RECÒRT DE LO ANTIC

Autor de l'articul: Valor Romà

Existix en mi un desig de lo passat. Existix en la meua anima, en este moment, existix ara en mi el recòrt del poeta, no anyore el violent recòrt del cavaller, m'esforce per traure de la personalitat del nostre poeta la seua vertient, intimista, trascendental, inviolable per la sanguinaria de les armes, aixina com per l'irracionalitat de l'usurpacio que sofrim els seus descendents en el present.

Es... Es el seu un eixemple de durea, es el seu l'eixemple d'un afortunat en els seus temps que per... per davant del seus ulls... per davant dels seus ulls pasaren els crits i la sanc... ¿Ho podem ara imaginar com en aquell moment era? Es prou segur que no som capaços.

Ell lluità..., lluità... en les seues mans i en les seues armes en les que va ser adiestrat, i quant per fi tornà a la seua terra, la terra que el veguera naixer, quant començà una atra lluita, i esta volta dins d'ell...

Poc li podien dir ya ad ell de com defendre un castell front a les forces enemigues... I de defendre-nos de les forces enemigues, es de lo que ara hem d'arborar la fermea que ell preconisava i de la que ell va escriure les seues primeres obres.

Recorda amic, per molt sitiada que veges la teua terra, ¡¡¡ recorda que es teua i no mes que teua, valencià !!! que no pots blandejar front al enemic.. recorda que de la teua fermea, recorda que de la teua integritat en els valors que tos pares t'han inculcat, del teu profunt voler a la teua terra, depen ara el nostre futur, el futur de la nostra identitat, de la nostra ben honrada i ben volguda llengua, el nostre prestigi, destilat del recòrt, reconiximent i reverencia als classics que tan alt nos van posar, i en memoria d'aquells que... qui sap si pensant per nosatros i en el nostre problematic present, posaren

«En Llengua Valenciana»  en totes les seues obres...

I ara som a soles nosatros, els que aci estem, germa valencià... sols nosatros per a defendre-nos dels aniquiladors que del nort baixaren, ¡avits! de cultura, avits d'una honrada llengua, avits de tot allo que ells desigaren tindre i que mai ho tingueren.

Amic meu, complany-los en la seua historica pobrea, complany-los tambe en el seu patetic i derrotiste intent d'apropiar-se d'algo que no es seu ni mai ho ha segutPero per favor, ... ¡ NO DEIXES MAI QUE FAGEN SEU LO QUE ES NOSTRE, LO QUE ES DELS VALENCIANS

Informa't, ix al carrer i lluita, pero sempre des del cor i la rao, i mai des de les armes ni el desconeiximent. Ahi ha estat la seua segura derrota, i ahi està... la nostra segura victoria. Anem a per ella.

En memoria d'Ausias March, poeta i cavaller.

REALITAT VIRTUAL CATALANUFA (2).

Autor: Ferrer.
8-9-2004.

A voltes –i es algo que ocorre mes a sovint de lo que pareix- ens podem arribar a fer juïs equivocats de tota una societat a partir d’ un grapat d’ individus. Es com aquell que viaja a Canada de turiste i es troba eixe dia en gent molt maleducada que no li diu l’ hora o que ni es molesta en contestar-li a on està tal o qual lloc. Clar, d’ ahi a generalisar i pensar que els trenta millons de canadencs son maleducats, descortesos i prepotents va un pas. Pero aixo no significa que tots siguen aixina sino tan sols que el reduït grup en que has tractat ho era. Es lo que ocorre quan no coneixem la realitat social d’ un poble, ens guiem per prejuïs, ens fem l’ image mental d’ un individu i mes tart transplantem eixa image estereotipada a tot un colectiu i clar, confonem la part en el tot.

Crec que algo aixi es lo que li ocorre als catalans en respecte a Valencia. I mes concretament, als panques. Ells no han chafat Valencia en la seua vida en la gran majoria de casos, o si ho han fet solament s’ han relacionat en un microscopic i marginal grupuscul: el guetto dels catalanufos valencians. I este guetto els vol fer creure que en el nostre païs, els valencians estem desijant convertir-nos en catalans del Sur de la nit al mati, que sentim el catala com a propi i que estariem encantats en que Valencia fora una provincia catalana mes. I clar, els catalans es pensen que quatre millons de valencians pensen igual que els quatre gats en els que han tractat. Despres venen els malentesos, perque quan retornen a Catalunya s’ emporten una image de Valencia que es falsa.

Este guetto –que com a molt es l’ 1% de la societat valenciana- vol fer vore que es la majoria i que en tot cas el restant de la societat –eixe 99% que no pensa com ells- es un tall de faches als que no cal tindre en conte. Pero lo cert es estos grupusculs confonen les seus fantasies en la realitat i ahi venen els malentesos. O es tracta de gent que viu de subvencions de Catalunya i clar, quan arriba l’ amo i senyor del Nort a vore els progressos que estan fent en els seus diners, volen amagar al 99% de valencians i fer vore que en Valencia tots pensem com ells. Tot siga perque continuen amollant la pasta i no es donen conte de que son diners balafiats. Aixi son els catalanufos: confonen la fantasia en la realitat i parlen en nom de tot el poble valencià sense escoltar-lo mai.

REALITAT VIRTUAL CATALANUFA (1)

Autor: Ferrer.
3-9-2004.

Si el llector ha vist la pelicula “La Matriu (The Matrix)” sabra que tracta d’ uns individus que viuen aventures en un mon de realitat virtual... Ells les viuen intensament, quasi com si fora el mon real... Pero no ho es. Es sols una ficcio. Algo aixina passa en els catalanufos, que construixen la seua realitat virtual particular, creada i dissenyada al seu gust i –com en Matrix- acaben pensant que la seua fantasia es corresponen en el mon real. Molts confonen com els agradaria que fora la societat valenciana (segons ells) en com es esta realment. De fet, hi ha alguns casos de negacio de la realitat tan alucinants que deurien ser tractats per psiquiatres o psicolecs. Analisem ara els arguments d’ un tal “Vinaros”, catalanufo habitual dels forums valencianistes, i vejam qué diu.


