Per
Juli Moreno
Moreno
<P>Per a parlar de Vinatea, personage
fonamental en l’historia del Regne de Valencia, sempre es un bon moment i pot
generar una bona ocasio. En decidir-me a escriure sobre l’ilustre morellà o he
fet tal volta influenciat encara pel significat del mes d’octubre en el
calendari valencià; un mes en que els valencians celebrem la nostra festa
nacional, una data encara marcada per la divisio en eixa manera d’entendre lo
valencià i d’expressar el nostre sentiment de pertanyença a una colectivitat,
que denominem poble valencià.
Apunts biografics
Francesc de Vinatea, citat en la Cronica
de Pere el Ceremonios de manera erronea com a Guillem, naixque en Morella sobre
el 1273, en el sí d´una familia de la noblea morellana. Son pare Pere de
Vinatea formà part de l´eixercit jaumi en la conquista de les terres
valencianes. Educat d´acort en la seua posicio i en els principis cavallerescs
de l´epoca, destacà en la destrea de l´us de les armes i en l´estudi de lleis,
ensenyança esta que va rebre en la ciutat de Valencia, Cap i Casal del Regne.
Finalisat el seu periodo d´instruccio i formacio regressà a Morella a on
s´establiria com a comerciant. No hem d´oblidar l´importancia d´esta vila real
que gojava llavors d´un gran auge economic degut fonamentalment a l´importancia
de la ganaderia i dels productes derivats, com la llana, que generarien una
prospera industria textil. El comerç d´estos productes, pero tambe de la resina
de pi, de la mel, de cereals, de pells… destinats no solament als mercats mes
proxims d´Arago o de la resta de Valencia, sino inclus a l´exportacio,
especialment a Italia, faran que les classes comerciants prosperen de manera
notable. Este es el cas de Vinatea, encara que no siga este, ni el fet de que
fon Jurat de la vila de Morella, els motius de la seua trascendencia historica.
Vinatea ha passat a l´historia valenciana
pel seu compromis en els conciutadants i en la llei, en els Furs, eixe codic
que regia la vida del Regne de Valencia i que obligava a tots els ciutadants,
foren de la classe que foren. La seua biografia es intensa, i en algun capitul
quasi novelesca. Els seus negocis l´obligaven a viajar constantment lo que
motivava grans absencies de la seua llar. Casat en la morellana Na Carbona,
filla del senyor de la Todolella (Ramon de Calvera II), esta li va ser infidel.
En acte d´infidelitat (adulteri ) va ser sorpresa pel seu marit, Francesc de
Vinatea. La reaccio -hem de tindre present l´epoca i els codics d´honor- fon
violenta i li donà mort ad ella i al seu amant (l´escuder de confiança).
Llavors sabent de la seua roïna i violenta actuacio, fugi cap a Valencia per a
entregar-se al Justicia. La benignitat del rei Jaume II, l´eximi de les penes
llegals i, despres de vendre gran part de les seues propietats en Morella i
solucionar determinades qüestions com la de la seu filla (Francisqueta), a la
que li transferiria el senyoriu de la Todolella, regressà definitivament a
Valencia a on s´establiria i es casaria de nou en Jaumeta Castellà. Segurament
el seu domicili estaria al voltant de la parroquia de Sant Nicolau, d´on fon
Conseller ans de ser elegit Jurat de la Ciutat en maig de 1333.
Prescisament sent jurat, en l´any 1333,
es produix la causa de la seua intervencio davant el rei Alfons II a favor de
mantindre l´integritat del Regne de Valencia. En agost d´eixe mateix any, i
despres d´haver-se produit lo que ha passat a ser conegut en l´historia com el
"Fet de Vinatea", va morir, possiblement assessinat i, quasi en tota
seguritat degut a les intrigues de la reina Elionor de Castella, esposa del
Benigne.
El fet de Vinatea
Els acontenyiments foren els següents.
Mort Jaume II, el succeix el seu fill Alfons, II de Valencia i IV d´Arago, que
es va trobar en un patrimoni real molt mermat degut a les donacions fetes pel
seu antecesor. En 1328, en Daroca, el rei estipula que no es puga donar, ni
separar, ni pignorar, ninguna part de la Corona, i per tant del territori
valencià, a excepcio de les donacions que ell poguera fer per als seus fills.
Despres de pres est acort sorgi el conflicte entre el rei i els representants
ciutadans, inclus en l´estament popular. La reina Elionor, fon la segona esposa
d´Alfons, demanà i solicità per als seus fills, en primera instancia, una serie
de donacions de viles i territoris. El rei accedi, en perjuï del seu
primogenit, hagut de l´anterior matrimoni, l´infant Pere. A mes en esta
actuacio es contravenia l´esperit de Jaume I, en crear el Regne de Valencia, i
de la llegislacio, els Furs.
Els representants de les viles afectades
(Alacant, Elig, les valls d´Elda, Novelda, Oriola, Guardamar, i en segona
instancia Xativa, Alzira, Morvedre, Morella, Burriana i Castello) acodiren,
estant el rei en 1333 en Valencia, a la capital del Regne, a solicitar justicia
contra aquella decisio. Els Jurats de la Ciutat els reberen, i despres de
reunir-se i prendre la decisio de solicitar audiencia davant el rei, encara
hagueren de decidir com sería esta intervencio i inclus evitar una revolta
popular, puix la sublevacio estava preparada en cas de que no es revocaren les
donacions efectuades. A pesar d´ostentar el carrec de Jurat en Cap Giner
Rabasa, sera Vinatea qui, armant-se de valor, decidirà convertir-se en portaveu
i presentar-se davant el monarca "per honor de Deu, e per amor a la
veritat, e per honor de la Ciutat e de la seua feeltat". Era conscient de
la gravetat de la situacio i que possiblement no eixiria viu del Palau Real,
per la qual cosa testà, confessà i combregà. Davant el rei, Vinatea dona prova
d´home integre i valeros, valedor de la llei i de la confiança que el poble,
les viles segregades i el Cap i Casal havien depositat en ell. Pero el fet cal
expondre´l i no res millor que fer-ho tal i com l´arreplega Pere el Ceremonios
en la seu Cronica.
"He haüt aquest acord e consell,
hac.n´hi alguns que digueren:
- Qui lo dira aço? E en Guillem (1) de Vinatea, qui era hom
esforçat e hom assenyalat en la ciutat dix:
- Anem, que pus que son fetes les
ordinacions, yo m´ho aventurare de dir, que no hi planyere la mia vida, e, si
em mata la senyor rey, morire per llealtat, e aixi, pus que yo m´aventur de
dir-ho, be podets vosaltres aventurar d´anar-hi"
E aixi es feu, que hi anaren lo dit En
Guillem de Vinatea e los jurats e consellers. E com foren denant lo senyor rey,
nostre pare, e la reina, madastra nostra, e tot llur Consell, En Guillem de
Vinatea proposa e dix: Que molt se maravellava del senyor rey e de tot son
Consell que aitals donacions fees ne consentis, com havia, car allo no volia
als dir sino tolre e separar lo regne de Valencia de la Corona d´Arago, car,
separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eres de la ciutat de
Valencia. Valencia no seria res; per que ells no consentien en les dites
donacions, ans hi contradirien; e que es meravellaven fort d´ell e de son
Consell, que en tal punt los posasen davant, car posaven-los en punt d´eser
traïdors,
- E alre, senyor, no hi mudarien, si a
mi, senyor, sabiets tolre lo cap del coll ne si ens sabiets a tots matar. Mas
certifie-vos, senyor, que, si nos morim, que no escaparà algu d´aquests qui son
aci, que no muiren tots a tall d´espasa, sino vos, senyor, e la reina, e
l´Infant don Ferrando.
E, oint aquestes paraules, lo senyor rey,
nostre pare, dix a la reina:
- Ah, reina, aço voliets vos oir
E ella, tota irada, plorant dix:
- Senyor, esto non consentiria el rey don
Alfonso de Castella, hermano nuestro, que ell no los degollase todos.
E lo senyor rei respos:
- Reina, reina, el nostre poble es franc,
e no es aixi subjugat com es lo poble de Castella, car ells tenen a nos com a
senyor, e nos a ells com a bons vassals e companyons."
El rei revocava la seua decisio i
acceptava aquella esmena que els ciutadans i jurats, encapaçalats per Vinatea
li havien fet. El Regne de Valencia era no solament un territori i una unitat
politica, era mes, era un poble que desijava permaneixer unit per a afrontar
colectivament el devindre historic.
Els valencians un poble poc cohesionat
Actualment, els valencians constituim un
colectiu que conviu de manera complicada i poc cohesionada. El sentiment de
pertanyença ad eixe grup o colectiu es de vegades tan fragil i divergent que
podria fins i tot desvanir-se en qualsevol moment, i es que, en la nostra
societat, no han faltat corrents, faccions, posicionaments i mampreses per a
desestructurar un territori i un grup huma que formaren una nacio, una
nacionalitat historica -deuriem de dir ara-. El provincialisme creant
sentiments enfrontats, les divergents tesis historiques sobre els origens i filiacions
del nostre colectiu huma, els absorcionismes culturals o els posicionaments de
filiacio filologica, nos han fet perdre consciencia colectiva i molts trens de
prosperitat i benestar, diluint-nos en absurdes batalles provocades, per agents
externs, en l´objectiu de minimisar les nostres reivindicacions i el nostre pes
en un Estat que deuria d´entendre´s plural i respectuos, especialment en les
diferencies dels pobles que el conformen.
La reivindicacio de la memoria de Vinatea
Vinatea, "l´heroe civil i
civilisat" com el nomena Miquel Adlert Noguerol (2), es part de l´historia
dels valencians i hauria de ser un dels personages, junt al fet que
protagonisà, al que se li deuria de destinar en els curriculums escolars tanta
importancia com al propi rei Jaume I. Si este entrà en l´Historia valenciana
com el creador del regne cristia de Valencia, un regne modern al que dotà d´una
llegislacio eixemplar per a l´epoca (els Furs) a l´atre, a Vinatea, l´hem de tindre
com a l´home valedor d´eixa jurisprudencia que estava inclus per damunt del rei
i que possibilitava una organisacio de la societat d´una manera digam
"protodemocratica". L´organisacio politica del Regne de Valencia i
les seues institucions son el reflex d´un poble (llavors erem un poble unit i
sense complexos) que valorava la llibertat i la justicia, l´organisacio social
i política, el qual fon model per a l´epoca.
Nos queda la memoria i treballar per
seguir sent un poble unit, a pesar de les moltes "Elionors de
Castella" que no desmayen en el seu quefer per desmembrar i
despersonalisar la nostra nacionalitat.
1. El nom Guillem es un error en la
Cronica de Pere el Ceremonios. El nom de Vinatea tal i com ha quedat demostrat
per l´historiografia es Francesc.
2. ADLERT NOGUEROL,
Miquel. Prolec al llibret de l´opera VINATEA.
Text de Xavier Casp i musica de Matilde Salvador. Valencia, 1975
No hay comentarios:
Publicar un comentario