Els historiadors no s'han ficat d'acort si naixque
en Valencia , en Gandia o en Beniarjo el 3 de març de 1397 o de 1400. La teoria
de que naixque en Valencia ve perque la familia materna residia en la ciutat de
Valencia.
Fon fill de Leonor Ripoll, filla del senyor de
Masalaves, segona muller de Pere March. Havien contragut matrimoni en juny de
1395, i ell ostentava el carrec de Procurador General de les possesions del Duc
de Gandia. Esta condicio avala la teoria de que naixque en Gandia. No obstant,
en molt d'orgull i tenacitat, els de Beniarjo, i no van desencaminats, defenen
que Ausias March naixque alli. Son pare que el tingue en 60 anys, li posà el
nom d'Ausias, alguns biografs seus diuen que en honor a un sant nou que havia
ingressat en el martirologi, despres de que se li moriria un fill, Jaume, i
tinguera una filla sordomuda. Ausias, nom propi en Llengua Valenciana, fon pres
per alguns experts per l'equivalent al nom d'Agustín, pero per ad
atres es Oseas.
Jaume I en 1249 donà terres en la comarca de Gandia
a Pere March, notari i yayo d'Ausias March. Sos fills Pere i Jaume lliutaren
junt al rei Pere el Cerimonios i foren premiats en mes terres en dita zona pel
rei. Abdos eren poetes i lliterats. Ausias March estudià llati i retorica en Gandia.
Sobre tot el llati li donà una base extraordinaria per al domini de les
llengues romaniques, en especial la seua, la Llengua Valenciana, en aquella
epoca encara prou proxima al llati. El domini de la llengua llatina li valgue
molt per a llegir texts en les llengues dels païssos que visità. Als 10 anys
Ausias March fon emancipat per son pare, qui el converti en el Senyor de
Beniarjo, Pardines i Vernissa, baix el tutelage del Duc de Gandia. Tingue una
infantea trista. Pronte li adiestraren en el maneig de les armes i l'educaren
en les llices cortesanes. En 1415 prengue part en les Corts Generals del Regne
convocades pel rei Ferrando I d'Antequera, elegit rei d'Arago en el Compromis
de Casp per l'infuencia de Sant Vincent Ferrer. Molt jove fon nomenat cavaller,
en 1419, despres d'estar al servici del Duc de Gandia uns quants anys. La
condicio i ofici de cavaller i son espeirit aventurer li portaren a enrolar-se
i lluitar junt a les tropes d'Alfons el Magnanim en una expedicio naval que
planejà per a la conquesta de determinades illes i costes del Mediterraneu.
Participà en les conquestes de Cerdenya i Corcega, en esta ultima pati un
important reves. En 1420 estigue en el sege de Calvien en les mars de les illes
de Guergues, en el golf de Gobes, i participà en la batalla de Kerkenah,
destacant per sa valentia. Gil Polo el defini i calificà com el Deu Mart,
al tindre noticies de sa valentia i actuacio.
Es casà dos voltes, no tingue cap fill llegal, pero
si cinc fills illegitims fruit de tormentosses relacions en donzelles i serves:
Francesc, Joana, Pere, Joan i Felip. A cap d'ell el reconegue com a llegitim,
pero a l'hora de fer testament els tingue en conte. L'aficio a la lliteratura
li vingue per son pare, Pere March, notari i escritor, a qui de chicotet li vea
escriure i recitar versos de continu. Era bon poeta, al igual que son germa,
pero sa obra i fama quedà eclipsada per la de son fill. Ses expedicions
maritimes, ses aventures guerreres, ses passions amoroses impregnaren sa
poesia. Les figures de la mar, la guerra, l'amor, la navegacio,... estan
presents continuament en sos versos. Foren aquells viages gran experiencia per
ad ell, per a son coneiximent, per a sa escritura. Foren moments i epoques
vives de sa joventut que l'impressionaren. En estes expedicions entra en
contacte en atres poetes com Jordi de Sant Jordi. En 1421 tornà a ses
possesions en la comarca de Gandia. Estant en una nova etapa faltà el Duc de
Gandia, baix el tutelage de qui encara estava, i passà directament al servici
del rei d'Arago. No li durà molt la tranquilitat a Ausias i en 1424 embarca de
nou en les tropes d'Alfons el Magnanim que planeja la conquesta de Napols, on
fracasen. Intenten pactar en els rebels, pero els ix malament la jugada. Varien
l'estrategia i objectius i pensen en dirigir-se a les costes d'Africa i
apoderar-se de l'emirat de Tunicia. Prenen l'illa de Djerba, pero desistixen de
son empenyorament d'alcançar el continent al ser rebujats pels moradors
d'aquelles terres. Tornen a Valencia i en 1425 el rei el nomena falconer major
en la missio de criar i adestrar falcons. Lo important era tindre un carrec en
la cort, fora quin fora. Atres autors no interpreten este nomenament relacionat
en la caça ni la cria d'animals. Per falconer entenen un carrec nou
que hi havia en les milicies aragonesses, una especie d'artilleria de campanya,
composta per falcons o falco, que ell dirigix per sa condicio
de falconer major. Els dispars d'esta artilleria causaven major pavor
i mal entre els enemics. Quan mor sa mare, Leonor, que era qui administrava les
finques, torna a la comarca de Gandia a eixercir sa funcio de Senyor de les
mateixes, a governar-les, a impartir justicia. Se li conferi la jurisdiccio
civil i criminal sobre ses possesions de Beniarjo, Vernissa i Pardines. Es
manifestà com un senyor dur, implacable. Imparti justicia en tota la durea de
la llei a moros, cristians, moriscs, mossaraps, cristians vells, homens lliures
i esclaus. No dubtà en aplicar el tall de mans o braços als que furtaven,
d'acort en la costum musulmana. En 1435 com senyor de Beniarjo i pel braç
militar, assisti a Corts, en l'any 1436 anà a les de Monço i en l'any 1448 a
les de Morella.
Fon un home passional, en frequents i alterades
relacions sentimentals, una d'elles en una monja, de qui naixque son fill
illegitim Francesc, a qui li corresponia una bona herencia, pero que muigue
abans que ell. Pareix que la presona a la que dedicà sa obra Llir entre
cards era esta monja. Sa familia, especialment sa mare, feu lo impossible
per casar a Ausias llegalment, per establir-li en matrimoni per a que assentara
el cap en cosa d'amors. Ho conseguiren en primera instancia als 40 anys, quan
es casà en N'Isabel Martorell, germana del escritor Joanot Martorell, despres
d'eixigir-los ell 33.000 sous en concepte de dot. N'Isabel mori als pocs mesos
de casar-se, fet que soliviantà mes encara als germans d'ella. Als tres anys es
casà en segones noces en Joana Escorna, de familia noble i rica. Al ser
parents, hague de demanar dispensa papal. Despres de 11 anys de matrimoni, faltà
Joana, que fon soterrada en el monastir de Sant Jeroni de Cotalba, prop de
Gandia, en el cami de Gandia a Albaida, on tambe fon soterrada la primera dona.
Per Joana senti verdader amor conjugal. Vullgue tindre-la prop de si i mes
tart, ordenà soterrar-la en Valencia. Ad ella li dedicà probablement Cants
de Mort.
Muigue Ausias March el 3 de març de 1459. Poc abans
escrigue sentits versos de despedida d'esta vida, apassionades declaracions en
les que reflexionava sobre l'amor i la mort que tant l'aterrava. Soterrat en la
Seu de Valencia, davant d'una capella proxima a la porta romanica. Sa obra
poetica se resum en 148 poemes, monuments de la Llengua i Lliteratura
Valenciana, que integren mes de 10.000 versos. Sa singularitat es acabar en
l'estil provençal i la tradicio trobadoresca. Es el primer poeta que usa la
llengua materna per a escriure poesia. En sos viages a Italia begue de les
fonts del renaiximent, conegue els calssics i l'humanisme. Son llenguage esta
ple d'imagens. Sa obra es dividix en: Cants d'amor, Cants de Mort,
Cants Morals i Cants Espirituals. Cants d'Amor es sa
"opera prima", la lluita entre l'amor ideal i l'amor carnal i
luxurios. Son versos dedicats a sa segona dona, despres de sa mort, per qui
senti un amor mes madur i assossegat, res d'aventurer. Cants Morals
versa sobre una poetica moralista o etica, on la filosofia sobre el be i la
virtut, la vanitat i la mort, a la que te horror. Cants Espirituals es
en realitat una confessio, un arrepenediment de sa vida davant de Deu, a qui es
despulla l'anima i es descriu com un home que no ha sabut amar-lo i s'ha perdut
en les luxuries i l'amor carnal. En sa confessio i en l'arrepenediment de sos
pecats, prega per no ser condenat al foc etern. Demana perdo a Deu i
suplicant-li que s'apiade de sa miserable condicio humana. En l'obra lliteraria
d'Ausias March s'aprecia la gran influencia que la poesia italiana eixerci en
ell, especialment Petrarca i Dante, aixina com el pes de la doctrina
escolastica, la filosofia tomista i el d'una societat teocentrica. Entre sos
tituls mes destacats estan: Lliri entre cards; Cant espiritual; Plena de
seny; Amor, amor, oh foll amor; Cantichs d'amor, morals, spirituals e de mort.
Els manuscrits dels Cantichs es conserven en la Biblioteca Nacional.
Fon el poeta en Llengua Valenciana mes famos de la baixa Edat Mija. Se li
coneix com el Petrarca Valencià i Princip dels Poetes.
Tret de Diari de Valencia.
Coleccio Biografies de Valencians Ilustres.
