Autor: Federico Bonillo Vigo
14/10/2005
Al pas que anem, mos passara com diu la famosa canço del
cantant argenti Albert Cortes: Ni soc d’aci, ni soc d’alla. No tinc edat, ni
pervindre…, paraules i frases molt paregudes a lo que mos volen fer creure els
catalans d’alla i els catalanistes de merda d’aci.
Per desgracia, cada dia mos donem conte de l’ingratitut
d’aquells que diuen ser valencians fins i tot de pura soca, puix ells diuen
saber qui son, d’a on son, l’edat que tenen com a patrios de sa terra i lo
futur que tenen enfront; quan la realitat es que porten (entre unes atres
coses) estacada en lo cul, “¿La gran senyera quatribarrada? “ d’Arago - que no
Catalana -, aixina com tambe porten “ barretina “ en lloc d’un capell en lo
cap, ballen en l’intimitat “sardanes“, canten “els segadors i el cant dels
ocells“, pero en canvi no el nostre himne (regional o nacional) perque aixo es:
ser un facha. Casi tots son del Barça i molt cules (aixo, fa païs), pero no son
evidentment ni del Valencia CF, ni del Vila-Real, ni del Castello, ni de l'Elig
o de l’Hercules o d'unes atres equips de la nostra patria (en tot cas del
Llevant –per la similitut de la seua camiseta “blau-grana” ab el Barça – pero,
per descontat del Valencia CF mai -com del Barça ho son la gran majoria de gent
de catalunya-, mes que res: per no fer païs i desfer el nostre, que en tot cas,
segons ells som : el Païs Valencià).
Desprecien les Falles (quin balafiament de diners barata
res), pero en canvi van a vore “ els castellers “ a on faça falta, sense saber
que eixa tradicio tan “seva” ve del nostre folclor portat a terres de Tarragona
(Amposta i Tortosa) i que es la nostra Muixeranga. Segur que han visitat el
Forum (el Forum no es un balafiament de diners barata res) senzillament va ha
ser una ruïna economica, ni mes ni manco; pero no van a vore La Ciutat de les
Arts i les Ciencies (a lo millor van a vore sense pagar i debaes) per lo be
queda el nom catalanisat de “l’hivernacle” i no hivernacul, pero continuen criticant
tambe el gast i l’inversio feta, aixina com el de la Copa America, pero no el
de les Olimpiades de Barcelona. Escolten Catalunya Radio i en sa casa veuen la
“Teva-Seva” TV-3, llepen el cul i lo que faça falta a la gran mare -putativa-
Catalunya i senten ab orgull, ser fills putatius i bastarts dels inexistents
Països Catalans.
Tenen en la seua biblioteca el diccionari de
catala-castellà d’En Pompeu i Fabra, llibres dels ¿ilustres? escritors,
historiadors i filolecs com Fuster, Guarner, Estelles, Valor i d’unes atres que
diuen ser dialogants i progresistes (sempre que estigues d’acòrt en els seus
pensaments) , pero no ne tenen de Xavier Casp, Miquel Adlert, Artur Ahuir, el
Pare Fullana, Voro Lopez, Chimo Lanuza, Alicia Palazon, Joan Costa i Català, Antoni
Fontelles, Josep Maria Guinot i Galan, Albert Cuadrado, Josep Boronat Gisbert,
Josep Esteve Rico Sogorb i tants atres que defenen la nostra identitat i
valencianitat. En fi, la veritat es que tenim que estar agraits als nostres
germans “putatius” i als sabuts “mestres catalans”, puix es evident que des de
lo sigle IX al XI els barbars que habitaven ad estes terres de l'antic Regne
Moro de Valencia, per no saber, no sabien ni parlar – eren muts – i quan va
arribar lo Rei En Jaume I en les seues hosts, entre no mes de mil soldats
“catalans” que ademes de ser soldats eren filolecs i molt cults i d’un gran
prestigi mundial (de fet, segon ells, ensenyaren a parlar a mig mon), mos
ensenyaren a parlar , aixo si ¡lladrant-mos! que era com segurament parlaven en
aquell temps els catalans. El cas es que, en no mes uns poquets anys, mos
ensenyaren tant i tan be, que passarem de no saber parlar, a fer-ho en tanta
sabiduria, que modificarem la llengua, suavisant-la i endolcint-la (en tota
probabilitat, perque no mos agradava, ni agrada lladrar) i de colp i repent, en
no mes cent anys, alla pels sigles XIII i XIV la nostra llengua es reconeguda
per tot lo mon, en nom i llinage: “Llengua Valenciana” i encara mes, en lo
sigle XV es la llengua neollatina que te el primer Sigle d’Or de lliteratura.
