castellà. Mosatros, en el nou sambori geopolític del
funcionariat castellá, eren els alegres “levantinos
del Levante de Castilla”, y la gavinetá
va ser l’estreno en
Madrit de l’ópera Marina
d'Arrieta (a.1871), ahon cantaven alló tan apegalós de “Playas
las de Levante...”.
A partir d’entonses, el
repugnant Levante incrementá sa popularitat entre els castellans, en
complicitat d’alguns panolis
natius del Grau y Cabanyal. Aixina, l’equip
que juava en la “Placheta”,
pensant agradar als cuatre maquilencs madrilenys que acudiríen a l'Exposició
Regional de 1909 y a péndrer sol de placha, es convertiren en el Levante F.C.;
ya que’l nom valenciá
de Cabanyal C.F. podía oféndrer als castellans que buscaven “las
Playas de Levante” pera rentarse
les creílles. Baix el franquisme, en 1940, s'aplegá a l'apoteosis de l’ascagarritá
llevantina en la creació del diari fasciste “Levante”
(¡Che!, progres d’opereta,
caldosos y fetillers: ¿No volíeu fer
desapareixer o donar cámbit de nom a tot lo que fera aulor a franquisme?¿Qué
feu en el títul del diari Levante, bufa eixida de cul franquiste en 1940?), el
Levante U.D. y l'adopció per part de RENFE de la nomenclatura franquista que
hui, en 2009, seguixen usant sinse cap d’explicació
llógica, com fa el chiringuito agrónom de Baldomero.
Y una opinió personal y que ferirá a algún
angelet de carcanoll: no comprenc que, al punt que ham aplegat en l’expansionisme
catalá, encara n’hiaxca en
Valencia un equip que’s diga Levante y
que duga colors idéntics als del Barcelona. Ya se que prous seguidors d’este
equip son benisants valencians de cor y dirán que’s
l’uniforme del Gimnástic del 1940.
Dona igual. El equip era El Cabanyal en un principi, y va tíndrer camisoles
blanquirrojes y albinegres a lo llarc de sa historia. Ara es un equip que,
políticament, fa disfrutar als castellaners y catalaners que, en cuatre barres,
mos afronta els dumenches que jua. Som el poble dels sanc d´horchata.
Catalans y vascs tenen El Periódic de Catalunya y El Diario Vasco; mosatros
teníem el Diario de Valencia y Valencia Hui, chafats per les propies
institucions valencianes. Allá dalt, els de Montilla ya están cavilant el nou
nom pera Spanair, per ser poc catalá. Ací la batejaríen com “La
Levantina de Vuelos”, pera fer joc
en institucions com les del Baldomero. En fi: a mercarse paraigües pera que
castellaners y catalaners no mos convertixquen en verts a escupinyaes (¡Che,
quína marraná de metáfora! No tenim remey els terroristes blavers).
No hay comentarios:
Publicar un comentario