Sobre el seu propi poble, el catalanufo “Vinaros” ens comenta: “Vinaros està al centro dels Països Catalans, i tant se’n fot dir-se catala o valencià, sols es una paraula”. No content en situar a Vinaros en un païs que no existix, este autentic taliba del catalanofascisme ens continúa ilustrant. Sobre la bandera valenciana ens diu: “Tot el Regne no la va assumir, ya que no arribà mes alla de Valencia ciutat i prou. El Regne de Valencia s’ identifica en la quatribarrada i el blau es un insignificant que te la bandera. Parle a nivell de poble ras. Degut a les confusions en el per què del blau, als valencians ens dona igual el blau o no, pero som fidels a les quatre barres. I no parle per Vinaros nomes”. Caram, nomes li ha faltat acabar en un sonor “ ¡Cataluña, una, grande y libre! ”

O siga, que per a “Vinaros” resulta que el seu poble es troba en el centro dels Païsus Imaginaris, que als vinarossencs els es igual ser valencians o catalans, que la Real Senyera no es la bandera de tota la nacio sino nomes la de la capital i que els valencians ens identifiquem en la bandera de Catalunya. Aixo es lo que es diu realitat virtual. Desgraciadament per ad ell en el mon real Vinaros està en Valencia, els Païsus Imaginaris sols existixen en la ment delirant de quatre gats, els valencians no volem ser catalans ni de broma, la Real Senyera es la bandera de tots els valencians i aixina la sentim, i per si fora poc Valencia capital no te bandera sino escut. Gent aixi que no fa sino negar la realitat en els seus deliris es digna de llastima. Pero d’ ilusio tambe es viu.

REACCIONS, ¿QUÉ REACCIONS?

Pep Guillen, valencianiste

Ya tenim, una vegà mes, escarotats als catalans, siguen de la corda que siguen. ¿Y perque els tenim atra vegà escarotats?. Molt senzill, la traduccio de la Constitucio Europea al valencià.

ZP ha fet el treball a miges, com es natural en la seua actuacio. Molta sonriseta pero sempre fent les coses, quan les fa, a miges.  Ha anant personalment al Parlament Europeu a dur les traduccions de la dita constitucio als idiomes reconeguts en els estatuts d’autonomia en llengua propia: valencià, gallec, vasc i catala.

Segons diu el President Capms, la traduccio al valencià la ha feta l’Academia Valenciana de la Llengua y, segons els catalans lo que se ha entregat ha segut la mateixa versio que la del catala, pero canviant a soles en la portà la paraula catala per la de “valencià”. Lo ben cert es que d’una u atra manera tot es la gran mentira que, una vegà mes els politics, en la seua actuacio manipulaora, mos volen endorsar als valencians.

Si la traduccio al valencià la ha feta l’Academia Valenciana de la Llengua, està clar que no la ha feta en la Llengua Valenciana que parla el poble, en la Llengua Valenciana diferent i diferencià del catala. Si comprovem les dos versions vorem que es la mateixa una que l’atra. Han canviant algun “aquest” y alguna “seva” pero res mes.

La versio en valencià que ha dut ZP a Europa està en un “normaltzat” que al llegirlo dona bossera, que rebolica els budells,  que produix els mateixos efectes  que eixe proces viric que t’allaugera el cos  y no pots retindre els efluvis corporals.

¿Y que anem a dir de la resposta del President de la Generalitat Valenciana? Si, de Paquito Camps. Puix que està molt complagut de lo que ha fet ZP. Este Camps o no sap o no vol  (mes l’ultim que lo primer) entrar de ple en l’assunt. Clar, con va entrar de ple si el seu partit –que te majoria en les Corts- està mantenint el catala en els coleges y en l’administracio. Si Camps es l’hereu del bodrio que Zaplana consensuá en Pujol pera la destruccio de la llengua valenciana y sa sustitucio pel catala. Molt d’enfrontament te este chic en Zaplana, pero no ne te cordons per a derogar la llei de creacio del dit bodrio.

Estem davant d’un govern valencià que pensa que en la creacio de l’AVLl ya està solucionat el problema de l’inmersio llingüistica. Es la solucio politica . Es la solucio que a soles uns politics acomplexats y en el sindrom d’Estocolmo cap a Catalunya son capaços de mantindre el servilisme que els ve manat tant del nort com des de la meseta. Els valencians no mos mereixen els politics que tenim, pero ¿qué anem a fer? Les urnes son les urnes.

Per atra banda tambe hi haura que fer mencio al silenci que en relacio ad est assunt les entitats culturals valencianistes mantenen hasda el moment. Aci no parla ningu. Aci no es produix una reaccio de protesta per part de ningu. Aci pareix que els anys que dura la tactica de la inmersio llingüistica pancatalanista ha endormiscat els cervells. Aci pareix que el moll, aquell moll en que  mos calificava als valencians el conte-duc d’Olivares, s’ha robellat y ya no servix ni pera la seua funcio natural. Rebotar.

Una vegà mes el Poble Valencià  acata, per lo vist, esta nova ofensa. Una vegà mes esta nova ofensa està creà pels politics. Una vegà mes s’enmudicen les goles. Una vegà mes....... y van ¿quantes?.