Els escritors Bernat Olivar, Sant Pere Pascual, Ramon
Llull, el mateix En Jaume I, Ausias March, Bonifaci Ferrer i en lo Sigle d’Or,
Bernat Fenollar, Joanot Martorell, Sor Isabel de Villena, Joan Esteve, etc, etc
quan escrivien dien, confirmaven i ratificaven que escrivien en Valencià
(escrit, splanat o traduit en Valencià o en la nostra materna llengua
valenciana), aixo si, entre cometes ficaven: “dialecte de la gran llengua mare
catalana“, ¡ aço, es pot comprovar d’una forma real, veridica i ¿cientifica? en
quansevol document original de l’epoca en qüestio ! (“yo ho estic fent i no he
trobat a ningu”). En les darreres copies fetes en acabant, pels doctes
historiadors i cientifics catalans ficats a filolecs, ya no fa falta possar-ho,
puix queda tacitament implicit que escrivien en algunes ocasions (els mes
sabuts) directament en catala i els manco sabuts en un dialecte del catala, o
siga Valencià. ¿Queda clar, no? pero per si queda algun dubte, els grans fills
de… ……Valencia, plens de valencianitat, s’encarreguen de recordar-mos que
parlaven i en que escrivien els nostres escritors i ara tracten d’ensenyar-mos
a mosatros tambe.Totes estes ¿Glories? son beneides per l’IEC i en l’homilia
diaria a tot bon valencià, lo nostre caspos govern i la carronyera catalana
Academia Valenciana de la Llengua mos diuen que parlem i cóm sa de fer
correctament d’una forma normaliTZada, per a arribar a ser un “valencianet” del
Pais Valencià de Catalunya com cal.
Segons els ilustres academis de la AVLl-Cat- la nostra
historia esta lligada i ben nugada a Catalunya i com no podia ser meyns la
nostra llengua tambe, aixo si, com a dialecte o mes ¿cientificament? com
subvalleca, que traduït en unes atres
com a molt, ya que comisaris llingüistics com la panderola d’En
Joan Marti (president de la seccio de Filologia de l’IEC i rector de
l’Universitat Rovira i Virgili de Barcelona) afirma com a i en catedra, aixina
com a en public, que el Valencià no es mes que un “Patois” que unicament es
parla en l’ambit familiar, sin historia ni tradicio lliteraria. Per raons
obvies, si la nostra llengua es la catalana, els unificadors de la AVLl-Cat,
han deduit i s’ha pogut comprovar que la nostra Tradicio Lliteraria (TL) no es
valenciana ( TLV) sino TLC, perque han vist escrtit en tota la nostra
lliteratura des de la reconquista, en la repoblacio, en els Furs, en lo Llibre
del Repartiment i en el dels Avehinaments, aixina com en el del Consolat del
Mar, fins en els escritors del nostre sigle d’Or i en els de sigles posteriors
ad aquell, que era catala o el encara sub-dialecte per polir de la gran llengua
catalana. Tambe han comprovat en la forma de parlar i charrar del poble
valencià, que la nostra tradicio arreplegada hasda (fins a) els nostres dies,
lo poble valencià ha parlat i a escrit sempre, ¡pero sempre!, sense cap
evolucio o gir llingüistic, paraules com:
“ Doncs, nosaltres, meva i teva, amb, a les hores, altre i altra, aquest i
aquesta, aqueix, empar i des(emparats), ventall i bano, cop, metge, platja,
frare, caputxi, cementiri i monestir, visca, sortir, trucar, xafar, xufla,
orxata, xe, iaio i iaia ( en catala pur: avi i avia ), article, sud, nord,
noblesa, vellesa, bellesa, jo, titol, arxiu, sglesia i esglesia, misag, etc,
etc. Ademes, practicament en totes les formes de l’infinitiu dels verps estem
equivocats i ho fem malament “
D’alguna manera es veritat, pero no la veritat que ells
conten “que tot es mentira” - i per a donar eixemple en lo que es preten i no
fer-ho molt llarc, llegiu la paraula mes bonica: “normalitzacio” del nostre
Valencià al catala. Deu de ser aixina, puix tots han estat d’acort: PePeros,
PSociates, Comunistes, Els Verts, Esquerra Unida, el Bloc, CiU i com no, el
breçol del NAZIonalisme Catala que es ERC, aixina com el No-nostre govern. Si
tots afirmen lo mateix, ¿Sera que tenen rao i mosatros no?.
Inventant parauletes diria yo, que aço es un “Filo-Logisme Cientific i
Dogmatic” a saber:
Filo, per lo de Filologia (Catalana), Logisme, per lo de silogisme filosofic (
Catala ), Cientific, per lo de Ciencia Empirica -pura i dura- que te l’estudi
de tota llengua i per dir, que el nostre idioma es el Catala, acceptant ad
estos preceptes com a Dogma de Fe, o lo que es pijor com a : un
“fundamentalisme aberrant” i fora e impropi de l’epoca en que vivim.
La veritat es que el problema no es llingüistic, sino
politic. Simplement es tracta de crear una “nacio catalana” anexionant-se uns
territoris ab el pretext de la llengua. Ho dic, perque en lo tema de la llengua
alguns o uns quants podrien arribar a certs acòrts puntuals, - yo mai-. Be, si
acas en dos punts molt concrets: 1º que els Valencians i els catalans parlem
una llengua – aço es evident i cert – i 2º que yo parle Valencià i ells un
dialecte nomenat Barceloni, manat fer pel fundador de l’IEC Prat de la Riba i
prefabricat per En Pompeu i Fabra, un ingenier industrial en quimica – aço
tambe es evident i cert-, pero clar, yo soc yo i els politics de tanda, mirant
no mes en l’interes i profit partidiste i personal, trien l’opcio de “tirar per
lo carrer d’en mig” davant l’inconpetencia duns i el chantage d’uns atres, ans
que deixar-los les coses ben claretes des del principi.
Deixe per una atra ocasio (no molt tart) dos chicotets
treballs sobre les diferencies comparatives en general de “les particularitats”
entre Valencians i catalans, aixina com un estudi-resum del naiximent del
concepte de nacio catalana i de l’imposicio i supremacía de la llengua catalana
( imperialista l’una i absorvidora l’atra ).
Alboraya, en la meua Patria Valenciana, a 07-10-2005.