VALENCIA I ESPANYA

 

Historia d’un amor no correspost

Autor: Valor Romá

Revista SOM – maig 2003

No podem tancar els ulls a la realitat. L.inmesa majoria dels valencians, com be digue el nostre ilustre pensador Davit Marchuet, “se senten mes espanyols que el palo de l’estanquera” (lliggas bandera espanyola). Aixo es aixina i qui no ho vullga vore està intentant viure en una fantasia multicolor.

Nosatres, els valencians, un poble que  varem recorrer els primerencs sigles de la nostra historia com a Estat (Regne) independent casi 8 sigles arrere, a efectes economics (moneda),  juridics (furs), llinngüistcs (llengua valenciana), geografics (del Senia al Segura), identitaris (consciencia idiomática i nacional en els nostres classics), nos veem, ara, en el sigle XXI, oferint insaciablement noves glories a Espanya. Clar, auxo la majoria, perque atres,  encara que som una minoria, sincerament ya nos hem cansat de “pagar i plorar”.

¿El per qué d’este espanyolisme que corre per les nostres venes com el vermell de l’estanquera? Resumint molt, sedimentacio del progressiu castellanisme des de  l’unio dels reis catolics (5 sigles arrere), en major penetracio encara des de la perdua d’Almansa (3 sigles arrere), i la taula-rasa-mental imposta en l’estat espanyol per la dictadura franquista (vora 65 anys arrere).

Diuen que no hi ha mes cego que el que no vol vore, i aixo mos passa a la majoria dels valencians, que hi ha coses que no volem vore. No volem vore que gracies als partits nacionalistes espanyols que nos governen en Madrit i que tambe hem triat per a governar en Valencia, la llengua oficial en Valencia es el catala,  encara que se jugue en la denominacio segons convinga, diga’s valencià o catala (estatut, AVLL. Universitat...). Gracies tambe als partits nacionalistes espanyols que nos governen en la Generalitat, als nostres chiquets en l’escola se’ls induix a que tinguen complexe d’inferioritat cap als catalans, se’ls ensenya que el Regne de Valencia no fon res i que mai haguerem segut res de no ser pels catalans.

Tambe podem donar mil gracies a Espanya, per tindre una divisio en provincies (provincia ve del llati.. pro vincti, “Els vençuts”) que fomenta el provincianalisme i  el confrontament entre el nostre poble. I als partits nacionalistes espannyols que nos han governat (PSOE. PP.) tambe podem agrair tindre un estatut “autonomic” de quinta categoría.

I parlant de diners, (perque “la pela es la pela” com diuen els nostres veïns genocides culturals, els catalans).. Gracies a Espanya i a no tindre uns quants diputats NACIONALISTES VALENCIANS en Madrit,  en els que poder fer el chantage al govern central que fan atres pobles d’aci al costat, aportem a l’estat el doble de lo que rebem quan despres no volen ni donar-nos els seus excendents d’aigua.Com diria el nacionaliste espanyol alancanti (de ciutat d’Alacant) Federico Trillo: “manda huevos”.

I ara vos convide a una reflexio personal. ¿Vosatres continuarieu mantenint indefinidament una relacio de parella, en un home/dona que, en un moment i per cinrcunstancies, vos aplegareu a enamorar, pero que des de ya fa molt de temps vos ha perdut completament el respecte?

¿Continuarieu bavejant per i adorant ad eixa parella que vos envia a netejar l’excusat de la casa mentres en l’habitacio de dalt se gita en 3 veïns/veïnes de la comunitat (vascs, catalans, gallecs)?

¿I si despres de soportar tantes humillacions, de mantindre-li volgudes i volguts posant diners de la vostra bojaca, no havent poc encara, crida al veï mes polit de la finca (catalans) per a que vos vaja sodomisant poquet a poquet, nit a nit fins que vos deixe prenyats de catalanitat?

¿Continuarieu oferint-li noves glories?  ¿Si? En eixe cas, pense que a mes d’u una visita al psicolec  o al terapeuta de familia no li vindria mal.

Be, yo fa temps que vaig deixar ad eixa parella, i ara en tinc una atra que me vol,  que me fa sentir ma propia identitat, que me respecta, que m’enaltix i que vol lo millor per a mi.

El meu amor i la meua patria es i sera LA NACIO VALENCIANA. Esta, si “fins que la mort mos separe”.