Autor: Chimo Lanuza
Revista SOM – maig 2003
- Ya tenim un sistema consolidat des de fa mes de vint anys i no es pot negar que es de molt facil aplicacio.
- ¿L’accent grafic facilita la llectura?. Ho dubte, pero no olviden que tambe dificulta l’escritura i que ni sempre s’han accentuat les llengües ni totes les llengües s’accentuen. Qualsevol persona competent en la seua propia llengua primer depren a parlar i despres a escriure i per tant sap a on es situa la silaba tonica de la paraula sense necessitat d’un signe.
- Les regles ortografiques d’una llengua que no siga la materna no s’elaboren pensant en els posibles nous usuaris –manco encara en llengües minoritaries- , sino pensant en els usuaris naturals de les llengües, Per als neofits, hi ha metodos d’ensenyança que els ajudarà a superar la dificultat que supon .-¿?- l’absencia de signe grafic d’accentuacio (¿per qué no inventar un signe que diferencie –i es important- les vocals obertes de les tancades?, ¿no seria igual de practic o mes?.
- Les regles ortografiques han de ser sencilles, lo mes sencilles posibles, de manera que faciliten –que no dificulten- l’escritura.
- La falta ortografica que mes es comet/el signe ortografic del que mes es prescindíx es, precisament, l’accent grafic, síntoma inequivoc de que no servís per a molt o de que molesta (es una falacia posar eixemples extrems: les normes estan fetes per a la generalitat no per a les excepcions).
- S’ha de ser prou ignorant per a fer declaracions com les de Isabel Escudero (PSPV): ¿quin accent es “cientific” senyora meua?; o les de Ramon Cardona (EU):deprenga “don sabut”, que este debat SEMPRE (=en totes les llengües de cultura del mon) ha segut, es i sera politic i que precisament gent com vostes van ser els que van iniciar la seua politisacio en Valencia. Observe, si es que te eixa capacitat, que l’accentuacio catalana tambe es igual a la castellana i sapia que la diferenciacio es un criteri totalment llegitim (i molt utilisat pels codificadors catalans).
- La pecualiar accentuacio actual –que a penes conta en uns pocs accents- es valenta, decidida, vanguardista... i tan emblemática com la Y o la Ch. ¿Per qué no eliminem tambe estes grafies?. Un text sense accents es valencià: un text en accents provoca confusio… I yo no vullc que en confonguen. Simple estrategia. ¡I aço no ho dic yo, cavallers : ho dihuen els mes importants i reconeguts sociollingüistes del mon!
- En l’actual ortografia valenciana hi ha unes atres coses molt mes importants que “retocar” i que fa temps que son –estes, si- un clamor popular i inclus historic. Eixa es la faena que s’ha de fer; continuar en la codificacio del valencià i no buscar nous camins o travessar ponts que nos porten a... Cadascu que acabe la frase com vullga.
- “Necesitar” l’accent grafic es un síntoma d’un preocupant complex d’inferioritat. Un moviment perseguit no pot contar entre ses files a gent acomplexada. Pero hi ha gent que no està comoda pertanyent a una minoria i d’alguna forma s’ha d’acostar a la majoria per a sentir-se mes “acceptat”. Sense problemes, simplement que se’n vagen i se’n passen a l’atra vora pero que no endenyen al colectiu del que ya s’han aprofitat massa.
- Estrictament, l’accent, un signe CONVENCIONAL –com uns atres signes-, serviria : per a ser “mes iguals a”, per a ser millor vists pels que ya nos miren mal (¿a canvi d que?)... ¡Ah... Tambe per a deprendre mes normes, mes excepcions... i per a cometre faltes d’ortografia.
Per ultim, un aclariment. Fa uns
mesos es va posar damunt de la taula l’opcio “accents si accents no”. I, com no estic a favor d’ells. Em vaig abstindre. Este febrer
passat l’opcio ya no era la mateixa : l’alternativa era « proposta
A » o « proposta B ». Entre les dos, sense dubte la mes técnica
i la mes seria era la de Lleopolt Penyarroja. I, davant la possibilitat de que
eixira una accentuacio complicadísima i poc practica, vaig tindre molt clar que
sempre he de posar-me del costat de l’usuari. En conseqüencia, a solaes podia
votar a favor de la proposta de Penyarroja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario