DEFINICIO DE NACIONALISME.
Caldria preguntar-nos
primer qué es el nacionalisme, i quina o quines definicions de nacionalisme nos
podem trobar per ahi.
Si nos atenen a la
etimologia de la paraula propiament dita, en l'enciclopedia Rialp nos indica:
"Es una paraula
composta de l'arrel, o paraula "nacional" i del sufix
"isme", que designa la doctrina, secta, sistema o ideologia que
considera a la nacio com la font primaria i criteri basic d'adhesions, de juïns
de valor, del dret i d'activitats politiques."
Pero llavors tindriem que
definir el terme nacio, i en
l'enciclopedia G.Larousse Uni mos diu:
"Comunitat humana
basada en una serie d'elements vinculants: orige etnic, comunitat de territori,
d'idioma, de cultura, de tradicions, etc. No obstant aço, estos factors, que
son els que definixen la nacio, casi mai es donen tots a l'hora, (ni son
excloents).
Tampoc hi ha prou en
l'existencia d'un d'ells per a que un cert grup huma siga considerat com a
nacio.
Tal volta el rasgo mes decisori
per a qualificar a una comunitat com nacional, i que contituix la força
vinculadora dels elements abans enumerats, siga una especie de solidaritat
psicologica (podem llegir conciencia de grup, colectivitat o comunitat) que es
remonta a les generacions anteriors i es proyecta sobre les futures."
La meua definicio de
nacionalisme sería la següent:
"Es el moviment de
defensa de totes les caracteristiques peculiars que conformen l'idiosincrasia
d'una certa comunitat o colectivitat humana."
I un atra definicio tambe
meua:
"Un moviment
alimentat per la força dels sentiments, de la convivencia, i caracterisat per
la defensa de tot un conjunt, tant fisic com siquic, que un cert grup considera
propi i identificador."
Els sentiments com a
intangibles que son, s'aviven al fer que cada individu es crega important, i
veja que es important el tot al que vol i creu perteneixer. Els sentiments no
es poden medir ni quantificar, son els que son, normalment per que aixina els
hem heretat, la renuncia ad algun d'ells, aixina com la renuncia ad alguna
caracteristica del poble o comunitat nacional, significa en certa manera el
deshonrar als antepassats, i deixar perdre lo que ells s'esforçaren en
deixar-nos com a llegat, en mes o manco exit.
A continuacio vos donare
unes atres definicions de nacionalisme, per tal de conceptuar millor el terme
des de diversos punts de vista.
"Volença dels
naturals d'una nacio ad ella mateixa, i a quant li pertany."
"Doctrina que exalta
en tots els ordens la personalitat nacional completa o lo que reputen com a tal
els partidaris d'ella."
Ara a continuacio vos
posare dos definicions que nos indiquen que el nacionalisme vol equiparar
l'estat i la nacio.
"L'aspiracio d'un
poble a tindre politica propia, a tindre un estat seu, eixa es la formula
politica del nacionalisme."
"La tendencia a
fer-los coincidir (el estat i la nacio) en la forma que l'estat sols es
componga dels connacionals se li diu nacionalisme."
En la Gran En. Larousse
Uni. nos explicíta que hi ha dos aspectes per a defenir el terme, l'un l'etic,
i el considera com a un sentiment; i l'atre aspecte el politic, i el considera
com un credo, i com a principal apoyo per a la cohesio de les societats
modernes que llegitimisa la seua pretencio d'autoirtat.
Hans Kohn en dos llibres
seus, definix el nacionalisme com:
"Un sentiment de
llealtat cap a l'estat nacional, o com una voluntat colectiva vixquent i activa
que li dona cohesio a l'estat nacional i que supon que est es la forma
llegitima ideal d'organisacio politica, i que tambe es a la seua vegada la font
suprema de creacio cultural i de benestar economic."
Kohn senyala dos vertents
del nacionalisme:
a. La nacio
com a organisacio politica democratica que emanaria de la voluntat dels que la
conformen.
b. Els que
la veuen com a herencia del passat, en una certa "anima nacional",
mitologia i historia, grandees del passat, i investida d'una certa missio
historica del poble aludit.
En la meua opinio els dos
aspectes que el nacionalisme pendria, segons com considerarem la nacio, no
tenen perque estar renyits. La nacio pot ser eixa organisacio politica
democratica, i a la seua volta tindre un passat en comu, que li done la
cohesio, i una certa "anima nacional", tan necessaries per a la
pervivencia de la nacio com a estat, en el mon en el que vivim. Eixe passat o
"anima nacional" ajudaria a consolidar la voluntat o conciencia dels
connacionals.
Un atre terme relacionat
en este i que crec de gran importancia donar-vos unes definicions, es la
patria.
Per a Antonio Canovas del
Castillo era:
- "Es
la conciencia que cada nacio posseix de si mateixa."
Per a Vazquez de Mella:
- "Es
la conciencia i sentiment mes o menys intens d'eixa comunitat moral e
historica que en el seu grau maxim se li diu nacio."
En tot aço que vos he dit
vos pregunte:
- ¿Creeu
qué nosatres els valencians i la nostra terra podem i deguem
constituir-nos en nacio, o millor encara en estat nacional?
Yo crec que si, i que es
l'aspiracio mes llegitima d'un poble que per historia i tradicio sempre s'ha
considerat com a tal, com a una nacio. Tenim totes les caracteristiques que nos
llegitimen de cara a l'historia i al mon per a aixina realisar-ho.
Pero si ya s'ha quedat
clar qué es el nacionalisme, estareu d'acort en mi que nos cal un marc nacional
geografic, per que la gent som tots els valencians, i nos desenrollem com a
poble i arribem a constituir una nacio en un lloc o territori fisic mes o manco
dellimitat i definit a lo llarc de l’historia en comu.
Ara, una volta
convenientment aclarit este punt, haurem de vore com a segut eixe espai fisic
sobre el que nos hem assentat els valencians. A continuacio passe a definir el
nostre marc nacional, i alguns aspectes interessants d'ell.
Bibliografia.
Diccionario Unesco de cc.
sociales.Planeta-Agostini.
Ernest Gellner.Naciones i
nacionalismo.Madrit.1988
DEFINICIO DE
VALENCIANISME.
El valencianisme podriem
considerar-lo com:
a) "Sentiment d'amor
dels valencians per tot lo que entenen o creuen que els es privatiu."
b) "Moviment de
defensa i recuperacio de la personalitat diferenciada dels valencians, lo que
ha vingut denominant-se el fet valencià."
El valencianisme com a
moviment de masses, es un moviment molt heterogeneu, que s'alimenta de
sentiments, d'intangibles. El valencianisme primer que tot se sent. Eixe
sentiment s'ha d'avivar, com les flames d'una foguerada.
Quan la consciencia
colectiva, eixe sentiment de valencianitat està mes debil, es quan es dubta
d'ella, i es veu atacada, com ara, per a desarrelar el sentiment de
colectivitat de tot un poble, en mires d'implantar uns atres sentiments.
El proces es:
Debilitament >>>
Qüestionament >>> Substitucio
Per avivar eixe foc de
sentiments lo que s'ha de fer primerament, es fer vore a les persones
directament implicades, es dir, a les que formen part d'eixa comunitat o poble,
que formen part d'un tot important, prestigios, que els ha de fer sentir-se
valioses, importants, orgulloses, i a gust com a part integrant d'eixa
colectivitat de persones. Es fa necessari implicar a tota la comunitat en un
proyecte comu: Valencia.
Aço nos duria al
nacionalisme com a unica forma de defendre en fermea el fet valencià en la seua
totalitat, i a l'hora que tambe nos serviria per a represtigiar-lo, i
enaltir-lo.
Bibliografia.
Boronat Gisbert, Josep. Pomell de valencianitat. A.D.I.A.
Alacant, 1987.
Marí, Xavier. Revisio al conflicte valencià.Valencia,
1983
Ramos, Vicent. Pancatalanismo entre valencianos.
Valencia, 1978
San Valero Aparici, Julià.
Poble, cultura i llengua. Valencia,
1977
VV.AA. Bases per al nacionalisme valencià.Valencia,
1985
VV.AA. Raons
d’identitat. Historia i llengua. Col. Al
vent. Lo Rat Penat. Valencia, 1985
No hay comentarios:
Publicar un comentario