'Per ofrenar noves glories a Cat,
valencianets doneu-mos ya:
els clasiscs d’Or i la vostra identitat,
la llengua de Joanot Martorell
i la senyera que es cuatribarra….
I en el taller i en els camps remorejen
el cant dels ocells i els segadors.'
Pot ser que, per a ser
el primer any de l’instauracio del pudent i podrit dictamen de l’Academia
Cat-Val de la Llengua, no canten l'himne ans nomenat i a lo millor canten la
versio Cat de Paquito el Chocolater en correcta normaliTZacio i que seria:
'Xisco el xocolataire'.
En
fi, Deu dira. M’ha cridat l’atencio vore com
en catalunya, el Barça porta en la part d’arrere del coll de la camiseta
blau-grana la senyera d’Arago que ells diuen ser seua, es a dir “la senyera
cuatribarrada” i mira per a on, el Valencia,CF no porta la nostra senyera en
les camisetes, com tampoc portaren la camiseta de la senyera en lo partit
Barça-Valencia jugat en Barcelona i com se sol dir en “Un parell de collons”
per a donar-los a tots (als d’aci i als d’alla) en tot els morros. Ni que dir
de Mercadona, ni Consum, Canal-9, Punt dos, Radio nou que publiciten i parlen
en una catalanisacio que dona oix ( entre a “meitat de preu, formatge, amb ,
articles, pebrot, remolatxa a rodanxes .…etc, etc de Consum, el garguilot de
Bancaixa) i (el que es bo per a tu, es bo per a nosaltres i Bancaixa els
ofereix el partit, etc, etc ) i els porritos de RTVV que entre el seu parlar
catalanisat de merda i el valencià de sos pares que tant en quant s’els escapa,
per no saber, no saben ni lo que parlen, pero aixo si, fer mal si que saben. En
fi, com fa el nostre amic Ferrer, yo tambe me pregunte: ¿Per a quant l’unitat
de la burguesia, de l’empresariat, del teixit social i cultural verdaderament
valencià en la classe obrera, en lo poble senzill i pla? per a fer donar-se conte
a la classe politica que, la nostra terra no es moneda de canvi o que som la
falsa moneda, que de ma en ma va i ningu se la queda.
Ahir, dia 9 d’octubre de
2005, vaig estar com a molts valencians en la celebracio de lo nostre dia i a
lo llarc de casi tot el mati, vaig comprobar que la gent vinguda de tots els
pobles de la nostra provincia de Valencia, eren gent senzilla, uns atres tenien
una miqueta mes d’estatus social i pot ser cultural, eren homens i dones, gent
jove, chiquets de tres, cuatre i cinc anys que venien en sos pares i com a no,
chiquets de volquerets envoltats per la nostra senyera. Vaig vore molta gent i
molt variada, pero tots ¡Valencians!, “els lladres de poca monta” estaven
amagats, pero els lladres de guant blanc, aquells que cobren mensualitats
millonaries de que tots mosatros pagem, d’aquells desvergonyits, no mes uns
quants donaren la cara, bo, es ficaren la careta de valencians, pero baix
d’ella, eixia una bafor de sentiment sumis, rosseguer, bavos i nauseabunt de
catalanisme, aixina com un indigne, indesijable, miserable i genocidi sentiment
de colaboracionisme i d’antivalencianisme, pero el poble els ho recorda de
forma contundent i rotunda.
La mort pot estar
anunciada, o be per a ells o be per ad este poble endormiscat, que de no
despertar a temps, caura en lo somi etern dels inocents o alla a on els morts
creuen en barca pagant el peage de no ser recordats com a poble diferenciat i
diferenciador l’estany d’Estigia, mentres el barquer Caronte (Carod-Rovira) es
riu de mosatros, al igual que ho fara el gos de tres caps Can-Cerbero
(tripartit catala) i el deu Tanatos (ZP) del PSOE, que governa en Herebo
(Espanya), mentres els dimoniets de la Generalitat i de la AVLl, complices del
IEC i del Omnium Cultural Catala mos encaren al riu Aqueronte (Universitat,
RTVV, Bancs, Caixes de aforros, empreses, etc, etc) cap al mon de Hades
(Catalunya).
En la meua Patria
Valenciana.
10-10-2005
No hay comentarios:
Publicar un comentario