
El meu amic -i bon maulet- Miquel Real em demana un articul al voltant del
nacionalisme i lo primer que ara mateix em ve al cap es el prolec del
"Tirant Lo Blanch" (1489) a on Joanot Martorell afirmà textualment
ser "de nacio valenciana" ¡Que clar tenia Martorell quina era la seua
Nacio! Fins i tot, poc despres, un castellà com Cervante tambe parlà ben
rotundament d´un retor de "nacionalitat valenciana" ¿Com ara podem
oblidar els valencians la nostra benvolguda historia? ¿De veritat som tan
meninfots? ¿Tant nos han "rentat el cervell"els castellans?
Es pot dir mes alt pero mai mes clar: Els valencians som una Nacio, i som una
Nacio tan historica com qualsevol atra ¡Que ningu ho dupte! Des de 1237 fins a
1707, els valencians poguerem fruir d´un Estat independent, lliure i sobira
integrat en la Corona d´Arago (com ara l´Estat espanyol està integrat en l´Unio
Europea). I eixos -i no atres- foren els segles de mayor gloria de la nostra
Patria. Perque Jaime I s´encabotà que aço fora tot un Regne i no ni un
marquesat, ni un ducat, ni un principat, ni un contat. I una vegada constituit
el Regne cristià -hereu de l´arap- els valencians fruirem dels nostres reis
propis, de la nostra Constitucio (Els Furs), de la nostra Justicia (Els Jurats
de les ciutats), de la nostra moneda (els rals valencians), de la mateixa
manera que teniem eixercit i marina propia o aduana en les fronteres. Promte
flori el Segle d´Or de la Llengua Valenciana, el primer segle d´or de qualsevol
atra llengua peninsular ¿Qué mes provees volem? ¿Qué mes proves necessitem?
Nomes dir afegir que el Regne de Valencia fon la primera potencia del mar
mediterrani. L´historia es tossuda.
I si politicament erem un Estat independent, potent i prestigios, culturalment
no forem manco. La gastronomia, el folcor, els deports i els jocs, la manera de
llaurar la terra i traure-li profit a l´aigua, el primer llibre impres en la
peninsula, el primer sanatori mental i la primera lletra de canvi del mon, la
Llonja, sant Vicent, els Borgia, Lluis Vives, Ausias March, ... I tot aço, es a
dir, l´etnologia propia dels valencians, tota la grandea de la nostra Nacio,
comporta una manera de "situar-se en el mon" (psicosociologia),
incloent en el "fet valencià" un determinat tipo de meninfotisme
consequencia que mai "hem tingut que buscar-nos la pataqueta" com ho
han fet uns atres pobles menys afortunats. Pero tambe es cert que si no forem
un poble tan prosper i tan ric no serien un poble tan codiciat pels nostres
veïns. Mes clar, l´aigua.
Va ser en 1707, quan els botiflers nos guanyaren la guerra i "por justo
derecho de justicia" nos furtaren tot: des d´Els Furs fins a l´ultim dret.
Nos prohibiren la llengua i nos humiliaren. Nos feren espanyols per la força de
les armes. Honestament, pense que els valencians podem perdonar pero mai
oblidar.
Hui, en 2002, no es veritat que tingam un Estatut de segona divisio ¡El tenim
de tercera! I es per aixo que els nacionalistes valencians treballem pel
reconeiximent de "nacionalitat historica"; per unes forçes de
seguretat valencianes (com tenen en Euskadi o Catalunya); perque no podem
consentir que, per interessos aliens a nosatres, retallen les inversions en els
nostres ports i aeroports; perque el nostre personal sanitari del sector public
no cobre un 30% manco que el d´Extremadura o Asturias; per que l´AVE
Madrit-Sevilla el pagaren "tots els espanyols" i per a tindre el
nostre hem de rascar-nos la nostra buchaca; perque si els experts afirmaven que
els Alts Forns de Sagunt eren els mes rentables de l´estat -per damunt dels del
nort- no nos desmantelen mes encara la nostra industria; perque Madrit no pot
continuar utilisant l´agricultura i el turisme valencià com a moneda de canvi
en Brusseles i Estramburg i es necessari que sigam nosatres qui defengam els
nostres interessos; perque, quina casualitat, la nova base militar de l´OTAN
està en Betera convertint-nos en objetiu militar i aixina clavant-nos baix tots
els riscs que aço pot comportar; etc, etc, etc. No mes agravis.
Als valencians nos costa moltissims diners ser espanyols. Per cada 100 euros
que enviem cap a Madrit, l´Estat espanyol nos torna 7´3. Sense consultar-nos
res. Furtant-nos els fruits del nostre treball sense donar-nos res a canvi. Per
supost que els nacionalistes volem una Nacio Valenciana solidaria, pero exigim
el dret de decidir com volem que uns atres es gasten els nostres els diners del
nostre treball. Que una cosa es ajudar als gallecs en la seua tragedia actual
del "Prestige" i una atra es anar pagant Expos (Sevilla), Olimpiades
(Barcelona) o Capitalitats Culturals (Madrit).
Perque al remat no podem oblidar que tots som nacionalistes: uns seran
nacionalistes espanyols, uns atres seran nacionalistes catalans i els
valencianistes som nacionalistes valencians ¡I ben orgullosos que estem de
ser-ho! (Fins i tot, espanyolisme i catalanisme a mes de nacionalistes son
imperialistes i per aixo s´oponen a que esclate un nacionalisme d´estricta
obediencia valenciana).
Tampoc hem de caure en la trampa i en la demagogia dels botiflers quan nos
parlen de "Patria Gran" (Espanya) i "Patria Chica"
(Valencia). Prou de manipulacions. La patria dels valencians mai potser una
atra que Valencia. Nomes enganys dels que nos volen sumissos.
Que ningu malinterprete. No estic parlant d´independencia sino de dignitat i de
llibertat. Personalment em dona lo mateix un estat independent, federal,
confederal, foral, autonomic, etc sempre i quan els valencians pogam ser
capaços de decidir el nostre futur sense que nigu ho faça per nosatres. Per aixo,
ara, front a l´Europa dels Estats, els nacionalistes sense Estat propi, triem
per l´Europa de les Nacions. Els valencians hem d´optar per conquerir nivells
de qualitat de vida com Holanda o Suïssa, països de pareguda extensio
geografica a la nostra Nacio.
Perque l´unica diferencia entre Euskadi, Catalunya o Irlanda i valencia es que
els tres primers son conscients que son pobles (i cultures) amenaçades per
l´imperialisme de determinats Estats megalomans. I per aixo lluiten contra la
represio que supon viure oprimits (¿puc dir ocupats?) mentres nosatres encara
no som conscients de la malaltia que nos afecta. Nosatres no a soles invitem a
l´enemic a casa, es que damunt li donen de menjar. No estic dient que hem de
copiar els models d´uns atres nacionalismes. Estic dient que hem de crear un
model autoctom des de la singularitat i les caracteristiques propies de la
nostra Nacio, ajustat a l´ades nomenat "fet valencià".
¡Ya està be "de ofrenar nuevas glorias a España"! ¿I quan ofrenem
glories a Valencia, a nosatres mateixos?. Prou de "regionalismo bien
entendido". Tan "ben entes" es eixe regionalisme que sempre
guanyen els mateixos, els de sempre. No de rebut ficar-li un ciri a Deu i un
atre al dimoni. I les glories abans per a Elig, Sagunt, Borriana i Xativa que
per a Colmenar Viejo, Ecija, Mondragón o Sabadell. Prou de badoqueries.
Perque les Llibertats Nacionals i els Drets Historics no es demanen com qui
demana almoina a la porta d´una Esglesia. I manco encara als opressors. Les
Llibertats Nacionals i els Drets Historics es lluitem dia a dia. Que ningu
s´enganye pensant que un dia obrara el milacre i llavors els botiflers es faran
maulets. Quan l´Estat espanyol ha tingut que chafar als valencians, una i atra
volta, ho ha fet sense pensar-se-ho massa.
Perque els nacionalistes volem una Nacio Valenciana Lliure i Soberana, digna i
respectada, forta i unida. Una Nacio en veu i en vot tant en Madrit com en
Europa ¿Quin valencià es pot negar a tot aço?
Evidentment i per llogica pura, tots els que defenguen que Valencia es una
nacionalitat historica son nacionalistes. Tal vegada, voste, amic llector, es
nacionaliste valencià sense saber-ho. Tal vegada, voste, amic llector, voste
que porta anys fent valenciania, es nacionaliste.
Tampoc, amic llector, li tinga por al terme Nacio Valenciana. Ya hem vist abans
lo que opinaven al respecte Martorell o Cervantes, que no eren precisament uns
incults. I voste sap que els dos termes mes antics (historics) son els de Regne
i Nacio. Com voste tambe sap que tambe son els dos termes que tenen un mayor
component reivindicatiu (el terme "regio" fa referencia a una mera
regio d´Espanya i el terme "païs" fa referencia als quimerics països
catalans. Abdos son termes relativament nous i inventants, respectivament, per
l´espanyolisme i pel catalanisme).
Reconegam d´una volta que la Nacio Valenciana, tan pacifica com maltractada,
historicament ha segut terra de artistas i d´artessans, d´agricultors i de
mariners, de grans meges, sants, escritors, pintors, etc, pero mai ha segut
terra ni de politics ni de guerrers. Tal vegada perque es terra fertil i durant
segles no nos ha fet falta. Pero senyors i senyores, ara ya toca. L´any passat
quan Zaplana va afirmar, en tota la seua barra, durant una conferencia
"que no hacia falta un partido nacionalista en Valencia" des del
Colectiu Nacionaliste li contestarem que no es que fera falta, es que a hores
d´ara es imprescindible.
I que ningu mes nos enganye. Que ningu diga que el nacionalisme valencià ha
fracassat, perque el nacionalisme valencià està totalment inedit. Perque ben be
que entre Madrit i Barcelona s´han preocupat d´avortar de tall qualsevol intent
dels valencians de fornir i d´enfortir un moviment nacionaliste ferm i
reivindicatiu des de l´estricta obediencia valenciana. Perque ni Madrit ni
Barcelona volen consentir que els valencians nos organisem al voltant d´uns
hipotetics PNV, de la nostra CiU o BNG adaptats/ajustats al model valencià.
Fent hipotesis: ¿Com nos haguera anat si en lloc de governar-nos el PSPV o el
PPCV -sucursals del PSOE i del PP- nos haguera governat un partit nacionaliste
que per damunt de tot defenguera els nostres interessos? ¿No es veritat que
estariem molt millor que ara? Puix tots, colze a colze, mans a l´obra. Ni
periferia del centre (Madrit) ni periferia de la periferia (Barcelona).
Unicament reclamem un dret: Que nos deixen ser lo que som: valencians.
El regionalisme no es mes que un nacionalisme agenollat, pusilanim, anorexic,
acomplexat i descafeinat, que nos ha portat a on nos ha portat. Hem de trencar
de colp en certa dreta espanyolista que sempre nos ha manipulat disfrassant-se
de valencianista. Ya estem farts del regionalisme folcloric i buit de
contingut. Com tambe es l´hora de trencar en cert valencianisme "de
salo". Es l´hora de donar un pas avant i d´apostar per un nacionalisme de
construcio, en positiu, coherent, consistent i contundent. De soca i arrel.
Fa unes semanes hem assistit a un nou atac al nacionalisme valencià, esta
vegada de ma del Diari de Valencia, periodic venut al servici del Partit
Popular. Pero ya esten massa aveats a les mentires i a les amenaçes velades
dels regionalistes dretosos proAVLl que ya donen mes risa que por. La gent mes
jove, els mes preparats i conscienciats ya son nacionalistes i l´involucio ya
no es posible. Qui vullga que es tanque els ulls, pero sense dupte, el futur
del valencianisme passa inevitablement pel nacionalisme ferm i valent. La
llabor ya està donant el seu fruit. Entre tots ho farem tot.
Regionalistes dretosos proAVLl com Maria Consuelo Reyna, Xavier Casp, Fernando
Giner o Enric Esteve son els responsables de la desfeta politica i cultural del
valencianisme. Ells s´han aprofitat de nosatres, d´un valencianisme mes de cor
que de cap, i aixina uns intenten vendre-nos diaris que no nos interesen, uns atres
mes egolatres reben medallas i estrenen operetes, uns atres cobren bons sous en
l´AVLl, uns atres han obtinguts carrecs i prebendes en l´Administracio...Ben es
cert que exnacionalistes com Bertomeu o Vicent Flor hui estan en el PP o en el
BNV pero eixos no deixen de ser personages secundaris i prescindibles en esta
tragicomedia i apenes pinten res. Per una atra part, generalisant, i aplicant
la llogica, el grau de compromis d´un nacionaliste es molt superior al d´un
regionaliste i per tant fa molt mes dificultosa la seua traicio al
valencianisme.
(La gent del PSOE no enganya i dona la ara. Ells mai han negat que son
catalanistas, mentres que els dirigents del -encara- poderos PP es presenten
socialment com a valencianistes, nos manipulen en dos palmadetes a l´esquena i
al remat nos donen la punyalada per l´esquena. Des de sempre diuen una cosa i
fan una atra, la contraria. No existix pijor enemic que qui es presenta com a
aliat. Recordem als senyors Attard, Broseta o Abril Martorell).