Per tot aço els valencians tenim que ser conscients de  la realitat de la nostra historia. De la realitat diferencià de la nostra llengua y expresaro sense vergonya, en la boca gran. Podem ser el millor poble de la terra, pero pera sero tenim que reaccionar. Tenim que proclamar davant de tot lo mon el nostre orgull de poble. Si no ho fem aixina poc futur tenim y, lo que es pijor, pot ser que els nostres descendents pensen que forem els principals  responsables de la nostra desaparicio com a poble diferent y diferenciat.

¿Es aço lo que volem?.

5 de novembre del 2004.  

REACCIONES EN VALENCIA

 

Por: Ricardo de la Cierva

Los valencianistas no fueron insensibles a los primeros amagos del pancatalanismo, que casi desde sus comienzos tramaba la falsa reconquista cultural, con horizonte políti­co, de Valencia, sobre la base de una falacia inicial: aho­gar el nombre, histórico y real, de reino, para sustituirlo por el ambiguo e inventado de País, el País Valenciano, que pudiera integrarse en su momento en otra falacia: los Paisos Catalans, o Cataluña Gran, un proyecto antihistóri­co y netamente separatista que, como muchos olvidan, está hoy expresamente vetado por la Constitución española de 1978 al prohibir tajantemente la federación entre comuni­dades autónomas, excepto la absurda posibilidad de que el País Vasco anexione a Navarra a través de una serie coactiva de consultas populares periódicas; se trata segu­ramente de la concesión más burda y opresiva de nuestra Constitución actual al sentimiento de las minorías separa­tistas. Pero en 1915 se funda el Centro de Cultura Valen­ciana, antecesor de la actual Academia, que desde el pri­mer momento se opuso al pancatalanismo rampante. Ya en 1909, Bernat Ortin Benedito había publicado una gra­mática valenciana, y en 1915 el notabilísimo filólogo e his­toriador de la lengua, el padre Luis Fullana, editaba otra que se impuso por su irreprochable fundamento. En 1921 los valencianistas publicaron un diccionario acorde con esta gramática. En 1926 la Real Academia Española, que en esta época mantenía muy clara la visión sobre el valenciano designaba académico de número al padre Luis Fullana como máximo experto en lengua valenciana.

En 1932 los valencianistas caen en una bien preparada trampa de los pancatalanistas. E1 Institut d'Estudis Cata­lans convoca a los valencianos a una reunión, que se celebra en Castellón, para discutir y aprobar la unidad ortográfica del valenciano y el catalán según patrones catalanistas. La reunión fracasó, pero se firmó un documento de acuerdo, tras recabar firmas casa por casa, de forma aislada y coap­tiva. Fullana, a quien se había reservado el primer lugar para la firma, firmó el último, pero volvió de su error v reeditó su gramática en 1932 y 1933. Por entonces Jose María Bayarri advirtió sobre el peligro catalán y luego pu­blicó una gramática valencianista. «Durante los cincuenta años que nos separan del acuerdo transaccional -dice Cre­mades-, una de las partes ha trabajado afanosa y tenaz­mente, con abundancia de medios económicos y propagan­dísticos, en lograr artificialmente la total fabrización del valenciano, por métodos poco legítimos que hemos trata­do de poner en evidencia: interpretaciones inadecuadas de los hechos, contenidos y nomenclaturas; sistemas moder­nos manipulados; cambios morfológicos y terminológicos; omisiones y adiciones no concordes con los textos originales.» En 1933 el Ayuntamiento de Valencia publica unas normas de ortografía valenciana y el maestro Carles Salva­dor, que había sido promotor de la primera fase de la campaña pancatalanista, publica su Diccionario v ortografia­; valenciana, que le acarreará duras críticas de los fabristas puros, tras haberle colmado de elogios; y es que lo quieren todo, y sólo alaban lo que les conviene. Tam­bién aquel año 1933 publica la primera edición de su fa­moso libro La llengua dels valencians, quien sería desde entonces hasta su muerte, ya en nuestros días, apoyo inte­rior principal del pancatalanismo en Valencia: Manuel San­chís Guarner.

REACCIO ANTI-AVL

 Autor: D. Pons - Valencia.

Per raons de espai i de temps no vaig a recordar en este moment els detalls de la trampa letal que el PP i el PSOE tenen prepara per a fulminar sense contemplacions a la nostra benvollguda i ancestral Llengua Valenciana.

A Partir de la creacio de la academia sense nom, les normes del Institut d'Estudis Calalans seran totalment oficials en el Regne de Valencia, al igual que a la Llengua Valenciana se li podra nomenar oficialment catalá. Insistixc totalment oficial. Sobre els, academics, tampoc es menester aclarir que van a ser majoritariament catalanistes que neguen la existencia de la Llengua Valenciana i que consideren al valencia com un simple dialecte malparlat del catalá. Tota esta "gracia, valencians esta arreplegá en la Llei de Creacio de la AVL (entre atres barbaritats mes) i si algu vol tíndre el "gust" de llegirla, posiblement li entre una malicia i una impotencia desesperant deguda a esta traicio sense precedents. De ahí que el "senyor" Puyol i els seus, celebraren per tot lo alt esta aberracio al poble Valencia, Pues ya li va demanar que aixina fora al molt "honorable" Zaplana (aço esta arreplegat documentalment en el magnific llibre "Les claus del pacte de la lengua" de J. G. Sentandreu). Zaplana creu que en aço conseguira la pau del conflicte llinguistic. Si, pero per als catalanistes, pues ya tindran tot lo que volen. Pero per als valencians de pura cepa, lo unic que va a conseguir es tindremos mes en front, en una oposicio í una reaccio que ni Zaplana s'imagina. Farem lo que faça falta, eixirem al carrer sempre que faça falta i anirem a on faça falta.

Valencians, no podem quedarmos en casa mentres esta colla de deshonrats destruix la nostra Llengua

Valenciana, la ]lengua que hem heretat dels nostres antepassats i que els nostres fills tenen que heretar.

