|
Fa uns dies aní al, 3r Saló Valencià
del Llibre, el qual és feu en el Monasteri de Sant Miquel dels Reis,
seu de la nostra coneguda, A.V.LL., per cert, d'entre tots els llocs
que podien haver triat per a afonar més al valencià, han triat un antic
temple, un antic lloc de cult cristià, a on encara estan les imagens
dels sants, sobre tot l'image de Sant Miquel, que presidix el gran
saló.
En respecte a l'exposició, puix hi ha
una paraula que pot defnir tot lo que he vist, 'Pancatalanisme'.
Si és un saló del llibre valencià,
havia coses que estaven de més, per eixemple tots els llibres que feyen
referència a tot lo català, o siga, gramàtica catalana, la Catalunya
de..., la Catalunya vista per..., el català en respecte...
biograifies i llibres de gent catalana i pancatalanistes com Pompeu i
Fabra, editorials catalanes fent publicitat dels seus llibres escrits
en català, i de temes catalans.
He de dir en honor a la veritat que
tambe trobí, a soles un llibre, que feya referència al mallorquí, pero
també he de dir que no parlava a soles del mallorquí, sino que eixe
llibre feya referència al mallorquí en respecte al valencià i al
català.
Per a que ningú puga dir res, també
he de dir que yo no conec tot el fondo lliterari de l'exposició. Yo
estic parlant dels llibres que poguí vore en les casi tres hores que
estiguí veent l'exposició.
Per a amenisar el passeig per
l'exposició, de fondo s'escoltava música supostament valenciana, pero
quan deixava de ser música de fondo i escoltaves la lletra, et
donaves conter d'a on era la música.
La A.V.LL., eixa entitat que
s'autonomena, "valenciana", deuria de no haver deixat que en
este acontenyiment tan valencià com és el seu saló del llibre, tot lo
català s'haja pogut passejar de dreta a esquerra i d'amunt avall. Açò a
soles em du a pensar que la A.V.LL. no te cap interés en que la llengua
valenciana torne a tindre tot el seu explendor i la seua glòria, eixa
mateixa glòria que en el seu moment la dugué a tindre el primer Sigle
d'Or d'una llengua romanç.
Pot haver gent que quan lligga este
text puga dir, ¿I que té de mal que hajen llibres que feyen referència
a tot lo català i que estiguen escrits en català?. Puix si eixe cas és
dona, a tota eixa gent he de dir-los que si han deixat que hajen
llibres escrits fent menció a qualsevol tema català, ¿Per qué no havien
llibres escrits en gallec, en alemà, en suahili i fent referència als
seus respectius llocs de procedència... si cap una atra llengua que no
siga la valenciana, en est acte acontenyiment valencià, qualsevol
llengua podia haver estat representada, i no ha segut aixina, a soles
ha segut la llengua catalana. ¿Per qué?
He de dir també que els únics llibres
que és salven de tot aquell embolic català, són quatre o cinc llibres
que en son dia edità la R.A.C.V. allà per l'any 1.998 - 2.000, encara
sense accentuar. També en la secció de diccionaris és trobava el
diccionai que en són dia edità la R.A.C.V., que en estos moments és
l'únic dicconari de valencià que és pot utilisar per a traduir del
castellà al valencià, (tots els demés estan en català).
És una verdadera pena que
deliberadament estiguen ofegant al valencià.
Per darrer he de dir que eixa
exposició ha segut visitada per multitut d'escolars i gent de tot tipo,
i per a la majoria d'eixa gent, lo que allí estan veent és valencià,
l'unitat llingüística seguix el seu camí. ¡Que be planejat que ho tenen
tot!
Desig de tot cor, que la A.V.LL. és
dissolga i que el valencià puga seguir el seu camí en pau i molt llunt
del català.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario