El Valencià de Elig, variant de
la llengua valenciana usà per es ilicitans al menos desde la Edat Mija y que ha
aplegat a la actualitat, se troba en estos moments en una situació de molta
precarietat y gran perill de desaparició.
Son diferents es factors que
afecten negativament al manteniment y pervivencia de la llengua valenciana de
Elig. Principalment se podrien concretar en dos: la colonisació que desde antiu
està fent el idioma castellà y , mes recentment, la sustitució de formes
llingüistiques propies valencianes per atres catalanes que son estranyes al
Valencià.
1) La colonisació del idioma castellà.
2)
La expansió y colonisació del
castellà sobre la llengua ilicitana (igual que sobre es demes llengües minoritaries
de Espanya), es un fet historic, ben conegut, pero no per axó menos perjudicial
y present.
Encara no fa molt de temps que
Elig era una ciutat, per no dir "poble", en un numero de habitants
reduit, la majoria de ells de families ilicitanes "de tota la vida",
que utilisaven el Valencià com a llengua primordial y quotidiana.
No va ser hasta es anys 60-70 del
sigle XX quan Elig començà a crexer demograficament a un ritme vertiginos
producte de la inmigració de espanyols de llocs castellà-parlants que venien a
la ciutat buscant un puesto de treball dins de la industria sabatera que se
estava desarrollant en Elig.
Com a conseqüencia de este
"implant" de població castellà-parlant, fet en un espai molt breu de
temps y en cantitats molt altes (en comparació al numero de habitants naturals
de Elig), se propicià el canvi del habit llingüistic tradicional ilicità, o
siga, de parlar habitualment en Valencià, se passà a fé-ho en castellà.
Se hauria de dir que a tot axó va
contribuir, y encara continua fent-ho en gran manera, la actitut discriminaóra,
inconscient o no, de molts de estos castellà-parlants de cara al idioma propi
de es ilicitans. La falta de sensibilitat de cara a la llengua parlà per es
ilicitans per part de estos forasters se ha vist moltes voltes manifesta en
frases dirigíes a es valencià-parlants del estil: "¡ Habla en cristiano
!", lo que demostra el grau de intolerancia que algunes de estes persones
tenen per la cultura y senyes de identitat diferenciàes de la societat
ilicitana.
Poc a poc, tot este tipo de
frases, carregàes de mensages subliminals despectius a la llengua de mosatros,
han desarrollat en es ilicitans una molt baxa autoestima de cara a la seua
llengua materna Valenciana, induíntmos a vórela com una llengua de categoria
inferior a la castellana o de "paletos" y provocant en mosatros
inclus la vergonya de fer us de ella.
3) La sustitució del Valencià a favor del
català.
4)
Part de la problematica en el
castellà, anteriorment cità, va tindre com a causa la falta de un marc politic
que afavoríra el us, protecció y foment de la llengua valenciana.
El anterior regim politic no
reconexia oficialment atra llengua mes que la castellana, per lo que el proces
educatiu, cultural y administratiu sempre se fea forçosament en castellà. Astó
donaba peu a una concepció "monollingüista" del estat espanyol per
part de es castellà-parlants "unicistes". Es quals sempre se havien
caracterisat per no tindre moltes ganes de reconextre y aceptar una atra cosa
que no fora una Espanya en la que se parlàra unica y exclusivament en castellà.
En el canvi de regim politic la
llengua Valenciana pasà a ser reconeguda com a llengua oficial de la Comunitat
Valenciana y , en teoria, se va posar en marcha el proces de recuperació del
Valencià.
No obstant, decisions institucionals
desafortunàes, a on obscurs interesos politics han privat mes que la propia
realitat llingüistica valenciana, han fet que, lo que haguera pogut ser una
oportunitat pa arreglar la situació de precarietat de la llengua Valenciana, se
haiga convertit en un solapat intent de introducció del idioma català en es
terres y llengua de es valencians. Algo que, en conte de ser positiu,
"contaminaria" y desnaturalisaria el parlar de es valencians y podria
posar el punt y final a la verdadera Llengua Valenciana.
Si som realistes vorem que el castellà mos ha colonisat a lo llarc de es sigles y no mos ha fet pedre la llengua valenciana. En tot cas el resultat ha segut que es valencians havem aplegat a ser bilingües, cosa que inclus mos pot ser de profit, ya que se trata de una riquea cultural que no tot el mon posseix. y si be el Valencià esta desprestigiat de cara al castellà y possiblement "contaminat" per éste, conseguir lo contrari y recuperar la seua "purea" no hauria de ser una empresa excessivament complicada savent potenciar es valors propis y verdaders del poble valencià.
En canvi, la introducció del
català en la llengua valenciana pot resultar a la curta molt mes perniciosa y
nefasta pal Valencià que la ocasionà per el castellà en tots es sigles que porta
influenciànmos.
Degut al relatiu paregut llingüistic que presenta el idioma català en el Valencià, cosa que se dona en menor grau entre el castellà y el Valencià, una persona valenciana al que el sistema educatiu la haiga "instruit" en base al unitarisme llingüistic catalanista, o siga, introduint paraules y expressions catalanes forasteres, no sabrà diferenciar en claritat si paraules o frases que utilisa son verdaderament valencianes o si pertenexen a un català foraster implantat en el seu llenguaje despres de hores y hores de adoctrinament escolar.
El resultat final podria ser que
la gent no parlàra ni Valencià, ni català, sino una mescla artificiosa de es
dos llengues que, evidentment, no seria el Valencia verdader de mosatros.
Aclarínt-ho una volta mes, mentras que el contacte del castellà en el Valencià produix bilingüisme, el contacte del català en el Valencià lo que produix es un hibrit que no es ni una llengua ni atra y que acabaria desnaturalisant y destruint el verdader Valencià.
CONCLUSIÓ
Tenint en conte el greu perill de
desaparexer que patix la llengua Valenciana, nomes cap pendre consciencia de
que el seu us en el major numero de situacions possibles y la seua transmissió
a es generacions mes jovens (pa que de la matexa manera la continuen utilisant
y estenent), son aspectes primordials si desigem que la particular manera de
parlar ilicitana no acabe sent una reliquia de la historia.
Per axó, també es precis que mos
sintam orgullosos de esta particular llengua Valenciana que tenim y no dexàmos
influir, ni per aquells que pretenen imposàmos un castellà arrogant y excloent,
ni per es que en ares de una falsa "purea" pretenen clavàmos formes
de parlar catalanes estranyes a la tradició y historia llingüistica ilicitana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario