Blai Vazquez i Garcia.Pinedo, poble de la Nacio Valenciana
Les llengues romaniques peninsulars originaries
naixcudes en l'edat mijason tres: el valencià, el castellà i el portogues. De
la segregacio encatalunya i galicia del l'occità i el portogues,
respectivament, naixenen el segle XIX el català i el gallec, coincidint en el
periodo derenaiximent valencià. Frut del nacionalisme imperialiste
pancatalaniste,es declara oficial el català en Balears a finals del segle XX que,
juntal vasc, dona per resultat els cinc idiomes que en l'actualitat es tenenper
oficials en l'estat espanyol
Les tres lengues romaniques originaries de la
península es formen en elmateix eix peninsular, procedint directament del llati
vulgar mantingutdurant la dominacio arap, i no per l'importacio de llengues
dels quis'encarregaren de frenar l'avanç sarraï en la marca
hispanicacarlovingia.
En Portugal surgix en identidad propia la llengua
portoguesa. Elportogués procedix del llatín vulgar o ramanç. Els inicis de
lalliteratura portoguesa daten del segle XIII. El portogués se pareix molt al
castellà i, a pesar de les diferencies gramaticals, fonetiques ilexiques que
les separen, abdos llengues s'entenen. El lexic delportogues conté algun
celtisme i, com el valencià i el castellà, gran numero d'arabismes, helenismes
i aportacions d'orige fenici icartagines. La base de la llengua portoguesa
moderna i culta laconfigura el dialecte de Lisboa.
La llengua castellana naix en identitat propia en
Castella. El castellàtambe procedix del llati vulgar o romanç. En la castella
del segle X yaapareixen anotacions romançs en els textos en llati. Tambe baix
eldomini arap de la peninsula iberica les comunitats cristianes
parlavenmossarap, es a dir, la llengua romanç hertada de l'epoca anterior a
laconquista musulmana, que mantingueren sense grans alteracions, be
perafirmacio cultural que marcava la diferencia en les comunitats araps ijueua,
be per falta de contacte en les evolucions que s'estavendesenrollant en els
territoris cristians. En esta llengua s'escriuenalguns dels primers poemes
lirics romançs, composicions escrites enalfabet arap o hebreu, pero que
transcrites corresponen a una llenguaarabic-romanica. Finalment, el primer pas
per a convertir el castellà enla llengua oficial del regne de Castilla i Lleo
el donà en el segle XIIIAlfonsX, que manà compondre en romanç, i no en llati,
las grans obres historiques, astronomiques i llegals contemporanees.
En Valencia, naix en identitat propia l'idioma
valencià. El valenciànaix del baix llati o romanç puix els araps no imposaren
la religiomussulmana a les poblacions iberiques conquistades; els cristians
valencians pugueren conservar el lliure eixercici de cult, pero alcontinuar
vinculats a s'antiga religio, se convertien en tributaris(dimmíes), sujectes al
pagament d'imposts especials. Molts valencians, als qui el regim visigot havia
privat de sons bens, optaren per laconverssio a l'Islam, lo que els conferia de
forma automatica fruir del'estatut personal dels musulmans de naiximent.
Estos neomusulmans formaren els nucleus mes
numerosos de la poblacio mussulmana, sobre toten el sur i l'est de la peninsula
(Regne de Valencia) i eren coneguts enal-Andalus en el nom generic de musalima
i sobre tot en el de muwalladun(muladins); pareix que el primer terme
s'aplicava als conversospropiament dit i el segon a sons descendents. Els qui
no vullguerenadoptar l'Islam i conservaren la religio cristiana foren
cridatsmossaraps (de l'arap musta'rib). En quant als jueus valencians quehabitaven
casi exclusivament en ciutats pugueren conservar el dret apracticar son cult,
pero foren obligats a pagar els imposts especialsque recaien sobre tots els
tributaris. Els araps no tenien lasuperioritat numerica suficient per a
convertir sons inmenses conquistesen territoris de poblament; es limitaren,
puix, a propagar la seuareligio un poc per totes parts, a exigir la arabisacio
social de lespoblacions sometides a la seua autoritat i a formar els cuadros
politics de cada un d'estos territoris. Finalment, el primer pas per a
convertirla llengua valenciana en l'idioma oficial del Regne de Valencia
fondonat per Jaume I de Valencia, Arago i Mallorca, qui manà compondre enromanç
valencià, i no en llati, els Furs de la Ciutat i Regne deValencia.
La preponderancia cultural valenciana en els segles
XIV i XV, gracies al'inmensitat dels Ausias March, els Roiç de Corell a, els
Jaume Roig, els Gaçull, els Fenollar i atres cent mes, sempre senyalant que
escribien"en llengua valenciana" o "idioma valencià", varen
supondre el El segled'Or valencià, primer segle d'Or de les llengues
romaniques, quan elcatalà vivia disolt dins del languedocià o provençal.
Frut d'eixe historic complexe d'inferioritat catalana
front alsvalencians per no haver segut nacio, ni Senyera, ni tingut Furs, com
elRegne de Valencia, ni haver tingut poesia en l'edat mija si no esusurpant als
veïns, naix este nacionalisme irracional ,ahistoric iquimeric basat en l'odi
que ha segut capaç de crear lobbies de pressiopolitica, mediatica i economica
de fer nyuga en els terroristes ochantage al poder estatal. Lo que siga per tal
de no despertar d'un somiilusori de la grandea que jamai han tingut.
Un salut fraternal, .
No hay comentarios:
Publicar un comentario