VIVENCIES, EN VEU ALTA"

Manuel Casaña Taroncher

"Vivencies, en veu alta", no en boqueta de conill, es unb llibre de Francisco Blasco Urios escrit en gran sinseritat i per noblea de sentiments. Ah, i tambe seguint les normes del Puig, les de la RACV, es dir, que ni preten ser catalaner ni espera obtimdre les bendiccions dels cientifics "normalitzaors" de l'IEC.

Llibre que recomane lleguir, per a que el Valencia puga coneixer-es millor.

L'autor despres d'haver treballat molt en la vida, d'haver recorregut gran part del mon, de tractar en molta gent, dadmirar lo bo de cada u, i saber que de roïn tambe podem albergar un poc tots, es quan es posà a reflexionar, a pensar en el sen poble, en els seus païsans i nos editá este recull de vivencies; sement pera ser sembrada en el solc de la nostra terra que puga fructificar. Es, puix, llibre didactic.

No es de simple narrativa fabuladora, per a llegir-lo i passar el temps. Servix per a reflexionar meditar, ya que lo que l'autor desija no es criticar per criticar sino poder conseguir ser mes de lo que som. Per arribar ad aixo, solament hi ha que ficarse-ho, primer, en el cap.

Qualitats nos en sobren. Pero no hi ha que ser timits, ni arrogants, simplement mamprenedors i aço, ausades que ho som tots el valencians: industrials, comerciants i llauradors. Clar que devem tindre eixa conciencia de fer, lo que fem cada volta en major perfeccio.

Cosa que tambe els podria incomodar als del Nort o ad aquelles que sent d'açi es torben quan demanen els llauradors aigua de l'Ebre per a la nostra Comunitat.

Una de les coses que apunta el autor es en la possibilitat d'acabar en el menimfotisme, com tambe en la pressa del pensat i fet perque les corruixes en la faena no mai porten cosa bona; com la brutea dels carrer, despres de festes; o el detall personal de donar la paraula i no complir-la, quan des de sempre l'home valencia feya tractes de paraula i esta era sagrada. ¿Qué nos ha passat, que ya no es igual? Aixina que, poquet a poquet, va pegant un repas a la mala puntualitat, que en general, tenim els valencians a l'assistir a un acte, siga este concert, conferencia o soterrar; al soroll que armem en un cafe, en una boda, en el tren, en lautobus, sense fer falta ninguna.

Per a la fi, arribar al coneiximent de la nostra llengua, ya que a mes d'u l'importa un pimento que s'estudie el catala, el castella, i el valencia, no.

Per a valer a Valencia, comenta l'autor, hi Ha que començar per voler al teu idioma. Estudian-lo, manifestes el teu amor.

Autor que ya de chicotet parlava, sempre, en valencia, pero per necessitats de faena, va tindre que dominar el castella, el frances, l'angles i l'alema, i es ara, ya en la madurea de la seua vida, quan pensa que falta feya -i ningu li ho havia dit abans - estudiar el propi idioma. Aixo ha fet i mos convida a fero-ho:

"Confesse honestament que en lo relatiu a l'idioma valenciá - lo mes prop i natural per excelencia al meu entorn- per que el parli des del mateix breçol i fins hui, dic que ni m'havia interessat per ell ni el coneixia, ni tan sols l'havia llegit de forma seria.

Jamai tingui la força de voluntat suficient per adentrar-me ni en la llectura d'un sol llibre... Naturalment, perque ningu mai m'ho ensenyá quan degue fer-ho en l'escola".

Pero la veritat es que desde fa uns 12 anys 1'autor pensa que "encara es hora de coneixer í fruir la nostra llengua.. parlant-la, llegint-la i escrivint-la.

No es treball facil, pero val la pena intentar-ho" Despres, de coneixer estes vivencies, crec que moltes coses que prenim a chança es podrien agafar en serio. I per supost, com diu F. Blasco, millorar.