Baltasar Bueno Tárrega (Breu Historia de la
Llengua Valenciana – Las Provincias – Giner de 1.999)
(traduccio per Josep Guillén y Milla)
La Comunitat Valenciana ha segut al llarc de
l’historia una encreuà de llengües y cultures, una encreuà de camins aon
coincidixen o s’enfronten distints
pobles y civilisacions.
Totes elles han anat conformant, en el pas
del temps, la llengua, cultura y personalitat valencianes. La suma de totes
estes llengües y cultures ha donat com a resultat la Llengua y Cultura
Valencianes.
Per ací ha
passat grecs, fenicis, ibers, romans, gots, visigots, araps, judeus,
castellans, navarresos, galecs, aragonesos.... y tots han deixat, en major o
manco quantia, lo seu pes cultural y llingüistic, sobre tot els ibers, romans y
araps.
Els catalanistes, no obstant, pretenen
fer “tabula rasa” de tot allo, perque aixi se’ls ensenya y estos accepten,
sense cap d’aparat critic, tan singular dogma de fe.
Pera els catalanistes, el poble valencià naix” en
1238, en esta fecha cifren el “naiximent d’un poble”, el valencià, de sa
llengua y cultura.
Es dogma de fe, que deu avalar
–avalen tot lo que diuen els catalanistes, siga lo que siga- la suposta “comunitat
cientifica internacional”. Ses seguidors no pregunten, ni se pregunten, mes.
Creuen, mes o manco, a peus
juntets que aci, a l’aplegà del rey Jaume I el Reconquistaor, aci no hi havia
cap, es donà un “buit demografic”, y pera el cas de que hi haguera algu,
degueren ser tots, segons el pareixer catalaniste, sorts y muts, no parlaven
res, cap de llengua, y, gracies als soldats repoblaors catalans, la majoria anafabets, que aplegaren de
saqueig en Jaume I, hasda que no nos alfabetisaren en catala, no tinguerem una
llengua “autoctona”.
D’un plumaç, els catalanistes se
carreguen tota l’historia anterior del poble valencià, aquella que escomençà a
lluir ya en el poble iberic, en les tribus edetanes y contestanes que foren
importants agents de culturisacio y quina parla fon el primer solage de la
Llengua Valenciana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario