PerDr. José Vicente Gómez Bayarri
La vila d´Orpesa alberga en la seua
demarcacio territorial el nomenat Castell d´Orpesa i les torres del Rei, de la
Cordá i Colomera. La poblacio es troba situada estrategicament en la ladera
oriental d´un tossal, en un emplaçament de pas.
Els primers assentaments humans segons demostren les excavacions
arqueologiques es remonten a l´Edat de la Pedra. Posteriorment ocuparen este
territori els ibers, romans, musulmans, fins que va incorporar-se a l´ambit
cristia en el segle XIII. Hauriem de recordar que “Orpesa la Vella” fon
gradualment abandonada pels seus pobladors en l´epoca islamica al construir-se
el castell. Per la seua situacio privilegiada Orpesa ha segut un enclavament
fonamental per al desenroll d’activitats comercials.
Hi ha abundant lliteratura entorn del nom i orige d´Orpesa en les
fonts classiques; afirmacions o suposicions que entren mes dins del camp de la
llegenda que de la realitat historica.
El toponim d´Orpesa es un nom de possible origen prerromà. Apareix
documentat ya a finals del segle XI, concretament en 1097, en una donacio del
rei Pere I d´Arago a l´abat Jimeno “(…) senior Fortunio Sangiz in Auropesa” i
en atres donacions del mateix Monarca a Munio Muñoz, l´any 1100, “(…) senior
Forti Ortiz in Orpesa” i el mateix any de 1100 el rei Pere I concedix unes
cases en Pueyo a Lope Garcés “(…) senior Forti Ortiz in Oropesa”. Un atre rei
d´Arago, Alfons II, en 1169 otorga una donacio a l´orde militar dels Templers
en la que s´aludix al castell d´Orpesa “(…) et illum castrum quod vulgo dicitur
Orpesa”.
En el Libre del Repartiment del Regne de Valencia es registra una
donacio de 1238 en la que consta que el rei Jaume I concedix a F. Periç de Pina
“(…) furnos et molendino quod possidet totum hec de rex (…) Orpesam”. I en un
document de l´any 1278 s´arreplega que els de Benicassim assalten Orpesa “(…)
Dominum de Orpesia”.
La Cronica de Jaume I cita la poblacio d´Orpesa diverses vegades a l´afirmar.
(…) esta nuyt tros a Orpesa.
(…) que si eren los sarrahins esta nuyt entrenuytada al Grau de Orpesa.
(…) E passa esta nuyt a Orpesa.
Les formes Orpesa i Oropesa s’alternen en la documentacio migeval.
S´ha senyalat que eixa “o” present en alguns documents, i que s´ha mantingut en
l´estructura oficial del toponim, es una vocal secundaria, naixcuda de la
tendencia a la relaxacio dins d´un grup consonantic implosiu.
No es coneix carta de poblament destinada a la repoblacio d´Orpesa
en l´epoca migeval. La primera de la que tenim noticies es del 16 de març de
1589. En ella don Gaspar Mercader, senyor de la baronia de Buñol, otorga poders
a Gaspar Mascarós per a repoblar la baronia i vila d´Orpesa, a fur de Valencia
i en les condicions estipulades. Transcorreguts uns dies, el 3 d´abril de 1589,
el mateix Gaspar Mascarós, procurador de don Gaspar Mercader, otorga nova carta
de poblament a la vila d´Orpesa per a Gabriel Daude i 23 pobladors mes, a fur
de Valencia. Del 21 de gener de 1611 son uns “Capituls” de la carta de
poblament d´Orpesa otorgada per donya Laura Cervelló i de Mercader als nous
pobladors cristians, pel fet que els antics l´havien abandonat per a poblar
atres llocs. Estos capituls servien de complement a la carta de poblament de 3
d´abril de 1589. Finalment, un document del 8 de febrer de 1611 de donya Laura
Cervelló i de Mercader exposa que en motiu de l´expulsio dels moriscos molts
pobladors de la baronia d´Orpesa l´havien abandonat per a anar-se´n a poblar
atres llocs, deixant deutes i censos, i se suplica que no es carreguen als nous
pobladors.
El rei Pere el Cerimonios manà fortificar el castell i el nucli antic de la
vila en la segona mitat del segle XIV. La costa d´Orpesa fon escenari de
numeroses incursions de barberescos (s. XVI i XVII). El 7 de juny de 1534 el
pirata barberesc Barbarroja desembarcà en el cap d´Orpesa apoderant-se del
castell de la vila, i el 3 d´octubre de 1619 dos galeres barberesques arribaren
d´improvis a la costa i els seus ocupants assaltaren la poblacio. Va ser camp de
batalla en les Germanies (s. XVI). Els agermanats foren derrotats pel don
Alfons, Duc de Segorbe, fent presoners als capitostos Estellés, Coll i Bremón,
sent penjats en Castello. En
les Guerres Napoleoniques (s. XIX) un grup de ciutatans feren front a les
tropes del general Suchet, costant-li diversos dies ocupar el castell que va
contar en l´ajuda d´una guarnicio en la Torre del Rei. Despres de la
capitulacio, els francesos feren volar el castell.
El Castell d´Orpesa està ubicat en una atalaya rocosa en la part alta del nucli
antic de la poblacio. Es d´orige arap i de tipo montanyes. La seua planta es
irregular concentrada i de chicotetes dimensions. A finals del segle XI va
pertanyer als dominis del Cit i mes tart als del monarca aragones Pere I
d’Arago fins a l´any 1103. Despres va ser pres pels almoravits. Posteriorment
fon donat per Ramón Berenguer IV, casat en la reina Petronila d´Arago, a l´orde
militar dels cavallers hospitalaris en 1149 i conquistat per esta Orde entre
1233-1234. Fon reconstruït en el segle XIV i preparat per al foc d´artilleria
en el segle XVI. Es va destruir per complet durant la Guerra d´Independencia en
1811 al convertir-se en un bastio de resistencia. En epoca cristiana va
pertanyer als llinages de Pérez de Pina, Alarcón, Dalmau, Jaffero, Thous, Bou i
Cervelló. El nom de don Juan Cervelló, senyor d´Orpesa, heroi de la batalla de
Pavia, va unit al del castell, perque ho va reconstruir a les seues expenses.
Actualment s´ha procedit a efectuar algunes obres de restauracio destinades a
recompondre alguns elements de lo que havia segut el castell, per a
recuperar-ho del seu estat de ruïnes en que es trobava.
Hi ha abundant documentacio archivistica que aludix al perill que
representaven les incursions barberesques a la costa d´Orpesa. A manera de
mostra valguen estos registres datats en els segles XIV i XV.
El 30 de maig de 1388, davant de l´avís de corsaris sarraïns, el
Consell de la ciutat de Valencia aprova que vaja una “fusta armada” cap a les
aigües de les Columbrets.
(…) que est endret o prop d’Orpesa, havia una fusta armada de
infeels moros, la qual d’alcuns dies a ença estava en aquel pas quasi en salt
per les fustes que anaven e venien de o a (sic) les parts de levant a aquesta
Ciutat.
El 24 de juny de 1424 un agusti solicitava ajuda al Consell de
Valencia per a alçar una torre en el cap d´Orpesa, des de la que es vigilara la
costa, alhora que suggerix edificar un convent per al qual mossen Jofre de
Thous ha oferit deu “benifets”
(…) que lo noble mossen Jofre de Thous, ensemps ab altres del Regne
de Valencia s’esforçaven de fer e ginyaven que fos feta una torre al cap
d’Orpesa, la qual seria gran e special guarda de totes aquelles partides, on en
temps passat eren stats fets gran dan e cativat molts chrestians per infels
moros de Berberia ab fustes armades.
Les fonts documentals son prou eloqüents per a justificar
l´alçament de torres guaites a lo llarc de la costa mediterrania de la
provincia de Castello. D´aixo son mostres les construccions realisades en el
terme territorial d´Orpesa.
La Torre del Rei es localisa en llinia de costa, en una zona
proxima al far de la poblacio. Fon manada construir pel rei Ferran d´Antequera
per a albirar i millorar la defensa de la costa davant dels assalts i
incursions dels barberescos. Les seues obres finalisaren en el segle XVI, segons
estetica del Renaiximent, per la qual cosa es un bell eixemplar de
l´arquitectura militar renaixentista. De totes les actuacions arquitectoniques
que s’acomeren en esta torre potser que la mes important fora la duta a terme
en 1534 per Juan de Cervelló, reforma que va construir uns murs d´al voltant
d´uns quatre metres d´amplaria. Uns anys mes tart, en 1564, la Torre del Rei
fon adquirida per Felip II per uns 10.000 ducats, motiu que ocasionà la
denominacio que porta.
Té planta rectangular i dos garites en els cantons de la planta
alta i dos casamates en la planta baixa, en l´objectiu de divisar tot l´horiso
En l´interior es distinguixen tres pisos. Ademes de complir els objectius per
al que es va edificar, fon un baluart que albergà una guarnicio de resistencia
quan la poblacio s’enfrontà a les tropes del general Suchet en la Guerra de la
Independencia. Es un dels simbols mes emblematics de la vila d´Orpesa. Ha segut
restaurada recentment i presenta un excelent estat de conservacio. Pertany a la
Diputacio General de Castello.
La Torre de la Cordà i la Torre Colomera son dos torres guaites que
es troben en l´area costanera del terme municipal d´Orpesa. La seua finalitat
era de defensa de la zona davant dels constants atacs barberescos al litoral
castellonenc. La Torre Colomera corona un ixent promontori de costa del mateix
nom. Probablement compliria, igual que la torre de la Cordá, la tasca d’ajuda
de vigilancia a la Torre del Rei.
Davant dels continus desembarcaments i assalts dels barberescos era
tanta la preocupacio per la seguritat de la costa de la Plana que el “Consell
de Castello”, en un document de 7 de novembre de 1535, pres l´acord
d´obligar-se a pagar els guardies que “el noble don Joan de Cervelló” tenia en
la Torre d´Oropesa. Aixi mateix, els jurats consideren que sera convenient
seguir en l´establiment de sentineles pel la qual cosa el Consell hauria de
votar un credit per al manteniment de “els falles en el campanar”, que puguen
respondre als senyals del cap d´Orpesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario