Per
José Vicente Gómez Bayarri, Dr. en
Historia
En el segle XV i primera part del XVI en el Regne de
Valencia, seguint els canons de l´art gotic, s´alçaren harmonioses
construccions civils: de caracter public o d´entitat privada, de finalitat
comercial o militar, de governacio o de beneficencia que testimonien
l´esplendor de la Valencia de l´epoca.
Tant
en lo constructiu com en lo funcional es cobriren les necessitats de la
prospera ciutat de Valencia, configurada en numeroses edificacions civils i
eclesiastiques. Una cosa similar succei en les poblacions mes importants del
Regne en eixe moment.
El
gotic civil de la ciutat de Valencia determinà les caracteristiques urbanes,
alçant-se l´Almodi, les Drassanes, el Sant Hospital, la Llonja dels Mercaders,
palaus, ponts i pretils, creus de terme, etc. Fora de la ciutat quedaven les
muralles, fortalees, atalayes, recints fortificats tancats, els quals es
construiren sobre elements arquitectonics romans, arabics o dels primers segles
de l´Edat Mija cristiana de Valencia.
La
majoria de les muralles de les poblacions del Regne de Valencia foren
destruides a lo llarc del segle XIX, quedant en peu solament algunes portes o
torres. En la ciutat de Valencia, les denominades "Torres dels
Serrans" i les "Torres de Quart". Tambe, es conserven portes o
torres en Morella, Peniscola, Benassal, Benissano, Guadalest, etc.
L´arquitectura
militar alcançà un gran lux constructiu i decoratiu. Eixemple d´aixo tenim: el
recint amurallat de Morella; el castell d´Alaquas, el de Xativa, el castell
templari d´Alcala de Chivert: el recint del castell-palau de Peniscola; el
portal gotic de les muralles de Xerica, el torrello del castell de Denia o el
palau dels comtes de Cocentaina, etc.
Les
terres valencianes constituixen una area geografica en major numero i
diversitat de castells, de torres, de fortalees i de recints amurallats
d´Europa. L´inventari-catalec d´estes construccions, Castillos, Torres y
Fortalezas de la Comunidad Valenciana, a mitan de 1994, sifrà al voltant de 500
els dits monuments. Ara be, no totes contenen obra gotica, sino que es detecta,
en molts d´ells, elements d´art castrense de finals de l´Edat Mija o d´unes
atres epoques.
El
valor arquitectonic d´alguns d´ells indui a ser declarats monuments
historic-artistics de caracter oficial. Aixina son els casos de Sagunt, de
Xativa, d´Alaquas, de Bunyol, de Montesa, etc.
En
esta estratificacio de cultures no falten elements gotics en les muralles
d´Alzira, torres de Paterna, Torrent i Cullera; en els mencionats portals de
Serrans i de Quart, o en els recints amurallats de Morella i de la localitat de
Mascarell. En no poques residencies afloren elements gotics: el palau Ducal de
Gandia, cases consistorials de Sant Mateu, de Cati, de Forcall, de Traiguera i
d´unes atres localitats del Maestrat. En la ciutat de Valencia mostren
l´esplendor gotic les cases palau dels Scala i de la "Baylia" -
actual palau de la Diputacio -, dels Escrivà, dels Almirants d´Arago, dels
Borja - actual palau de les Corts - etc., o el Palau de la
"Generalitat" del Regne, passant per alguns edificis del carrer de
Cavallers de Valencia, de Moncada en Xativa o en conjunts urbans de poblacions
del Maestrat.
Tambe
en unes atres construccions urbanistiques es detecten elements gotics, com son
en les places porticades d´Onda o en els portics de Vilarreal.
Uns
atres eixemples de gotic valencià es manifesten en els aqüeductes de Morella,
de Bellus, de Begis, de Portacoeli, d´Alpuente i de Xativa; en ponts i pretils,
com el de la Trinitat i el dels Serrans de la ciutat de Valencia; en forns
gotics de Sant Mateu, de Lliria o d´Alpuente; en creus de terme, en les
construccions recentment restaurades de l´Almodi i de les Drassanes del Grau de
Valencia i, sobretot, en la Llonja dels mercaders o de la seda de la nostra
ciutat, declarada Patrimoni Mundial per la U.N.E.S.C.O.
Fon
el Consell General de la ciutat, durant el regnat de Ferrando el Catolic, el
que va decidir construir una nova Llonja dels mercaders que fora "molt
bella e magnifica e sumptuosa, que sia honor e ornament de aquesta insigne
ciutat". La seua realisacio s´encarregà als mestres
"picapedrers" Pere Compte i Johan Ivorra, pero en fallir el segon,
fon Pere Compte qui dirigi els treballs que s´iniciaren en 1483 i conclourien en
una primera fase en 1498.
Esta
esplendida joya arquitectonica tardomigeval simbolisa el potencial del
patriciat valencià de finals del XV i s´inscriu dins de l´ambit de les
relacions comercials i culturals que enllaçaren les ciutats de la Mediterranea
Occidental.
La
Llonja de Valencia no fon l´unica instituida. Proliferaren unes atres en
l´ambit del Regne, sense grans pretensions arquitectoniques, pero que compliren
el seu objectiu mercantil. S´ha sifrat entre 17 i 19 el numero de llonges,
entre les quals es citen les d´Alacant, Benissa, Callosa, Denia, Alcoy,
Castalia i Ibi en Alacant; les de Castielfabit i Ademus en Valencia, i les de
Morella, Catí y Castello en esta provincia. Esta proliferacio de llonges
demostra desenroll economic i l´intensa activitat mercantil en tot el Regne.
El
comerç maritim feu necessari construir "drassanes" o edificis a on es
construien o reparaven naus. Ademes de les conservades i recentment restaurades
en l´antic Grau de Valencia, de clara tipología gotica, tenim constancia que
les n´hi hague en uns atres llocs costers, com Denia i Cullera.
En
finalitat d´almagasen i de comerç de grans s´alçà en Valencia el
"Almodi". Ademes del de la ciutat, unes atres poblacions, Morella,
Xativa, Gandia i Oriola, contaren en "almodi", encara que
deficientment conservats.
El
Catálogo de Monumentos y Conjuntos de la Comunidad Valenciana (1983), elaborat
pel servici de patrimoni arquitectonic de la Conselleria de Cultura i coordinat
per J. Bérchez Gómez, conté numeroses fotografies i descripcions
arquitectoniques d´edificis gotics de l´antic Regne de Valencia i nos
proporciona una idea de la multitut d´edificacions construides usant elements
arquitectonics d´este estil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario