GALTADES DEL REVES

 Josep Vicent Guillot Bueno

 Als qui de tant en tant nos dona per escriure en la nostra benvolguda i dolça Llengua Valenciana, pagines com ELPALLETER, son alegria diaria per als nostres ulls.

   Tots sabem lo difícil que es trobar bons llibres, revistes, pagines web, diaris…. Que no hajen sigut engolits per l´armoniosa musica celestial d´el “subnormalitzat”.

    En quant als diaris, nos evitem l´esforç de buscar per que de sobra coneguem el resultat : cap.

    Si nos dona per viajar pel mon d´internet, de tant en tant trobem alguna alegria. Pagines com esta, o atres que no estaria de mes la seua visita diaria ya que constantment s´actualissen, es debat en foros, prenen iniciatives i campanyes, etc. Es el cas de valenciafreedom.com, pjvalencianista.org (Plataforma Jovenil Valencianista), llenguavalencianasi.com, Grup d´accio valencianista, Cardona i Vives, Tonico Sansano,  

     La majoria d´estes planes les porten gent jove en ganes de fer coses i treballar.

     En el cas de les revistes, recordant la mitica MURTA, tenim desde la ya veterana LLETRAFERIT, o les mes recents com VALENCIA ES NOTICIA i sobre tot, REVERS. Esta ultima es el clar eixemple d´esforç i dedicacio. Treballs d´investigació, cultura i tradicions valencianes. El seu numero 11 es una clara mostra de que sense subvencio publica de cap tipo, se poden fer coses molt interesants per la nostra cultura. La rabia nos aplega al saber que, si nos plegarem als interessos mes que evidents que tots coneguem, les subvencions, anuncis publics, institucionals, etc.. no pararien.

    Al fer una revista d´estes caracteristiques te pots plantejar dos opcions: la primera seria abraçar les normatives de la tan famosa AVLL(C), traicionar al teu poble i les teues idees, fer una revista comercial, guanyar diners de la sopa boba, o be triar la segon opcio: ser conscient de lo difícil de la teua empresa, saber que tindras que tocar a moltes portes a vore si volen ficar 30 euros per un anunci, gastar a monto de diners en gasolina per a recorrer els pobles i carrers repartint la revista (com per a pagar-li a una distribuidora estem), convencer a molta gent de que parlem de lo nostre en el nostre idioma AUTENTIC, que no cobrem ni un duro per escriure, que ningu nos subvenciona, que les reunions les fem en la nostra casa o en el bar del cantó, que son moltes les hores de son que nos llevem, que tenim que regatejar hasda l´ultim euro a l´imprenta, que vore una fulla en color dins de la revista es una batalla guanyada per a nosatres, que quan Boro li paga a l´imprenta no sap si tornara a recuperar els diners…… Qui llija aço i conega el tema, sabra que encara me quede curt.

 I crec que no es just. Que no n´hi ha dret. Que editorials com Bromera, Tres i Quatre i similars vejen constantment com els arriba aire fresc en forma de subvencio publica. Que voste al igual que yo, estem pagant-los el punyal que un any si i atre tambe se nos clava en lo cor de tot bon valencià. Ells poden traure llibres en edicions de coleccioniste, en bons papers i colors, no tenen por a pedre diners perque no juguen en els seus, ho fan en els nostres.

    Ara li toca a la RACV. Molt estaven tardant. El cavall de Troya va fent cami, i li dona pedres al catalanisme mes pur per a que nos les tire tots els dies. Damunt ells son els legals, son els que s´ajusten a les normes, els que no se´n ixen del cami marcat i remarcat per gent que vol lo mateix a la nostra Llengua com un del Ku Klus Klan vol a un negre

   Voste com yo, serem persones non grata en la nostra casa. Serem els reaccionaris anti-sistema, els inconformistes, els “quatre gats de sempre que se tenen que queixar de tot”. La goteta va fent cami, busquen la nostra foto de genolls plegant-nos a l´incultura, a la mentira, a la farsa.

   La RACV no es per ad ells mes que una colla de carques que no saben lo que diuen, per algo tenen mes de 100 anys, que es diu pronte, ¿qui en eixa edat pot saber lo que diu?.

  ¿I no sera mes llogic creure lo que diuen dotze iluminats, que per aixo els paguem tots i estan ben formats per gent de mes al nort? ¿Que la seua farsa te nomes cinc anys? Bueno ¿i que? Algun dia tenia que ser el primer. Si total, el poble valencia es burro i docil, no importa lo que diguem, mentres ho fiquem en papers de calitat, li ho digam en bones paraules que enredren i enredren pero te pares a pensar i te quedes igual que abans o pijor, trobem dos o tres raonamets pseudo-cientifics…..ells tragaran. Aixo si, als blaveros ni un duro.

Un dia, parlant en un d´estos que saben de sobra de lo que parle, raonavem en rabia. Havien passat un parell de dies des de l´ultima de les grans manifestacions valencianistes. Com sempre, les fonts oficials llimitaven l´asistencia a poc mes d´uns cinc o sis mil els folls que ens pasejavem pels carrers del Cap i Casal (es curios, no sabia que el carrer Colon fora tan estret, yo ya l´havia recorregut, giri el cap i al fondo no es vea la cua dels “pasejants”, i yo no anava al principi de “l´excursio” precisament). El meu contertuli es queixava en rao i llançava una pregunta a l´aire: “¿quants d´eixos estan subscrits a revistes valencianiste?¿quants tenen un llibre en sa casa en normes d´El Puig?¿a on estan quan se´ls demana ajuda en atres campanyes?”. Nomes en que els que l´administracio dia que estavem ahí, hagueren comprat un Tirant dels bons, o comprara una revisteta en bon valencià una volta cada dos mesos (com es el cas de REVERS), un atre cantar tindriem, i no anirien pel carrer en “ulls de borrego del museu de cera” (aço ultim es un homenage al germa Federico, mestre meu de COU en l´escola, valencià d´adopcio, valencianiste de cor i sabio com el que mes). A lo millor es que la veritat no interesa i es millor que la gent siga burra i boba de solemnitat, aixina es mes manejable.

   De totes maneres sempre quedarem un d´eixos “quatre gats” un poquet mes cabuts que ells. Que continuarem demanant 15 euros a l´any per a enviar cultura a les seues cases (¡¡15 euros Senyor¡¡ i que no es faça l´anim la gent…), encara que nos neguen una i mil voltes la seua almoina de nou ric.