Ara "hem d´actuar com a homens de pensament i hem de pensar com a homens
d´accio". Hem de rellegir els nostres referents (Constanti Llombart,
Fausti Barbera, Gaetà Huguet, Almela i Vives, Josep Maria Bayarri, Miquel
Adlert, Federic Feases, Paco Domingo, etc) sense renunciar tampoc al grans
pensadors mondials (Noam Chomsky, Popper, Khun, etc) i aixina, des de la
reflexio, teorisar el nacionalisme valencià del segle XXI. Un nacionalisme
obert, europeu, solidari, integrador, cult, ... Front a ponent i a tramontana.
Sabent que unicament depen de nosatres. Sabent que si els valencians no lluitem
per lo nostre ni ho fara per nosatres.
Durant anys -i en pro de l´unio del valencianisme- els nacionalistes nos hem
mossegat la llengua fins a la nafra. "No es el moment encara de reivindicar
eixes coses", "mes avant, ara no es oportu", "no digues aço
o allo, que este o aquell es poden ofendre". Una atra vegada mes: ¡Prou!.
¿Qui es va a molestar? ¿Olivas? ¿Ahuir? ¿Carrascosa? Tots eixos nos importen un
pimento fregit. Eixos no son dels nostres, eixos no estan en nosatres. Eixos
son els dels front. Pergam la por que nos paralisa. Expulsem els llops del
galliner. Juntent-nos en germanor. Organisent-nos i tirem avant un moviment
nacionaliste a alçada de la nostra Patria Valenciana. Per aixo, precisament per
aixo, ara fa un any, es crea el Colectiu Nacionaliste. Per a aglutinar a tots
els valencians, lluitar per la nostra identitat com a Nacio diferenciada d´unes
atres i per a espentar el nostre autogovern fins als llimits que nosatres pensem
que -com a valencians- nos pertoca.
Es l´hora de la dignitat. Es l´hora de la llibertat.
NOTA 1: Vos contare una anectoda. Fa anys vaig visitar Argentina per a coneixer
uns familiars de mon pare, fills de Moixent. Durant tota l´estancia en Buenos
Aires cada vegada que em preguntaven d´a on era yo -inconscientment- dia que
valencià. No espanyol, valencià. Perque -insconscientment- yo ya sentia a
Valencia com la meua Patria.
Pero mes encara. Estos valencians argentins nos organisaren un soparot de
benvinguda a on sentirem l´himne nacional valencià. El sentirem "junts
baix dels plecs de la nostra Senyera". I el sentirem sense la necessitat
de ficar una atra bandera que tutelara nostra Real Senyera. M´emocioni. Els no
ho sabiem, pero tots ells eren/son nacionalistes. Bons valencians.
Poc despres vaig assistir a un acte patriotic de la RACV. Eren els temps de
Casp i Aparicio. Ficaren la bandera espanyola i "ofrenaren noves glories a
Espanya". Alguns parlaven en castellà. Pensi en els moixentins d´Argentina
i m´entraren ganes de plorar.
Despres alguns dieun que el nacionalisme (el nostre, que no el seu) es cura
viajant. Sera que ells mai han viajat, perque nosatres ho fem prou a sovint.
NOTA 2: ¿Vos imagineu a un Lendakari o a un president de la Generalitat Catalana
que fora capaç de deixar el seu carrec a canvi d´un ministeri en Madrit? ¿A que
no?
Tampoc m´imaginava yo que enseyar-se valencià fora tan fotut per alguns de
Cartagena o Motilla del Palancar ¿Tan curtets son Zaplana o Olivas? ¿O es que
senzillament no volen ensenyar-se?
¡Reaccionem! ¡Encara nos passa poc!
NOTA 3: Unio Valenciana està molt llunt del model nacionaliste que nosatres
proponguem. Lizondo s´enemistà en tot els intelectuals valencianistes; s´oblidà
de les entitats culturals valencianistes; pactà greument i sense trellat entrar
a formar part del govern del PP en la Generalitat; expulsà a Jovens
Nacionalistes ¡Per ser nacionalistes!; deixa el partit sense clars referents
ideologics; entronà als Piles, Artagoitia, etc.
Hui en dia, Unio Valenciana no ha canviat massa i no es mes que el "mal
menor" respecte al PP i al PSOE. Continuen els mateixos erros. Tal vegada,
una volta passen les proximes votades -i independentment dels resultats que
esperem siguen bons per a UV- siga l´hora d´obrir el debat i d´encetar nous
proyectes. Tots els nacionalistes desijém de tot cor que UV obtenga uns
fantastics resultats, treballém llealment des de l´ombra (en lo que nos deixen)
per a que UV torne a ser parlamentaria, pero...
Vicent Calabuig.
Membre del Colectiu Nacionaliste