Valencians, es hora de que tornem a unflar el pit, de mampendre la senyera en alt i fer lo que mos toca com a

bons fills del nostre Regne de Valencia. No tenen que poder en mosatros.

El GAV: espirit Palleter. Totalment d´acort en el GAV.

La medicina de l´autentic valencianisme, de la esencia del valencianisme, o lo que es lo mateix, del GAV, es l´unica que pot salvar a nostra llengua valenciana i a la nostra personalitat historica. Fa falta el vigor i la força de idees valencianistes clares i contundents, sense complexes a l´hora de defendre els sentiments i la veritat historica i idiomatica valenciana. Que entre en combat directe en el nacional-catalanisme i que entre a favor dels sentiments mes arraïlats i mes profunts dels valencians. Es molt senzill: soles hi ha que estimular eixos sentiments i denunciar durament al PP i atres partits pel cancer catalaniste que alimenten i lo que s´amaga darrere d´eixe proyecte, que es fer els "països catalans". No hi ha ningu en mes integritat valencianista i en les idees mes clares que el GAV, i en particular Juan Garcia Sentandreu. Ell es el gran lider que li fa falta al valencianisme, ell es qui pot atraure a grans mases, ell es qui te una valenciania a prova de bombes i que desperta passio en qui l´escolta, ell es qui transmitix un mensage clar i directe, un mensage de valencianisme coherent, convincent i pur.

RACV I LO RAT PENAT A EXAMEN (DE CONSCIENCIA)

AUTOR: JOAN ROMERO

(Solo versión en Valenciano · Nomes versio en Valencià)

En efecte, ya fa temps que estes dos historiques institucions es mereixen que els valencianistes les sometem a un examen sobre la seua consciencia valencianista dels ultims anys.

En els moments d´escriure est articul, està a punt de tancarse la reforma de l´Estatut que, previsiblement incloura a l´Academia Valenciana de la Llengua (AVLl) coma organisme normatiu del valencià, en un blindage antivalencianiste aprovat pel PP pera que d´ara en avant consevol modificacio de la seua llei facen falta 2/3 de les Corts Valencianes en conter de la majoria simple actual. Aço supon que sempre seran necessaris els vots socialistes pera modificar esta nefasta academia i, per tant, el valencianisme politic (Coalicio Valenciana) quan siga la clau de la governabilitat en 2007 tinga que optar per atres vies no tan immediates i mes costoses pera tirar a terra ad este monstruo catalaniste, llevar el catala de les institucions i dels coleges i oficialisar d´una vegà per totes la Llengua Valenciana.

Ya s´ha explicat moltes voltes que l´AVLl s´ha concebut per acabar en la Llengua Valenciana lentament i rematar la catalanisacio de Valencia; un cavall de Troya del catalanisme exigit per Pujol a Aznar en 1996 si este volia governar Espanya en l´ajuda de CiU; un organisme creat per Zaplana seguint les directrius de Pujol, pero camuflat en tota una fumaguera de dictamens del Consell Valencià de Cultura, consultes a entitats i demes parafernalies.

Durant la llarga gestacio i naiximent d´este monstruo catalaniste, les entitats d´anima purament valencianista (com el GAV) el combatiren braument en tots els fronts guiats per la seua consciencia valencianista. Pero... ¿Que feren Lo Rat Penat i la RACV pera combatre´l? No res. No a soles no el van combatre, sino que, passiva o activament, colaboraren irresponsablement a que vegera la llum. Lo Rat Penat ni es va immutar, ni es va molestar en plantarli cara. La RACV va entrar en el joc verinos de Zaplana prestant a quatre dels seus academics per tal de llegitimar una nova academia i presentarla davant la societat valenciana com el frut d´un gran consens entre les dos parts enfrontaes del conflicte llingüistic, coneguent com coneixia la RACV la llei de creacio de l´AVLl que diu que el valencià forma part del catala, que la seua normativa seria el "normalitzat" actual (catala) i que al valencià se li pot dir directament catala... i damunt en una majoria asfixiant d´academics catalanistes.

El PP necessitava l´imprescindible colaboracio de la RACV, i esta va complir. Atra cosa haguera segut si la RACV no haguera colaborat en esta entelequia mortal pera la Llengua Valenciana i haguera tingut una actitut decididament combativa contra la nova academia normativa. O siga, els valencianistes partintmos el pit pera que la RACV siga l´entitat normativa del valencià, i la RACV colaborant en el nou ent normatiu catalaniste, en l´AVLl ¿Aixo en quin cap cap? ... Indignant

Este es sense dupte el desgavell mes greu, pero la llista de desproposits (que van en la mateixa direccio) llamentablement no s´acaba aci. Lo Rat Penat presidit per Enric Esteve (desde fa anys lligat al pesebre del PP, en importants carrecs dins l´Administracio) aplica un "eixemplar" castic als bons valencianistes que s´atreviren a impugnar el resultat d´unes mes que duptoses eleccions en les quals va ser reelegit coma president. La RACV, seguint les directrius dels creuaponts de l´Oronella (cal recordar aquell celebre editorial del Lletraferit de l´any 2002 animantmos a creuar el pont cap a l´AVLl), es va matar a bacs per introduir una accentuacio a la catalana que aproxima la normativa d´El Puig a l´AVLl, es dir, al catala.

En 2003 es va celebrar un importantissim i interessantissim II Congres de la Llengua Valenciana aon participaren els mes destacats estudiosos i experts en Llengua Valenciana, pero despreciat per la direccio de la RACV que no es va dignar a colaborar coma institucio (si els seus millors academics), com tampoc es digna en adherirse publicament a les manifestacions multitudinaries en defensa de la Llengua Valenciana (no siga cosa que el PP li retire el menjar, es dir, les subvencions).

Entre les conclusions del Congres s´advertia de la necessitat d´abordar una actualisacio de les normes d´El Puig en el sentit que recomana la Sociollingüistica de maximisar les diferencies i minimisar els pareguts respecte a la llengua absorbent. Seguint este criteri, es presentaren propostes molt interessants que, ademes de complir esta recomanacio sociollingüistica pera sobreviure front a l´imminent desaparicio del valencià per l´absorcio del catala, acosten la normativa al parlar valencià, al valencià modern, al valencià viu i general, i simplifiquen considerablement la complicà ortografia actual de les normes d´El Puig.

Aço que es tan important, tan necessari, tan imprescindible pera millorar l´us de l´autentica Llengua Valenciana i protegirla front al catala absorbent, va ser despoticament rebujat per la RACV, mes interessà segons pareix en anar acostantse a l´AVLl (catala) que a la llengua del Poble Valencià, en anar agregant colaboraors en la seua Seccio de Llengua provinents de l´Oronella com els Angel Calpe, Quelo Romero i demes creuaponts en conter d´incorporar a grans coneixedors de la Llengua Valenciana i inquebrantables valencianistes com, per eixemple, Ricardo Garcia Moya.

¿Que està passant en la direccio de la RACV que li ha donat la presidencia de la Seccio de Llengua a un nefast personage com Voro Lopez en conter de donarlila a un grandissim i reconegut valencianiste, a tota una gran autoritat sobre la Llengua Valenciana com es Leopoldo Penyarroja?, ¿Que està passant?

Lo que està passant en la RACV, i en Lo Rat Penat, es que està perdentse la consciencia valencianista. Son dos institucions que, en conter de ser motors que mos ajuden a estirar del carro valencianiste, son pesats llastres que els valencianistes portem a arrastrons. Hui, per desgracia, estes institucions estan perdudes en una atra dimensio, extraviaes del cosmos genuinament valencianiste. I unes institucions aixina, sense dupte, no estan en condicions de ser referents del valencianisme, ni de res. O tornen al solc o tindrem que plantejarmos atres solucions mes eficients, pero lo que no podem fer els valencianistes es fermos els ingenuos i seguir adorantles cegament sense eixercir la mes minima critica... aixo si que no solventa res, mes be lo contrari.

¿QUO VADIS? SR. MARAGALL

Autor: Joseph Esteve Rico Sogorb

Revista SOM- Juliol 2003

¿Qué cert es allo que grans historiadors afirmaven! Cites historiques en mes o menys trellat com: “els homens son els mateixos, nomes passen els anys » o « l’historia obedix sempre a cicles ».

Hui recorde a un grup de regions que a principis del sigle XX conseguiren constituir-se en una nacio. Fomentant i exaltant els seus amors a lo autocton i el rebuig –odi- a lo alie, arribant a provocar la primera gran massacre mundial.

Els seus esperits de recuperacio i el tornar a l’enaltiment dels valors ancestrals propis en tot el despreci a l’estranger, els dugueren a considerar que paissos limitrofs eren seus, com si es tractaren de propietats, i en algunes ocasions els obtingueren pel vots –Austria- i en atres vegades per la força –Belgica, Holanda, Polonia, parts de França...”.

  

QUINA ES LA LLENGUA VALENCIANA?

Autor: Miquel Carbonell Roig

En un moment com el present de vital importancia per a la recuperacio de la personalitat valenciana, donà l'actual estructuracio política de l'Estat Espanyol de les Autonomies, cal reflexionar sobre el titul que presente: ¿Quina es la llengua valenciana?.

 Tal volta ad alguns la pregunta els pareixca un poc surrealista, pero si analisarem la resposta que a la mateixa podrien donar les distintes persones o colectius, al marge d'estudiosos, politics, etc..., trobariem respostes al gust o als interessos dels interpelats.

 Per als catalanistes independentistes d'Espanya, provincians i dependentistes de Catalunya, està clar que la llengua valenciana no existix, que tot es qüestio de noms, que la que nosatros anomenem valencià es l'idioma catala.

 Per als catalanistes del PSOE, hui en el poder, el valencià es el resultat d'un invent que tracta de dialectalisar la llengua valenciana normalisant-la a l'us i abus de catalanismes, per tal de poder unificar una llengua, que done peu a poder subyugar culturalment en primer lloc, i en segon lloc politicament al Regne de Valencia, a l'area d'eixa entelequia que anomenen països catalans.

 Per als cultistes valencianistes, la llengua valenciana pareix que deu de ser, a la vista de com escriuen, un terme mig entre el parlar viu valencià i el consell donat per l'inventor del catala modern, Pompeu Fabra, que recomanà als valencians: el desig de que s'emprenguera una forta depuracio del nostre idioma, que encara no's preocuparem d'acostar-la al catala; que tractarem de descastellanisar el valencià i, enriquint-lo, procurarem acostar-lo al valencià de nostres grans escritors migevals. A la que yo em pregunte: ¿n'hi hauria una segona intencio en eixe consell, donat el cami seguit per Fabra?

 Per al gran poble valencià la llengua valenciana es la que ells parlen en ses respectives zones o comarques, pero en la creixent conviccio, per ad alguns, de que no la parlen be, donà la reiterativa campanya de mentalisacio que en eixe sentit s'ha vingut fent des de distints mijos d'influencia.

 Davant de tal disparitat d'opinions respecte a quina es la llengua valenciana, trobe que es deuria d'aclarir en este primer Congres de la Llengua Valenciana, quina es la que devem seguir, promoure i utilisar, ya que se m'antoixa que, llevat dels catalanistes que per a nosatros no deuen contar, els demes encara no ho tenim clar.

 El poble pla es troba en una mar de confusions, ya que baix lo nom de valencià se va divulgant, tant pels catalanistes com pels cultistes valencianistes, estos ultims en menor cantitat, expressions, lexic, giros i formes verbals que no son les que ells han depres de sos pares o del poble valencià.

 S'ha de tindre en conte que en tota recepcio de comunicacio, el subjecte percibix allo que subjectivament li es més important, lo que correspon a les aspiracions o al nivell intelectual, a l'edat, o a les necessitats i demes factors relacionats en la personalitat. En l'intercomunicacio llingüistica tambe es dona este supost, lo que condiciona perillosament a que gran part del poble perga la creencia i conviccio que provocaren sa conducta llingüistica, produint-se una metamorfosis moguts per l'opinio dels mes forts que utilisen reiterativament i en total cinisme com a posseidors de la veritat eixa llengua que confon i enverina al poble, poc a poc.

 Un poble com el nostre, despreocupat del seu passat historic, cultural i llingüistic, deconeixedor de la personalitat autoctona que imprimiren nostres antepassats en ses manifestacions culturals, no pot tindre base per a defendre eixe sentiment diferenciador que duem en els gens transmitits per nostres pares, deixant el cami obert per a que es produixca una transformacio degut a l'influencia externa.

 No hi ha que oblidar que l'home en general, especialment el que no té criteri definit, tendix a fer lo que els demes, actuant en proporcio important per l'opinio dels qui el rodegen, sobre tot si estes opinions venen de persones o colectius que consideren més formats cultural o cientificament (com pot ser el mestre en les escoles, l'Universitat o els Rat-penatistes o Academics de la Valenciana) o de partits polítics en els que es troben representats per condicio de classe o d'ideologia.

 LA LLENGUA EN LA FORMACIO D'ACTITUTS

 Coneguda es la gran campanya montà pels imperialistes catalanistes i pels vassalls que tenen infiltrats en els orguens de poder i decisio valencians que, degradant la llengua popular valenciana a la categoria de parla o dialecte de la llengua culta que, segons ells, es la catalana, han tildat sistematicament de vulgar e incults als que hem defes o propugnat la llengua valenciana popular, i de cults als que parlen la llengua reconeguda segons ells per l'Academia Espanyola i "totes les Universitats del mon".

 En una societat competitiva com la nostra en la que certs valors, tradicionals van perdent-se, l'home tracta de millorar sa posicio social, alcançar un nivell mes alt que el dels demes, ser considerat. I es per eixa rao, tal volta, per la que la "massa" es deixa arrastrar, encarrilant-se cap a les formes i expressions llingüistiques que els cults propugnen.

 Si els cultistes valencianistes tambe utilisen formes arcaisants superades per lo poble que ha conservat la llengua valenciana, crec que poc tindran a fer en la batalla catala-valencià.

 Per a guanyar les batalles o solucionar els problemes es deuen plantejar les estrategies adequaes al moment. Al temps que pregunte si n'hi ha alguna estrategia preparà per l'Academia de Cultura Valenciana, proponc:

 A.- Que els nostres intelectuals investiguen per qué els nostres classics utilisaven certs provençalismes u occitanismes que el poble no ha conservat, si es que alguna volta arribà a utilisar-los, ya que no tenim constancia oral gravà de que el poble els utilisara. Actualment tenim l'eixemple de l'escriure i parlar de determinats sectors lligats a la cultura i poder que no utilisen la llengua valenciana  del poble, que demostra el per qué de les actituts diferents en el parlar i l'escriure.

 B.- Que procuren acostar-se mes a la llengua popular actual que a la dels nostres classics.

 Els catalans, adelantant-mos, crec que han begut dels nostres classics per dos fins primordials: per amoldar la seua llengua lo mes possible a la d'aquells que la enaltiren a la categoria de lliteraria i, apropiant-se'ls, per a reforçar la voluntat política de crear la seua nacio que puga ser reconeguda mundialment segons les interpretacions actuals que es fan del nacionalisme, i per a poder dir i pseudoargumentar que el valencià es un dialecte o parla derivat del catala o, en el millor dels casos, la mateixa llengua, lo qual dona peu a la formacio dels "països catalans", sinonim de la "Catalunya gran".

 Ante esta situacio de politisacio llingüistica, crec que es deu de plantejar per part dels escritors i cultistes valencians l'estudi del llenguage popular que ham conservat, procurant utilisar per a normalisar la llengua aquelles formes vives populars que mos diferencien del parlar dels catalans.

 Jean Jacques Rousseau dia en "El Contracte Social": "que si dos pobles veïns l'u necessitara de l'atre, la situacio que se creava resultava molt difícil per al primer i molt perillosa per al segon".

 Traslladat eixe eixemple a la llengua mos deuria predispondre, ante l'atac dels catalanistes, a defendre la valencianitat llingüistica dels nostres classics com un patrimoni historic propit ya passat i superat, i a mantindre, tant en el llenguage oral com en l'escrit, les formes vives valencianes que mos diferencien del catala normalisat.

 Els catalans, quan escomençaren a normalisar la seua parla, en tal de crear la seua llengua, procuraren apartar-se de la que podia subyugar-la politicament, com era el castellà, renunciant als vocables similars creats pel seu poble. A mosatros no mos fa falta inventar vocables nous, com feren ells, per a diferenciar-mos del catala: simplement tenim que utilisar lo que ha creat el poble.

 ¿A qué obedix la postura diferenciadora dels nostres cultistes en l'utilisacio de determinaes expressions o vocables llingüistics?

 ¿S'ha fet acàs un estudit sincronic de la llengua valenciana actual, o mes be s'ha estudiat lo que fon la llengua valenciana dels nostres classics?

 ¿S'ha estudiat l'evolucio diacronica de la llengua valenciana, o tan soles s'han preocupat d'utilisar l'evolucio llingüistica dasta determinats estats, procurant adoptar una postura eclectica o contemporisadora respecte a les tendencies catalanistes o unificaores de primera mitat del sigle quan es volia crear un idioma comu BA-CA-VA?

 Segons paraules de Chimo Lanuza en son llibre "Valencià, ¿Llengua o dialecte?": "A la llingüistica contemporanea li importa més com es una llengua ara, i en quin context es desenrolla, que com ha segut o d'on ve", lo qual no justifica l'utilisacio per part dels cultistes de certs arcaismes i expressions superades per lo poble pla.

 Donat que la llengua es, segons Manuel Alvar, un fet social, i que deu ser la societat la que decidixca; i deuen ser les Academies les que arrepleguen lo que diu la societat.

 Donat que la llengua o idioma, segons Tovar, "no la fan ni l'Academia ni els governants". L'idioma es del poble.

 Donat que, segons el llingüiste Calvo Sotelo, "la llengua es com una patria, es la patria del nostre espirit, es la patria de la comunicacio".

 Donat que, segons Urbano Gobir, "la purea de la llengua medix l'instint nacional. Un poble que permet la corrupcio de sa llengua permet es corrompixca sa nacionalitat".

 Donat que, segons el frances Breal: "Qui sense rao justificà, o sense millorament plausible perturbara la continuitat d'un idioma, no faria mes que pedre una tradicio i malbaratar una part del patrimoni nacional".

 Donat que, segons Manuel Murgia: "El poble que oblida i escarneix el seu idioma, eixe poble diu al rest del mon que ha perdut sa dignitat".

 Donat que la llengua no es un fet cientifìc ni filosofic, sino un mig de comunicacio i expressio per a entendre's les persones i en constant evolucio, pregunte:

 ¿PER QUE?

 ¿Per qué els cultistes, o alguns d'ells, utilisen la preposicio "fins" en conter de "hasta", "dasta" o "anda " que utilisem els del poble pla?

 ¿Per qué utilisen l'adverbit "despres" en conter de les formes vives "endespues" o "despues"?

 ¿Per qué utilisen "nosatres, vosatres" en conter de "nosatros, mosatros o vosatros?

 ¿Per qué utilisen el pronom "ens" per el "nos o mos"?

 ¿Per qué no escriuen el pronom "hu" en conter del "ho" ("hu dia")?

 ¿Per qué en la primera persona del plural del present d'indicatiu del verp "haver" s'utilisa el "hem" en conter del "ham", expressio que ya utilisava Fullana?

 ¿Per qué no suprimir la "d" intervocalica tant a mijant de paraula com al final? Està clar que en alguns llocs del Regne, a l'igual que en Catalunya segons crec, la "d" intervocalica (cadira, ferradura, etc.) encara es conser-va; pero en atres no. Debades, patades, bufades, etc. no em sonen, com mai m'ha sonat arribada, ni vesprada. ni matinada, ni vegada, ni cascada, etc, etc.

 ¿Per qué no afegir la "t" final a determinats vocables que oralment la duen, pero que no l'he vista mai escrita? Eixemples: canvit, propit, juit, etc.

 ¿Per qué suprimir la "o" final en algunes paraules si no hu fa el poble, com en telefon, model, bonic, individu, etc.?

 ¿Per qué utilisar formes desconegudes en els nostres pobles, com "es a dir", "a mes a mes", en conter de "es dir" o "ademes ", que diu nostre poble? A on el poble valencià li lleva la "a" els cultistes li l'afegixen, i a on el poble li la posa, com en "a on", els cultistes li la lleven, tal volta per acomodar a la traduccio del castellà del "donde" o "adonde ".

 ¿Per qué el gerundi del verp "ser" diuen "sent" en conter de "siguent"?. Yo sempre creia que el "sent" corresponia al castellà "siento".

 ¿Per qué tornar als etimologics "arbre, fruits, etc." si el poble per comoditat els ha deixat en "abre, fruts, etc."?

 ¿Per qué a "cuento, cuenta, conde" se li diu "conte, compte, comte" i no "conte, conter, conde"?

 Crec que aixina, i no aixi, podriem estar hasta o anda dema, cosa que no es el meu proposit.

 Intelectuals, estudiosos i llingüistes de dins i de fora de l'Academia de Cultura Valenciana: vullguera que esta mocio o proposicio que vos he presentat vos fera reflexionar i considerar si no serà millor guanyar-se i tindre al costat a un poble defenenent lo que es de tots, o pedre'l i no poder defendre lo que de moment es d'uns pocs a soles.

 No se estem juant el parlar millor o pijor, sino el SER o NO SER POBLE.

 Vostes a soles no poden guanyar la Batalla de Valencia. ¡Tinguen-ho en conter!

 Per a despedir-me vullc utilisar les paraules dites per l'unic Academic que ham tingut els valencians i que ahir nos recordava el pare FRANCESC DE BORJA CREMADES:

 "La tradicio fomentà en l'autoritat dels nostres classics es atra base, que'ns pot servir de norma en l'ortografia valenciana, sempre que les paraules no hagen degut evolucionar des del temps en qu'els autors escrivien fins al dia de hui. Perque tractanse de paraules subjectes al proces evolutiu, hi ha que donar a eixes paraules la forma corresponent a l'actual evolucio de les mateixes.
 Voler conservar el llenguage ab les mateixes formes que tenien les paraules en los sigles XIV i XV es considerar com a morta esta llengua; lo qual es un error deplorable" [Lluis Fullana Mira].

¿ QUIN ES EL RESULTAT D'INOCULAR EL CATALA EN LES ESCOLES VALENCIANES ?

AUTOR: FERRER

(Nomes versio en Valencià · Solo versión en Valenciano)

 Tots els estudis i totes les estadistiques ho confirmen: l'us del Valencià està caiguent en picat. El descens de l'us real de la llengua nacional dels valencians es realment espectacular i alarmant. Un dels ultims estudis ha vengut a carrec de l'Academia de Zaplana (AZ) que recentment ha publicat unes sifres ben aborronadores: des de l'any 1995 els valencians que entenen el Valencià han descendit en un 13% i els que ho utilisen en casa en un 30%. A aixo se li hauria de sumar la trayectoria descendent que portava el Valencià abans ya de 1995.

 ¿ A que es pot deure tot aço ? En part a l'inmigracio, cada volta mes numerosa. Pero aixina i tot, este no es un factor que puga explicar un descens tan brusc de l'us en les domicilis com es eixe brutal 30%. En la meua opinio este es el resultat de posar catala en les escoles, de fer estudiar als nostres chiquets un idioma estranger en el que no s'identifiquen i que acaben abandonat per a engrossar el jagant espanyol. Estos son els fruits de 25 anys de "subnormalització llingüistica", d'ensenyar catala en els coleges en l'eufemisme de "valencià", etc.

 Es curios lo que ocorre a les escoles: els jovens estudien l'asignatura de "valencià" (catala) com qui estudia angles o frances, es dir, com un idioma foraneu mes. Estudien catala per a fer unes oposicions o per a tindre una llinia mes en el curriculum, pero despres no ho usen en el dia a dia puix no ho identifiquen en el Valencià en que els parlen els seus pares. Yo domine l'angles correctament pero no per aixo vaig a parlar en angles en la meua familia, en els meus amics o en la meua novia. Ni vaig a preguntar en angles quant costa una barra de pa.

 Una chica de la Facultat, valenciana de les comarques del Sur, valenciaparlant i filla de valenciaparlants, em digue un dia: "El Valencià este es molt rar, es com si fora un idioma estranger, com si estudiarem vasc o algo aixi". Es referia a l'asignatura de "valencià" (ella ignorava que era catala). Per increïble que puga pareixer, els estudiants hispanoparlants trauen millors notes en l'asignatura de "valencià" (catala) que els alumnes valenciaparlants, que troben dificultats per a aprovar l'examen d'un idioma que no es el que parlen en la seua casa.

 Pero despres els hispanoparlants continuaran usant l'espanyol mentres que els valenciaparlants es dividixen entre els qui continuen en el Valencià oral dels seus pares i els qui es passen a l'espanyol, unica llengua escolar que senten com a propia, ya que ni s'identifiquen en el catala ni en l'angles. I es que el 90% dels valencians pensa que el Valencià es una llengua independent i distinta del catala. I si no, fem un referendum i eixim de dubtes. Pero aixo millor que no ¿veritat?, no siga que el guetto catalanufo el perga per dotze gols a zero.

 Aixo de que la reivindicacio d'una Llengua Valenciana independent es un invent de la dreta espanyolera per a impedir la recuperacio del Valencià ya no cola. Sobretot si tenim en conte que José María Aznar "parla catala en l'intimitat", que precissament la dreta espanyolera ("Partido Popular") ha fet oficial el catala en Valencia, creat l'Academia de Zaplana (AZ) i obert mes llinies en "valencià" (catala) que el regim sociata de Joan Lerma. I quin es el resultat? L'us del Valencià ha caigut un 30% des de 1995, segons un estudi de l'AZ.

 A la puta dreta espanyolera li interessa posar el catala en Valencia per a espanyolisar-la i que no es recupere el Valencià. El "Partido Popular" pensa: "Fiquem el catala en les escoles valencianes, aixi els jovens valencians voran que es un idioma estrany i ho estudiaran com qui estudia matematiques: una volta aprovat l'examen ya no ho usaran mai mes. En la practica els valencians seran monolingües (espanyols) i Valencia un gran bastio de l'espanyolisme on mai podra quallar un quart nacionalisme que puguera desestabilisar definitivament l'Estat".

 Donar catala en les escoles obliga als jovens a passar-se a l'espanyol. Un company de Facultat estudià en l'institut en llinia en "valencià" (catala). Hui parla sempre en espanyol. Es diu "efecte bumerang". La gent no s'identifica en els "aquest", "mirall", "robatori", "amb", "clatell" del professor i sí en els este, espill, furt, en, bascoll de la gent real. No parle ya de les Normes del 32; ortografia barcelonina i extremadament complicada que imposibilita l'us generalisat del "valencià" (catala). Es esta una ortografia del segle XV feta en el segle XX.

 Potser aumente l'"us virtual" del "valencià" (catala): el que diu que ara hi ha mes rotuls en catala o que els jovens es trauen titulets per la Junta Qualificadora que despres mai mes tornaran a usar. Pero tots sabem que l'us real del Valencià recula perillosament des de fa 25 anys. Nomes si es dona a les escoles un Idioma Valencià independent que de veritat siga el que parla el poble, farem cami. Si no, dins de cent anys el Valencià nomes sera un fosil residual com el lleones, idioma majoritari de Lleo a principi del segle XX i al borde de l'extincio hui.

 Per desgracia, cada dia som mes espanyols i menys valencians. Aquells que somiaven en els "Païsus Imaginaris" que s'hi vajen oblidant; gracies precissament al seu delirant imperialisme pancatalanufo els valencians ens precipitem cap als Països Castellans. I anem en turbo i l'accelerador chafat al maxim. El "valencià" es cada dia mes una llengua estrangera i peregrina per als propis valencians. Sigam aixi, i dins de 50 anys n'hi hauran tres Castelles a l'Estat; Castella-Lleo, Castella La Mancha i la Castella Valenciana, es clar.