Per:
Josep Boronat Gisbert
S’ha afirmat que Arago, Valencia i Catalunya han
tingut una mateixa bandera, d’orige catala, basant-ho en diverses ficcions. Una
d’elles, l’afimar que constituien una
Confederacio. Fals com hem vist.
Una atra invencio es supondre que les quatre barres
roges sobre fondo groc son d’orige catala. Conve coneixer certes coses sobre
esta qüestio:
D’entre els catalans, ha hagut qui, volent
apropiar-se de simbols que els enaltiren, va forjar una historieta que atribuia
al comtat de Barcelona l’orige de les barres. El catala P. Fr. Juan Gaspar y
Jalpi (1624-1691) fa una extensa relacio en la “Hisrtoria de la ciudad de
Manresa”, 1691, pp. 116-118, dient que la trau d’un manuscrit d’historia de
Catalunya de Bernat Boades de 1420. Referix que Wifret II el Vellos, comte de
Barcelona servint al seu senyor natural, l’Emperaor frances Carles el calp, en
guerra contra els Normants, fon ferit en la batalla; que l’Emperaor el visità
en sa tenda, i que, veent la molta sanc que escapava de les ferides del comte,
va banyar en ella quatre dits de la seua ma, pintant en l’escut dorat de Wifret
quatres ralles de sanc.
Esta ficcio s’ha repetit per escritors catalans i
per alguns no catalans. Pero no es troba referencia del fet supost en els que
vixqueren en epoques no tan
lluntanes i que, per tant, devien de
tindre noticia d’ell si haguera segut una realitat. Ni el Monge de Ripoll que
escrigue concretament de Wifret II (1194); ni Muntaner en la Cronica del rei En
Jaume (1325); ni Bernat Desclot, en la Cronica escrita entre 1326 i 1347.
La falsetat de tal llegenda fon demostrà per D. Juan
Sans y de Barrutell, supernumerari de la “Real Academia de la Historia”, en la
“Memoria sobre el incierto origen de las Barras de Aragon...”, llegida en junta
ordinaria de l’Academia el 17 de juliol de 1812. Pero, ainixina i tot, encara
circula per ahí.
No hi ha tampoc cap de document, ni tan encara cap
d’indici de que les barres de Arago hagen segut usaes per cap de comte catala
com a tal, abans de que els reis d’Arago hagueren heretat el comtat de
Barcelona.
S’ha dit que les barres apareixen en un sagell de
Ramon Berenguer IV. I d’esta afirmacio –que vorem tambe ficticia, falsa- han deduit gratuïtament, que abans de
regentar Arago com a princip-consort, ya les tenia com a divisa personal del
comte.
Pero resulta que els eixemplars coneguts son de dos
fonts: u d’ells, en la “Silografia Catalana” de Segarra, que està desgastat,
com si haguera segut raspat, i no es possible apreciar quina es la divisa, ni
si n’hi ha o no, de barres clarament. L’atre, en el “Catalogo de Sellos del
Archivo Historico Nacional, Aracil Guglieri”, en el qual es veu que divisa no
son les barres, sino els escacs d’influencia jaquesa, caracteristics de Jaca,
primera capital d’Arago. Res de barres en escut o sagell catala.
Les quatre barres es coneixien a partir d’Alfons II
(1162-1193), rei d’Arago per ser fill de la reina Petronila. Tinc noticia sense
comprovar que foren usaes per Alfons I el Batallaor (1104-1134), rei d’Arago
anterior a Petronila, en Valladolit.
Es clara la supercheria de que les quatres barres
tinguen orige en terres, familiar o llinages catalans, Son propia i tipicament
aragoneses, Pero els intens furiosos que es fan per alguns en la tentativa
d’impondre al Regne de Valencia la bandera de les quatres barres, no son per
ser bandera aragonesa, sino perque ara la detenten esl catalans.
El catalanisme basat en la mentira, es una vergonya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario